"Esperem les seves propostes. Esperarem perquè la democràcia espanyola i la catalana s'ho mereixen". Aquestes són paraules que apareixen a l'inici de l'últim paràgraf de la conferència que ha pronunciat aquest dilluns a la tarda el president Carles Puigdemont a Madrid per tal de fer una última advertència a Mariano Rajoy i que s'avingui a negociar, d'una vegada per totes, la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Aquest cop, però, l'avís no s'ha quedat aquí. Puigdemont, secundat pel vicepresident Oriol Junqueras i pel conseller Raül Romeva, ha volgut plantejar una nova disjuntiva, un nou dilema, el seu homòleg estatal: si no vol parlar sobre la consulta vinculant, es pot trobar negociant els termes de la transició del nou estat català en els propers mesos. Aquest nou estat sortiria en cas de victòria del sí en el referèndum unilateral que la Generalitat activarà tan bon punt constati el nou no de la Moncloa.
 

▶️ @KRLS: “El NO a tot és decepcionant. Una irresponsabilitat q l’única decisió de govern de l’Estat sigui perseguir judicialment electes” pic.twitter.com/XNpKKnjFQN

— Govern. Generalitat (@govern) 22 de maig de 2017

El relat del Govern passa per indicar davant la comunitat internacional que, si s'activa una via exclusivament catalana, és per la negativa de Rajoy a asseure's a la taula de negociació. "El compromís amb la consulta vinculant és democràticament inviolable", ha destacat Puigdemont, que ha volgut presentar el procés no com un "trastorn emocional", sinó com la resposta legítima a una sentència contra l'Estatut que va "trencar" el pacte constitucional que havia existit fins aquell moment. La llei és important, sosté l'executiu, però també ho és adaptar-se a les circumstàncies. Circumstàncies com les que van dur el govern d'Adolfo Suárez a restituir la Generalitat i a retornar Josep Tarradellas de l'exili quan Espanya tot just sortia del franquisme. Puigdemont ha destacat que cal una "solució d'Estat", un reconeixement mutu, una assumpció global que hi ha un conflicte polític, per tal que s'arribi a un estadi que sigui satisfactori per totes les parts. Si cal, amb implicació internacional -ara per ara incerta-.

Segons alts dirigents consultats del Palau de la Generalitat, la invitació al Congrés que va fer la setmana passada la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per tal que Puigdemont tracés els plans cap al referèndum des de Madrid obeeix a les "pressions" que reben per part de "l'empresariat i algunes ambaixades" per tal de fer moviment. La Generalitat també en rep -només caldrà veure les jornades anuals del Cercle d'Economia que se celebren de dijous a dissabte a Sitges per comprovar-ho-, i per això els tres dirigents governamentals han acudit a la capital de l'Estat sense data ni pregunta pel referèndum. "Hem de deixar clar que la voluntat de negociar és sincera", sostenen a Palau, on ni es confirma ni es desmenteix l'esborrany que el diari El País va publicar ahir a mitjanit de la llei de transitorietat jurídica. Feia poc, per cert, que Pedro Sánchez -a qui el rotatiu de Prisa va dedicar un editorial especialment dur, comparant-lo amb Donald Trump o amb el Brexit- s'havia imposat a Susana Díaz al PSOE.
 
Una altra de les idees força de l'executiu ha estat que el govern espanyol "no té prou força per aturar tanta democràcia". Els consellers que tenen més relació amb els seus interlocutors de Madrid sostenen que la resposta contra el referèndum serà "proporcional", sense "ús de la força", però tampoc descarten que unes actuacions fulgurants de la Fiscalia -sempre atenta, ara també contra esborranys ni confirmats ni desmentits pel Govern- que aboquin bona part del Govern davant dels jutjats. De moment, això sí, la Moncloa no parla de posar representants independentistes a la presó, com sí reclamaven els militants de Falange que s'ha congregat a Cibeles per comparar el sobiranisme al "terrorisme", per dir que Puigdemont ha d'anar a la presó i per acusar de "rates" la Generalitat per no sortir de l'edifici per la porta del davant.

