22
de juliol
de
2018, 21:31
Actualitzat:
24
de juliol,
20:42h
"Jo ja he acabat la feina". Marta Pascal abandonava aquest diumenge el Palau de Congressos, seu operativa de l'assemblea nacional del PDECat, sabedora que el partit que ha comandat en els últims dos anys -els més complicats que ha viscut l'espai convergent- entra en una nova fase. Sense la "confiança" de Carles Puigdemont, Pascal ha dit adeu. Després d'un segon debat congressual convuls -el primer va servir per refundar l'antiga CDC-, el PDECat ha canviat de direcció i es prepara per a una nova mutació. A l'horitzó de la tardor s'hi divisa la suma amb la Crida Nacional per la República, el moviment polític engendrat per Puigdemont, que sense participar en l'assemblea l'ha condicionada del tot. De la digestió del debat d'aquest cap de setmana en queda aquest escenari.
1. Puigdemont guanya, però els associats castiguen les formes
El president a l'exili ha mogut els fils de l'assemblea des d'Alemanya. En públic, només ha aparegut en la clausura, amb un vídeo enregistrat a última hora. Puigdemont ha comptat aquests dies amb l'ajuda de dirigents afins -com Albert Batet o Marta Madrenas- i intermediaris com Francesc Sànchez, que ja va tenir un paper capital en la liquidació de CDC i coneix el llenguatge congressual a la perfecció. Des de la distància, Puigdemont ha ordenat la defenestració de Marta Pascal -amb qui mantenia una pèssima relació personal i fa dies que no parla- i ha guiat la solució liderada per David Bonvehí, nou president del PDECat. Tot i que el seu entorn s'esforçava a recordar aquest diumenge que mai estat amant dels debats de partit, no s'hauria precipitat la sortida de Pascal sense el pols de Puigdemont i la complicitat de Bonvehí. Per consumar el relleu a la direcció i alinear el partida amb el projecte de la Crida, el president a l'exili també ha disposat del suport dels presos. L'assemblea també s'ha discutit a Lledoners.
Les formes amb què s'ha executat l'operació no han deixat un bon regust a les bases. Ho deia el mateix Bonvehí en la seva estrena a la presidència: "Hi ha coses que no hem fet bé". La candidatura guanyadora només ha rebut un 65% de suports davant d'una altra llista confeccionada al darrer moment per dirigents descontents amb les formes. Ha incomodat la manera com s'ha apartat Pascal -segons el seu entorn, aquest cap de setmana hi ha hagut baixes d'associats-, no ha agradat la drecera per eliminar el règim d'incompatibilitats -les bases han evitat que Miquel Buch i Damià Calvet, molt nerviosos aquest diumenge, puguin alternar conselleria i direcció del partit- i ha molestat la sensació que es volia diluir el partit a corre-cuita. L'assemblea, marcada pels personalismes, no deixa un regust agredolç al PDECat.
2. Bonvehí, un lideratge condicionat per presos i exiliats
"Si Bonvehí li hagués fet costat, Pascal hauria aguantat més", sostenia aquest cap de setmana un dirigent afí a l'excoordinadora general. Però Bonvehí, amb una relació fluïda amb Puigdemont i coneixedor del partit, va cedir al pla traçat des d'Alemanya, del qual es van aprofitar els crítics per sacsejar la formació. En la sessió de clausura, s'ha visualitzat que Bonvehí es mou millor en la gestió que en el discurs. "No tinc ni la trajectòria ni l'experiència del president Mas, però tinc les mateixes ganes de construir el país que ells tenien al cap", ha reflexionat. Al seu costat, com a vicepresidenta, hi tindrà Míriam Nogueras, diputada a Madrid i persona de confiança de Francesc Homs, que està alineada amb Puigdemont. L'executiva és heterogènia, però renovada. El partit, però, no ha vigoritzat la seva imatge.
El lideratge de Bonvehí, que aquest diumenge ha demanat "unitat" dins i fora del partit, difícilment serà fort amb l'ombra allargada de Puigdemont i els presos. Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, amb Lluís Puig des de Waterloo, integran la comissió de coordinació que dibuixarà el diàleg entre el PDECat i la Crida. Una de les primeres decisions de Bonvehí, com recalcaven persones de la confiança de Puigdemont, serà establir les funcions d'aquesta comissió, clau per al futur del partit.
3. Sumar amb la Crida és sinònim de dissolució del PDECat?
"De l'assemblea en sortim amb un mandat molt clar, siguem-ne lleials", ha afirmat Puigdemont en el vídeo projectat al Palau de Congressos. Es referia al procés d'adhesió del PDECat a la Crida, que requerirà una validació dels associats, per molt que les bases s'hi puguin sumar a títol individual. "Si ets del PDECat, has de ser de la Crida", deia Bonvehí. "La desunió és el verí que pot liquidar el sobiranisme", advertia Artur Mas. Puigdemont entén que ara calen eines que transcendeixin les estructures de partit i ja projecta els nous passos del moviment presentat dilluns, que a la tardor s'ha de convertir en una organització que pretén tenir recorregut electoral. Resta per veure quin paper tindrà el PDECat si la Crida ha de ser la marca que competeixi en els pròxims comicis.
