Martorell va viure la Guerra Civil espanyola des de casa seva, el número 458 del carrer de la Diputació de Barcelona. Segons ha explicat durant la presentació del llibre, només tenia 12 anys quan va començar a escriure el seu diari, però era conscient que el què estava vivint deixaria una clara empremta a la seva pell.
Sense tocar una coma, el llibre reflecteix el text tal com el va anar escrivint una nena que anava madurant i que anava veient i vivint les penes i misèries de la guerra, fins que, de cop, va deixar d'escriure'l. Martorell ha revelat que va aturar les seves cròniques arran de la mort del seu amic Pepe Bueno, de qui n'estava secretament enamorada, un cop que la va deixar molt tocada.
Martorell ha descrit aquell període com a "molt trist, amb moltes privacions, en què a una nena com jo no li tocava fer allò que li va tocar, com aconseguir menjar de la manera que l'aconseguíem".