Missatges fraternals

Els encarregats d'arrencar la conferència han estat Junqueras i Romeva, que han volgut tenir paraules especialment amables cap al poble espanyol. El conseller d'Exteriors, de fet, va néixer a Madrid, i ha volgut destacar que la prioritat del Govern és "refundar" les relacions entre les dues entitats polítiques des de la igualtat i des del reconeixement mutu. Segons el dirigent sobiranista, Espanya s'està jugant el futur de la seva democràcia amb la resposta al conflicte català, i cal que el solucioni de la millor manera possible amb la vista posada a Europa. De fet, ha defensat Romeva, el destí de la Generalitat i de la Moncloa és trobar-se "lliurement" en el context europeu.

Junqueras, especialment pedagògic, ha indicat que el dret a autodeterminar-se és irrenunciable, i que Catalunya es mereix ser "responsable" dels errors i dels encerts en tots els àmbits de govern. El vicepresident econòmic ha constatat el pes del deute en el PIB espanyol -superior al 100%- i el constant increment del dèficit públic, que ha xifrat en 15.000 milions d'euros anuals durant la propera dècada. No podia faltar -com ja va passar a Brussel·les el 24 de gener- l'esment del líder d'ERC al futur del sistema de pensions i de la seguretat social a l'Estat, que ha considerat preocupant.
 
Tant Romeva com Junqueras han volgut apel·lar a la integració de la qual és capaç la societat catalana, que en les últimes dècades ha rebut un milió i mig d'immigrants. "La nostra és una societat oberta, que cuida les llengües. És una societat d'identitats compartides. I és sobre aquestes identitats compartides que volem construir el nostre futur", ha reflexionat el vicepresident econòmic, a qui determinades veus de Madrid situen com a únic interlocutor vàlid per contemporitzar el procés. Junqueras, això sí, no ha donat en cap moment imatge de marxa enrere: "[La independència] no és una voluntat d'alguns responsables polítics. Molts de nosaltres estem en política només de pas, afortunadament. Estem convençuts que la majoria de la societat catalana vol votar en un referèndum", ha destacat el dirigent republicà.

A les primeres files de l'auditori, a banda d'una nodrida representació de diputats catalans i d'analistes polítiques -d'Enric Juliana a José Antonio Zarzalejos-, s'hi podien trobar representants diplomàtics. Una vintena, des del Japó a Suïssa, passant per Mèxic i la República Txeca. De dirigents polítics estatals, però, més aviat pocs i tots ells integrants de les files de Podem i dels "comuns". Són els únics que defensen el referèndum per a Catalunya, tot i ser contraris a la independència. Pablo Iglesias, que té una bona relació amb Puigdemont, s'ha reunit amb ell a la delegació del Govern a Madrid en un moment decisiu per la moció de censura contra Rajoy.

Agraïment a Carmena i proximitat amb Iglesias

En contraposició a la paret que ha construït Rajoy, la condició d’amfitriona de Manuela Carmena ha servit els últims dies a la nova esquerra espanyola per recordar a l’independentisme que no està sol si el que pretén és dialogar i per projectar, alhora, que hi ha una altra Espanya permeable a les reclamacions dels catalans. Aquest és el discurs que verbalitza l’alcaldessa de Madrid, subscrit pel líder de Podem, Pablo Iglesias, i pel cap visible dels "comuns", Xavier Domènech. Tots tres han escoltat el discurs del Govern i han repetit el compromís amb el referèndum, com alternativa al veto que formula el govern del PP.
 
Puigdemont, Junqueras i Romeva s’han reunit amb Carmena abans de la conferència. Li han agraït el tracte dispensat, una complicitat que el president de la Generalitat ha volgut subratllar en l’inici de la seva intervenció. Ha dit que l’alcaldessa contribueix a buscar "solucions" mentre d’altres sembren "problemes". La tarda havia començat a Madrid amb una altra trobada a Blanquerna -seu de la Generalitat a la capital espanyola-, la que ha mantingut la cúpula de l’executiu català amb Iglesias i Domènech. Del contacte n’ha sortit un compromís del PDECat i Podem per negociar el seu suport a la moció de censura contra Rajoy, ara condicionada pels passos que pugui fer Pedro Sánchez. Els dos partits, que s'han emplaçat a continuar parlant, crearan una comissió mixta per buscar l'entesa. En paral·lel, el Govern seguirà esperant una resposta política de Rajoy, que ara té davant seu un dilema: o referèndum, o independència.
 

Discurs Puigdemont by naciodigital on Scribd