Els impulsors del nou espai, amb Jordi Sànchez al capdavant i el suport també de Quim Torra i la cúpula del grup parlamentari de Junts per Catalunya, tenen el PDECat alineat. Ara sembla el moment adequat per diluir-lo en un moviment que aspira a ser transversal. La contestació de l'assemblea podria indicar que, si l'operació no es concreta, apareixeran les veus crítiques més endavant. De moment, Puigdemont sembla ser conscient que la suma orgànica té límits ideològics. Després del 'no' d'ERC i la CUP, el president a l'exili ha constatat en el seu missatge que "els espais ideològics han d'existir, expressar-se i contrastar-se".
4. Les relacions amb el PSOE de Sánchez, alterades
El vot favorable del PDECat a la moció de censura pilotada per Pedro Sánchez no va ser de l'agradat de Puigdemont i era un retret recurrent fet a Pascal. Aquell moviment -del qual els màxims avaladors n'eren la magteixa Pascal, Carles Campuzano i Jordi Xuclà- no satisfeia el president a l'exili, que no havia divisat el relleu de Mariano Rajoy a la Moncloa. L'anterior direcció del PDECat i els màxims responsables al Congrés, en canvi, recordaven que acabar amb l'era Rajoy era un objectiu programàtic i havien fet del diàleg exigent amb Sánchez un nou escenari que consideraven idoni per obtenir-ne rèdits polítics. El tomb al PDECat altera aquesta estratègia.
El guió de Puigdemont i la cúpula del grup parlamentari de JxCat no és exactament el mateix. Més aviat passa per erosionar l'Estat, fins ara immers en l'ofensiva judcialitzadora. En paraules de Bonvehí, es tracta de continuar "tocant la gaita" a les institucions espanyoles. No és casualitat que el terme "unilateral" torni al preàmbul dels estatuts. Si es confirma aquest nou rumb, del viratge probablement se'n veuran afectades les relacions amb el PSOE i el govern de Pedro Sánchez, que es pot anar acomiadant d'un eventual suport als pressupostos. Els moviments dels diputats a Madrid s'observaran amb lupa, per escrutar si el discurs de la Crida té reverberació al Congrés i el Senat.
1. Puigdemont guanya, però els associats castiguen les formes
El president a l'exili ha mogut els fils de l'assemblea des d'Alemanya. En públic, només ha aparegut en la clausura, amb un vídeo enregistrat a última hora. Puigdemont ha comptat aquests dies amb l'ajuda de dirigents afins -com Albert Batet o Marta Madrenas- i intermediaris com Francesc Sànchez, que ja va tenir un paper capital en la liquidació de CDC i coneix el llenguatge congressual a la perfecció. Des de la distància, Puigdemont ha ordenat la defenestració de Marta Pascal -amb qui mantenia una pèssima relació personal i fa dies que no parla- i ha guiat la solució liderada per David Bonvehí, nou president del PDECat. Tot i que el seu entorn s'esforçava a recordar aquest diumenge que mai estat amant dels debats de partit, no s'hauria precipitat la sortida de Pascal sense el pols de Puigdemont i la complicitat de Bonvehí. Per consumar el relleu a la direcció i alinear el partida amb el projecte de la Crida, el president a l'exili també ha disposat del suport dels presos. L'assemblea també s'ha discutit a Lledoners.
Ha incomodat la manera com s'ha apartat Pascal, no ha agradat la drecera per eliminar el règim d'incompatibilitats i ha molestat la sensació que es volia diluir el partit a corre-cuita
Les formes amb què s'ha executat l'operació no han deixat un bon regust a les bases. Ho deia el mateix Bonvehí en la seva estrena a la presidència: "Hi ha coses que no hem fet bé". La candidatura guanyadora només ha rebut un 65% de suports davant d'una altra llista confeccionada al darrer moment per dirigents descontents amb les formes. Ha incomodat la manera com s'ha apartat Pascal -segons el seu entorn, aquest cap de setmana hi ha hagut baixes d'associats-, no ha agradat la drecera per eliminar el règim d'incompatibilitats -les bases han evitat que Miquel Buch i Damià Calvet, molt nerviosos aquest diumenge, puguin alternar conselleria i direcció del partit- i ha molestat la sensació que es volia diluir el partit a corre-cuita. L'assemblea, marcada pels personalismes, no deixa un regust agredolç al PDECat.
