Abans que es consolidi com a espècie de la biosfera política catalana “l'excrític del PSC”, aquest divendres totes les famílies socialistes crítiques amb la deriva de la direcció del partit celebraran un conclave a les Cotxeres de Sants de Barcelona.

 

Amb el títol “La represa d’un espai socialista de vocació majoritària i les seves implicacions” , els crítics socialistes passaran comptes i tornaran a debatre una estratègia que malgrat els matisos siguin més o menys unitària. Una estratègia que no descarta en cap cas abandonar la disciplina de Nicaragua i formalitzar una vida al marge del PSC, que alguns dels sospitosos habituals de la “contra-nicaragüense” com Marc Mur o Toni Comín han fet. 

Avancem
 

Així, cal distingir els diferents corrents, com s'enquadren i qui és lideren. El col·lectiu més organitzat i més reglamentari és Avancem, que assumeix plenament el discurs sobiranista . Amb el diputat proscrit Joan Ignasi Elena al capdavant acompanyat de Jordi del Río i Fabián Mohedano, que també ha estat apartat de la direcció. Avancem té estructura, coixí i una pedrera d'oficials al llarg del territori. De fet, no descarten abandonar ordenadament el partit el mes de juny si les coses no canvien diametralment.

 

Per exemple, un dels seus exponents és l' alcalde de Sant Feliu de Codines, Pere Pladevall, que guanya eleccions sense baixar de l'autocar en un poble de forta ascendència convergent. De fet, Pladevall ja ha anunciat que no es presentarà més amb les sigles del PSC. Núria Ventura, l'altra diputada castigada al galliner de la cambra també està adscrita a aquest moviment reconegut per la direcció del partit seguint el mandat acordat en el congrés que va entronitzar Pere Navarro com a primer secretari. Avancem ja ha celebrat tres assemblees.

Fòrum Cívic-Agrupament Socialista 
 

L'altra moviment organitzat és Fòrum Cívic-Agrupament Socialista, nascut el passat estiu als Caputxins de Sarrià i bastit del tot en una trobada a Torroella de Montgrí setmanes després. Fins ara el liderava l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la diputada gironina Marina Geli, però la juguesca de Ros d'abandonar l'escó abans de votar la transcendental petició a Madrid del referèndum va deixar tocat el seu lideratge. De fet, molts dels seus efectius, com Dani Font, l'eurodiputada Maria Badia o Pia Bosch estan enfadats amb Ros perquè entenen que ha arribat a un pacte de no agressió amb Navarro i ha deixat amb el cul a l'aire els tres diputats crítics ara castigats.  

PerSumarCanviar
 

PerSumarCanviar és el moviment crític impulsat per Montserrat Tura, Antoni Castells, Martí Carnicer que va néixer la mateixa tarda que els tres díscols van trencar la disciplina de vot. Un corrent que no amaga la intenció de forjar una altra força política fora del PSC i que va sorgir del Manifest Crida Socialista pel Referèndum que criticava de manera dura l'alienació del PSC amb PP i C's.

Catalunya, Socialisme i Llibertat
 

Per altra banda, existeix el col·lectiu Catalunya, Socialisme i Llibertat. Un moviment de “Socialistes sense PSC” que va esperonar Toni Comín, qui, de fet, ja ha estripat el carnet. Comín aposta per acostar-se a ERC el braç més socialdemòcrata dels republicans darrerament mancats de moral esquerrana pels atacs mediàtics al seu acord amb CiU. 

Crítics i outsiders

 

A més d'aquestes agrupacions s'ha de comptar amb els outsiders que no s'enquadren ben bé en cap d'aquests corrents però són obertaments crítics amb l'aparell. En aquest apartat s'hi compta l'actual cap de llista del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, que va abandonar la direcció del partit i es vanta de ser un sobiranista convençut. De fet, ha mobilitzat un corrent solidari que el posiciona amb serioses opcions a les enquestes per ser escollit com alcaldable en les primàries del PSC a la ciutat. El lema de la seva campanya és clar: “Comença a Decidir, Barcelona capital d'Estat”. És habitual veure el nucli dur d'Avancem en els seus actes, hi ha participat en alguna assemblea i també va ser present en la fundació d'Agrupament.

En aquest grup també s'hi pot incloure l'altra candidata a les primàries, Laia Bonet, que també va renunciar al seu escó de diputada si eren expulsats els crítics. L'exconseller Quim Nadal també s'incorpora en aquest concepte malgrat que lluny d'entrar en el frec a frec polític tot i que ha mostrat complicitats amb tots els grups de crítics -va assistir a la posada de llarg d'Agrupament i va demanar a Laia Bonet que presentés el seu llibre en plena precampanya de primàries-. O bé Raimon Obiols que fa bondat amb la direcció i es permet de tant alguna estirada d'orelles a la direcció.