El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, han escenificat aquest divendres el “retorn a la normalitat” de les relacions entre les dues institucions i han acordat un “front tècnic” per negociar el nou model de finançament. Ho han fet el dia que s'ha signat el retorn de les Illes a l'Institut Ramon Llull, després que el 2012 l'executiu governat pel PP l'abandonés per protestar pel procés sobiranista.

Concretament, es crearà una comissió bilateral tècnica amb experts nomenats pels dos governs i que serà presidida per Guillem López Casasnovas. Amb l’objectiu de canviar un sistema de finançament injust i que, segons Armengol, “maltracta de forma estrambòtica”. A banda de l’àmbit del finançament, els dos presidents han destacat que col·laboraran per defensar el Corredor Mediterrani i per potenciar els llaços culturals. Pel que fa al corredor ferroviari, Puigdemont ha celebrat que les Balears vulgui col·laborar amb l’acord amb el País Valencià de crear una taula conjunta.

La reunió entre Puigdemont i Armengol ha arribat dos dies després que Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, també escenifiqués el desgel entre ambdós governs en una reunió al Palau de la Generalitat.

Qui forma part de l'Institut Ramon Llull?

L'Institut Ramon Llull és un organisme públic amb l'objectiu de promoure a l'exterior els estudis de llengua i cultura catalanes en l'àmbit acadèmic, la traducció de literatura i pensament escrits en català, i la producció cultural catalana.

Malgrat que l'institut com a tal és un consorci integrat per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, la fundació homònima inclou, a banda de l'institut, el Govern d'Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals –equivalent al govern de la Catalunya Nord-, l'Alguer i la denominada Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull.