Jordi Puigneró no optarà a ser cap de llista de Junts per Catalunya el 14 de febrer. El conseller de Polítiques Digitals ho ha descartat malgrat que sectors del partit li havien demanat que encapçalés una opció "transversal" i que agrupés totes les sensibilitats fent compatible el compromís amb l'1-O i la gestió del Govern. Puigneró era el més ben vist per Carles Puigdemont i per pesos pesants de la direcció com ara Jordi Sànchez, però ha preferit reservar-se.
Segons que ha pogut saber NacióDigital, el conseller ha descartat competir amb Laura Borràs i Damià Calvet, que han formalitzat aquest dimecres les seves candidatures per les primàries de finals de novembre i aspiren a presidir la Generalitat. Un i altre, però, van manifestar que les retirarien si finalment Carles Puigdemont, que hauria de decidir aquest dimecres què fa, s'acaba presentant. Si Puigdemont no es presenta, Laura Borràs parteix com a favorita a les primàries pel cap de llista.
Si Puigdemont és candidat i no pot ser elegit president, com ja va passar a l'anterior legislatura, s'obrirà un debat pel candidat efectiu i aquí sí que Puigneró, com també Borràs, Calvet o fins i tot Ramon Tremosa, tindria opcions. Ara en tot cas caldrà veure si Puigneró es presenta a les primàries de mitjans de desembre per escollir els candidats entre la segona i la vuitena posició de la llista per Barcelona.
[noticia]211213[/noticia]
[noticia]211333[/noticia]
Puigneró descarta presentar-se a les primàries per ser cap de llista de Junts
Política
Borràs i Calvet han fet el pas per ser-ho al 14-F a l'espera de la decisió de Carles Puigdemont aquest dimecres
ARA A PORTADA
Publicat el
11 de novembre de 2020 a
les 17:53
Actualitzat el
11 de novembre de 2020 a les
18:27
Et pot interessar
-
Política
El Congrés tomba els objectius d'estabilitat amb els vots del PP, Vox i Junts
-
Política
L'esquerra independentista convoca una mobilització contra Aliança al Fossar de les Moreres
-
Política
Dotze personalitats creen el Cercle de Política i Drets per «incidir en l'opinió pública»
-
Política
La recepta del Parlament contra els discursos d'odi: què expliquen els casos d'Orriols i Vox?
-
Política
El «Míting de la Llibertat» del 1976
-
Política Parlon admet que la infiltració policial en una assemblea de docents va ser «cutre»
