El PSC necessita reinventar-se. Foto: ACNEl PSC va aconseguir aquest diumenge els pitjors resultats de la seva història. De fet, totes les enquestes ho preveien però, a més, l'endemà del desastre repetir els 33 diputats de Raventós s'hagués percebut com una dolça derrota. Segurament, el pitjor de tot és, més enllà dels resultats, la desorientació que afecta la família socialista.
José Montilla va anunciar en ple recompte que no es tornarà a presentar com a líder del partit. És la fi d'una era que va començar al 1994 assolint el càrrec de secretari d'organització i que va culminar el 2006 entrant al Palau de la Generalitat. Tanmateix, no hi ha data pel congrés que permeti la catarsi socialista. L'ordinari tocaria entre l'estiu de 2011 i el de 2012. Miquel Iceta ha confirmat aquest matí a TV3 el timing tot i que ningú descarta un congrés extraordinari abans de les municipals del maig.
En aquest sentit una de les darreres decisions de Montilla –la convocatòria com a eleccions- esdevé un boomerang de conseqüències imprevisibles contra el PSC. El desastre del 28-N se situa a només mig any d'unes municipals en les quals els socialistes veuen amenaçat com mai l'Ajuntament de Barcelona on governen des de la reinstauració de la democràcia. Per més inri, al llarg de la campanya, Montilla ha evitat mostrar públicament que Hereu repetirà com a candidat.
A banda de les municipals el gran dubte és saber qui comandarà l'era postMontilla. Pensant en clau femenina el partit ha de decidir entre Tures i Chacons però abans haurà de determinar si el desastre es deu a haver governat amb independentistes o a no plantar cara a Madrid. O el que és pitjor, a ambdues coses a la vegada.
