- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Carles Puigdemont tornarà a Catalunya tant si pot ser president com si no. Aquest és el seu compromís després de més de sis anys d'exili, segons ha assegurat aquest dimarts en una entrevista a RAC1, la tercera que concedeix a un mitjà de comunicació des del 2020. Així, el fundador de Junts té previst tornar a Catalunya i ser present al Parlament en la seva constitució després del 12-M tant si és candidat a la investidura i té la majoria per ser-ho, com si no.
Ara bé, això no vol dir en cap cas que, si no aconsegueix presidir la Generalitat, es mantingui com a cap de l'oposició, un fet que ha rebutjat: "Una persona que ha estat president no pot estar al Senat, ni en el consell d'administració d'una empresa. Per això hi ha una llei que preveu les condicions d'un expresident".
Significa que, si no guanya, abandonarà la política? Ho ha negat: "Faré política tota la vida". Ara bé, sí que ha reconegut que deixaria la política "activa". En qualsevol cas, ha assegurat que fa anys que prepara el seu retorn, i que s'efectuarà en el debat d'investidura i no abans. Des del moment en què Puigdemont va anunciar el seu retorn, havia sobrevolat la possibilitat que es presentés durant la campanya a Catalunya com a estratègia per donar un cop d'efecte abans de les urnes. Però ha negat la possibilitat.
"El retorn que hem estat treballant no pot ser un acte al servei d'una estratègia electoral, no pot ser una gamberrada de fer una selfie a Figueres i tornar a Perpinyà. Nosaltres vam portar a l'exili la Generalitat perquè no volíem que fos ostatge de l'estat espanyol i ho hem aconseguit", ha apuntat.
Rebutja un cara a cara amb Aragonès
Ha assegurat també que es presenta a les eleccions "no per gestionar una autonomia", sinó per "culminar" el procés iniciat l'octubre del 2017. També ha rebutjat un "cara a cara" amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, perquè el que cal és treballar "braç a braç". El cap de l'executiu va plantejar aquesta possibilitat fa uns dies, i es va oferir per traslladar-se fins a la Catalunya Nord perquè fos possible.
Puigdemont no ho contempla. Ha assegurat, de fet, que s'havien de veure amb Aragonès el gener al Parlament Europeu, aprofitant una visita del president a Brussel·les. Finalment, però, aquella trobada es va cancel·lar per part de l'equip del president republicà a "última hora". Aquest moviment va coincidir amb la decisió de Junts de votar en contra de l'amnistia al Congrés perquè no la consideraven prou "robusta".
Sobre les dues candidatures que es presenten a aquestes eleccions que podrien fer ombra a Junts, Alhora i Aliança Catalana, Puigdemont ha dit en primer terme que està "decebut a nivell personal" amb Clara Ponsatí, que encara és eurodiputada de Junts i que encapçalarà la primera candidatura. "Em sap greu", ha reconegut. Sobre si acceptaria els vots d'Aliança per ser investit, ha apuntat que el partit no "s'ho ha plantejat" i, per tant, no ha expressat quina posició tindria vers la formació de Sílvia Orriols en termes de cordons sanitaris: "No ho sé".