23
d'octubre
de
2017, 21:00
Actualitzat:
24
d'octubre,
14:33h
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té previst aixecar la suspensió de la declaració de la independència aquest divendres. Així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital, que assenyalen que el ple "específic" sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució s'allargarà entre dijous i l'endemà. Al llarg del primer dia es preveu que hi hagi intervencions de tots els grups, inclosa la de Puigdemont, i en el segon es passarà "de les paraules als fets", segons indica un dirigent consultat. El president té clar, a banda, explicar-se directament al Senat, però està a l'espera de conèixer el dia i l'hora exactes que la cambra alta posi a la seva disposició per defensar les al·legacions de la Generalitat en contra de la intervenció total de l'Estat. La decisió definitiva la prendrà després d'escoltar els membres del Govern aquest dimarts.
L'agenda definitiva del ple encara no es coneix, perquè un dels acords que s'han adoptat a la junta de portaveus és que l'horari s'adaptarà a la possible compareixença de Puigdemont al Senat. Xavier García Albiol, president del PP a Catalunya i també senador, ha apuntat la possibilitat que se li faciliti un espai dimecres, però els responsables de la cambra alta no es posen d'acord: n'hi ha que situen en dijous a les cinc de la tarda la hipotètica explicació del president, mentre que d'altres -entre els quals el president del Senat- opten per convidar-lo al ple de divendres. Un ple que haurà de servir per validar l'article 155 amb els vots de PP, PSOE i Ciutadans i que transitarà en paral·lel a la segona jornada del ple específic celebrat al Parlament. Està previst que els alcaldes sobiranistes l'acompanyin fins a Madrid.
Si Puigdemont va a la cambra alta, manté el seu entorn, és per "estendre la mà" fins al final i enviar un missatge "més a Europa que a l'Estat". També té previst intervenir durant el debat al Parc de la Ciutadella: els membres del Govern poden fer-ho en qualsevol moment i això suposaria obrir torn als líders de l'oposició. Cada grup podrà presentar tres propostes de resolució, que hauran d'estar directament relacionades amb la resposta catalana a l'article 155 de la Constitució. Un dels punts que no estan clars és si l'aixecament de la suspensió de la independència es votarà. Puigdemont optava per aquesta via en l'última carta enviada a la Moncloa, però amplis sectors de Junts pel Sí sostenen que no cal, perquè la ciutadania ja va avalar l'estat català l'1-O.
En públic, el grup majoritari de la cambra i la CUP no han donat detalls sobre el desenvolupament del ple. El president del grup parlamentari de Junts el Sí, Lluís Corominas, ha fet un discurs duríssim en contra del 155 i ha acusat l'Estat d'estar actuant "com una dictadura". A instàncies de la coalició independentista, el Parlament es plantejarà impulsar mesures "penals" contra el govern espanyol, que pretén buidar de competències -des de la sessió de control fins als plens d'investidura- la cambra catalana. "Estan practicant violència institucional", ha recalcat Corominas. El grup parlamentari s'ha convertit en un dels principals bastions de defensa de la declaració de la independència, segons diverses fonts consultades.
Entre la detenció i les eleccions
En cas que Puigdemont faci efectiva la declaració de la independència -així li ho demanen amplis sectors del PDECat, ERC, la CUP i Demòcrates, juntament amb les entitats-, un dels escenaris probables és el d'una detenció. De fet, els estrategs de Palau i de la conselleria de l'Interior ja el van tenir en compte el 10 d'octubre, quan el president finalment va optar per suspendre la proclamació per obrir un període de diàleg i de mediació amb l'Estat i la comunitat internacional. El fiscal general espanyol, José Manuel Maza, ha advertit que la detenció del president està damunt la taula. També ho està querellar-s'hi per rebel·lió, un delicte que pot dur 30 anys de presó.
L'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va donar raó a l'entorn governamental que defensava, des de les detencions del 20 de setembre, que hi hauria una "pluja fina" de mesures com aquesta abans i després del referèndum. L'aplicació de l'article 155 passa per la destitució del Govern en ple, però no falten dirigents -especialment dins del PDECat- que donen per feta la detenció de Puigdemont si declara la independència. "És més: em sorprendria que no fos així", ressalta un alt dirigent consultat. Davant d'aquesta eventual mesura, fonts governamentals indiquen que els Mossos "no hi podrien fer res", perquè es vol evitar l'enfrontament entre cossos en cas que la detenció fos liderada per la Policia Nacional espanyola o la Guàrdia Civil.
Un dels debats existents en el sobiranisme al llarg dels últims dies és si cal convocar eleccions -siguin del caràcter que siguin- per esquivar la suspensió de l'autogovern. Es tracta d'una possibilitat "descartada" per Puigdemont, a hores d'ara. Hi ha consellers -del PDECat i ERC- que li han insistit que es tracta de la millor sortida, però ell no hi està d'acord. La pressió a la qual està sotmès el president és gran, perquè l'establishment el pressiona per anar a les urnes -així ho demostra l'exigència del Cercle d'Economia, o els editorials de la majoria de diaris publicats a Barcelona- i perquè bona part de l'arc parlamentari també li ho reclama. En tot cas, Albiol s'ha encarregat de recordar que ni tan sols unes noves eleccions frenarien el 155.
"Ja està en marxa", ha apuntat el president del PP a Catalunya, que ha indicat que uns comicis autonòmics ja estarien "contaminats" pel context actual. Mariano Rajoy preveu forçar eleccions en un termini màxim de sis mesos. Ciutadans sosté que estan pactades pel 28 de gener, però Albiol les voldria més endavant. Catalunya i, sobretot, l'Estat estan a punt d'entrar en la dimensió desconeguda. Especialment si divendres Puigdemont proclama la independència en el moment en què al Senat s'està validant la intervenció total de l'autonomia que fins ara ha tingut la Generalitat.
