Zygmunt Bauman ha deixat de passejar-se pel Parlament. Les tesis del sociòleg polonès sobre la societat líquida han deixat pas a la solidesa de la sentència del Tribunal Constitucional. La roca de l'Estat ha ensenyat només la seva ombra i com el mite de Sísif, la petita roca catalana ha tornat a rodolar quan estava just a tocar del cim. Dos fenòmens fins ara més gasosos que líquids han marcat els passadissos del Palau de la Ciutadella en esdevenir sòlids, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i l'anunci de Joan Laporta que ha decidit baixar del tot al fragor de l'arena política.

Les reunions del President, amb el President del Parlament, Ernest Benach i amb el cap de files de CiU, Artur Mas, aquest matí han mostrat la part més escènica de la política catalana. Convertir allò tan abstracte com la unitat a través de l'escena i la postura en la tramoia parlamentària. "Enraonem per mirar d'organitzar una cimera dels partits dijous al Palau" deien a cor els caps de premsa dels partits. Montilla i Mas han mantingut la seva primera reunió des de la sentència. Hi han estat més d'una hora en els despatxos del president a la cambra catalana i només ha servit per parlar de calendari, més enllà d'escenificar voluntat d'acord i de no confrontació per afavorir una resposta unitària.

La falta de sentència ha estat l'excusa  per ajornar la cimera prevista inicialment per aquest dijous i esperar abans de prendre la decisió de quan celebrar un ple extraordinari on compareixeria el president de la Generalitat. Esperar, de moment, és la consigna. Res,cap decisió, només decidir que decidiran alguna cosa en el futur immediat. Per tant, l'única cosa clara és que el 10 de juliol se celebrarà una manifestació a Barcelona. Respiració assistida a la política catalana per uns dies fins que la impressora del Constitucional posi negre sobre blanc el perquè de la seva decisió.

Però un altre focus il·luminava el Parlament, l'anunci de Joan Laporta d'ahir al vespre advertint que sí, que entra en política, i ho farà amb el líder de Reagrupament, Joan Carretero. Laporta registrarà Democràcia Catalana al registre de partits. Una brama que circulava gasosa que ha esdevingut líquida. Els partits volien fugir de l'escomesa de les preguntes sobre la decisió. Uns feien veure que ignoraven. Altres donaven la benvinguda amb una cortesia forçada per les formes.

El cap de files d'ERC i el líder de Ciutadans han estat els més clars. Joan Puigcercós els ha donat la benvinguda, no sense un punt d'ironia, "Ja estava cantat, bon viatge tinguin, però aquests dos no duren ni dos dies!" ha afirmat amb certa vehemència. "Acabaran a mossegades" reblava el clau el de Ripoll.

Albert Rivera, líder de Ciutadans, comentava a Nació Digital que l'entrada de Laporta el convertirà en el "catalitzador de la confrontació". "Laporta vol la independència i declarar-la unilateralment, i axiò és buscar la confrontació amb Espanya" ha reblat Rivera. Per la seva banda, els altres partits s'han conjurat per aplicar un axioma conjunt basat en allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. "Si vol publicitat, que pagui anuncis als diaris" o "quan ho anuncii formalment ja direm", afirmaven gairebé xiuxiuejant responsables dels diversos partits. Potser són nervis, potser forçada indiferència, potser és que Bauman ja ha marxat.