Quan siguin les 16.30, Salvador Illa pujarà al faristol del Parlament per encarar el segon debat de política general com a president de la Generalitat. Des de Palau insisteixen en la idea que l'encara amb optimisme i amb ganes que sigui serè. Tot i que a la cambra catalana no s'hi ha instal·lat -encara- l'ambient irrespirable del Congrés dels Diputats -cada setmana sembla que es trenqui Espanya-, és probable que el debat més important de l'any al Parlament no sigui del tot plàcid. L'ombra del que està passant a la Franja de Gaza, amb el retorn dels últims integrants de la Flotilla com a principal urgència informativa, es projectarà amb força sobre el que es viurà aquests dies a la Ciutadella.
Les novetats vinculades al Pròxim Orient poden afectar, per tant, la concreció de bona part dels debats que encara hi ha pendents des de l'any passat. Perquè entre el 2024 i el 2025, en essència, han passat moltes coses, però en el fons no n'han avançat tantes. El model de finançament continua concretant-se, a l'espera que s'acordi el marc legislatiu necessari per recaptar l'IRPF. El gran anunci de l'anterior debat -construcció de 50.000 pisos- va per llarg, i els pressupostos de la Generalitat continuen sense tenir socis garantits davant dels dubtes d'ERC i els Comuns. Illa no té raons per patir, perquè no té alternativa sòlida, però per encarar l'equador del mandat requereix disposar de nous comptes.
Caldrà estar atents, per tant, al to dels socis habituals, així com del que faci servir Junts. El partit de Carles Puigdemont, fins ara desdibuixat al Parlament, posarà l'accent en la fiscalitat -per abaixar impostos, fonamentalment- i en qüestions que alimentaran el xoc amb Aliança Catalana, que afronta el debat sabent que té la possibilitat -segons les enquestes, almenys- acostar-se a la vintena d'escons. Junts aspira a vincular Barcelona amb Madrid, on l'acord amb el PSOE penja permanentment d'un fil. El context i el curt termini amenacen, com és habitual, en dificultar el gran debat pendent sobre on és el país, quin model productiu aspira a tenir i, sobretot, de quin horitzó cal dotar-se.
Avui no et perdis
- Gaza cohesiona l'esquerra i es fa un lloc al dia gran del Parlament; per Bernat Surroca
- Entre les negociacions a Egipte i la captura de la Flotilla: així culminen dos anys de guerra a Gaza ; per Pep Martí
- Junts furgarà en la «desnacionalització» de TV3 al debat de política general; per Lluís Girona Boffi
- Les hores més baixes d'Emmanuel Macron; per Pep Martí
- Quan la pilota no entri; per Oriol March