L'agenda definitiva del ple encara no es coneix, perquè un dels acords que s'han adoptat a la junta de portaveus és que l'horari s'adaptarà a la possible compareixença de Puigdemont al Senat. Xavier García Albiol, president del PP a Catalunya i també senador, ha apuntat la possibilitat que se li faciliti un espai dimecres, però els responsables de la cambra alta no es posen d'acord: n'hi ha que situen en dijous a les cinc de la tarda la hipotètica explicació del president, mentre que d'altres -entre els quals el president del Senat- opten per convidar-lo al ple de divendres. Un ple que haurà de servir per validar l'article 155 amb els vots de PP, PSOE i Ciutadans i que transitarà en paral·lel a la segona jornada del ple específic celebrat al Parlament. Està previst que els alcaldes sobiranistes l'acompanyin fins a Madrid.
Puigdemont està pendent de conèixer la data i l'hora que li faciliti el Senat per assistir a la cambra alta a presentar al·legacions en nom de la Generalitat
Si Puigdemont va a la cambra alta, manté el seu entorn, és per "estendre la mà" fins al final i enviar un missatge "més a Europa que a l'Estat". També té previst intervenir durant el debat al Parc de la Ciutadella: els membres del Govern poden fer-ho en qualsevol moment i això suposaria obrir torn als líders de l'oposició. Cada grup podrà presentar tres propostes de resolució, que hauran d'estar directament relacionades amb la resposta catalana a l'article 155 de la Constitució. Un dels punts que no estan clars és si l'aixecament de la suspensió de la independència es votarà. Puigdemont optava per aquesta via en l'última carta enviada a la Moncloa, però amplis sectors de Junts pel Sí sostenen que no cal, perquè la ciutadania ja va avalar l'estat català l'1-O.
En públic, el grup majoritari de la cambra i la CUP no han donat detalls sobre el desenvolupament del ple. El president del grup parlamentari de Junts el Sí, Lluís Corominas, ha fet un discurs duríssim en contra del 155 i ha acusat l'Estat d'estar actuant "com una dictadura". A instàncies de la coalició independentista, el Parlament es plantejarà impulsar mesures "penals" contra el govern espanyol, que pretén buidar de competències -des de la sessió de control fins als plens d'investidura- la cambra catalana. "Estan practicant violència institucional", ha recalcat Corominas. El grup parlamentari s'ha convertit en un dels principals bastions de defensa de la declaració de la independència, segons diverses fonts consultades.
Entre la detenció i les eleccions
En cas que Puigdemont faci efectiva la declaració de la independència -així li ho demanen amplis sectors del PDECat, ERC, la CUP i Demòcrates, juntament amb les entitats-, un dels escenaris probables és el d'una detenció. De fet, els estrategs de Palau i de la conselleria de l'Interior ja el van tenir en compte el 10 d'octubre, quan el president finalment va optar per suspendre la proclamació per obrir un període de diàleg i de mediació amb l'Estat i la comunitat internacional. El fiscal general espanyol, José Manuel Maza, ha advertit que la detenció del president està damunt la taula. També ho està querellar-s'hi per rebel·lió, un delicte que pot dur 30 anys de presó.
L'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va donar raó a l'entorn governamental que defensava, des de les detencions del 20 de setembre, que hi hauria una "pluja fina" de mesures com aquesta abans i després del referèndum. L'aplicació de l'article 155 passa per la destitució del Govern en ple, però no falten dirigents -especialment dins del PDECat- que donen per feta la detenció de Puigdemont si declara la independència. "És més: em sorprendria que no fos així", ressalta un alt dirigent consultat. Davant d'aquesta eventual mesura, fonts governamentals indiquen que els Mossos "no hi podrien fer res", perquè es vol evitar l'enfrontament entre cossos en cas que la detenció fos liderada per la Policia Nacional espanyola o la Guàrdia Civil.
L'establishment pressiona Puigdemont per celebrar nous comicis, però el president, almenys de moment, descarta aquest escenari
Un dels debats existents en el sobiranisme al llarg dels últims dies és si cal convocar eleccions -siguin del caràcter que siguin- per esquivar la suspensió de l'autogovern. Es tracta d'una possibilitat "descartada" per Puigdemont, a hores d'ara. Hi ha consellers -del PDECat i ERC- que li han insistit que es tracta de la millor sortida, però ell no hi està d'acord. La pressió a la qual està sotmès el president és gran, perquè l'establishment el pressiona per anar a les urnes -així ho demostra l'exigència del Cercle d'Economia, o els editorials de la majoria de diaris publicats a Barcelona- i perquè bona part de l'arc parlamentari també li ho reclama. En tot cas, Albiol s'ha encarregat de recordar que ni tan sols unes noves eleccions frenarien el 155.
"Ja està en marxa", ha apuntat el president del PP a Catalunya, que ha indicat que uns comicis autonòmics ja estarien "contaminats" pel context actual. Mariano Rajoy preveu forçar eleccions en un termini màxim de sis mesos. Ciutadans sosté que estan pactades pel 28 de gener, però Albiol les voldria més endavant. Catalunya i, sobretot, l'Estat estan a punt d'entrar en la dimensió desconeguda. Especialment si divendres Puigdemont proclama la independència en el moment en què al Senat s'està validant la intervenció total de l'autonomia que fins ara ha tingut la Generalitat.
Membres del Govern durant la concentració de la setmana passada Foto: Adrià Costa