Artur Mas i Marta Pascal se saluden a les portes de l'assemblea del PDECat. Foto: Adrià Costa
2. Bonvehí, un lideratge condicionat per presos i exiliats
"Si Bonvehí li hagués fet costat, Pascal hauria aguantat més", sostenia aquest cap de setmana un dirigent afí a l'excoordinadora general. Però Bonvehí, amb una relació fluïda amb Puigdemont i coneixedor del partit, va cedir al pla traçat des d'Alemanya, del qual es van aprofitar els crítics per sacsejar la formació. En la sessió de clausura, s'ha visualitzat que Bonvehí es mou millor en la gestió que en el discurs. "No tinc ni la trajectòria ni l'experiència del president Mas, però tinc les mateixes ganes de construir el país que ells tenien al cap", ha reflexionat. Al seu costat, com a vicepresidenta, hi tindrà Míriam Nogueras, diputada a Madrid i persona de confiança de Francesc Homs, que està alineada amb Puigdemont. L'executiva és heterogènia, però renovada. El partit, però, no ha vigoritzat la seva imatge.
El lideratge de Bonvehí, que aquest diumenge ha demanat "unitat" dins i fora del partit, difícilment serà fort amb l'ombra allargada de Puigdemont i els presos. Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, amb Lluís Puig des de Waterloo, integran la comissió de coordinació que dibuixarà el diàleg entre el PDECat i la Crida. Una de les primeres decisions de Bonvehí, com recalcaven persones de la confiança de Puigdemont, serà establir les funcions d'aquesta comissió, clau per al futur del partit.
David Bonvehí, amb la nova executiva del PDECat, a la clausura de l'assemblea Foto: Adrià Costa
3. Sumar amb la Crida és sinònim de dissolució del PDECat?
"De l'assemblea en sortim amb un mandat molt clar, siguem-ne lleials", ha afirmat Puigdemont en el vídeo projectat al Palau de Congressos. Es referia al procés d'adhesió del PDECat a la Crida, que requerirà una validació dels associats, per molt que les bases s'hi puguin sumar a títol individual. "Si ets del PDECat, has de ser de la Crida", deia Bonvehí. "La desunió és el verí que pot liquidar el sobiranisme", advertia Artur Mas. Puigdemont entén que ara calen eines que transcendeixin les estructures de partit i ja projecta els nous passos del moviment presentat dilluns, que a la tardor s'ha de convertir en una organització que pretén tenir recorregut electoral. Resta per veure quin paper tindrà el PDECat si la Crida ha de ser la marca que competeixi en els pròxims comicis.
Els impulsors del nou espai, amb Jordi Sànchez al capdavant i el suport també de Quim Torra i la cúpula del grup parlamentari de Junts per Catalunya, tenen el PDECat alineat. Ara sembla el moment adequat per diluir-lo en un moviment que aspira a ser transversal. La contestació de l'assemblea podria indicar que, si l'operació no es concreta, apareixeran les veus crítiques més endavant. De moment, Puigdemont sembla ser conscient que la suma orgànica té límits ideològics. Després del 'no' d'ERC i la CUP, el president a l'exili ha constatat en el seu missatge que "els espais ideològics han d'existir, expressar-se i contrastar-se".
David Bonvehí, amb Míriam Nogueras, en el moment de votar Foto: Adrià Costa
4. Les relacions amb el PSOE de Sánchez, alterades
El vot favorable del PDECat a la moció de censura pilotada per Pedro Sánchez no va ser de l'agradat de Puigdemont i era un retret recurrent fet a Pascal. Aquell moviment -del qual els màxims avaladors n'eren la magteixa Pascal, Carles Campuzano i Jordi Xuclà- no satisfeia el president a l'exili, que no havia divisat el relleu de Mariano Rajoy a la Moncloa. L'anterior direcció del PDECat i els màxims responsables al Congrés, en canvi, recordaven que acabar amb l'era Rajoy era un objectiu programàtic i havien fet del diàleg exigent amb Sánchez un nou escenari que consideraven idoni per obtenir-ne rèdits polítics. El tomb al PDECat altera aquesta estratègia.
Els moviments dels diputats a Madrid s'observaran amb lupa, per escrutar si el discurs de la Crida té reverberació al Congrés i el Senat
El guió de Puigdemont i la cúpula del grup parlamentari de JxCat no és exactament el mateix. Més aviat passa per erosionar l'Estat, fins ara immers en l'ofensiva judcialitzadora. En paraules de Bonvehí, es tracta de continuar "tocant la gaita" a les institucions espanyoles. No és casualitat que el terme "unilateral" torni al preàmbul dels estatuts. Si es confirma aquest nou rumb, del viratge probablement se'n veuran afectades les relacions amb el PSOE i el govern de Pedro Sánchez, que es pot anar acomiadant d'un eventual suport als pressupostos. Els moviments dels diputats a Madrid s'observaran amb lupa, per escrutar si el discurs de la Crida té reverberació al Congrés i el Senat.