Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, ha expressat "simpatia i afecte" cap a Carles Puigdemont en un acte amb altres màxims dirigents del país organitzat pel Govern en el qual també hi han assistit, física o telemàticament, Quim Torra, Artur Mas i José Montilla. Pujol, fundador de CDC, també  ha volgut posar de manifest que no està "totalment d'acord" amb Puigdemont, amb qui va coincidir com a militant del mateix partit durant dècades. "El meu agraïment per l'acció sostinguda de defensa a tota Europa de la causa de Catalunya", ha remarcat l'expresident sobre el líder de Junts.

Des de Bèlgica, Puigdemont ha insistit que cal ser "euroexigents" i no conformar-se amb l'Europa actual. L'eurodiputat ha reiterat que cal exigir més a la UE en l'àmbit dels drets fonamentals i "l'exemplaritat democràtica". "Europa ha de ser la potència mundial en democràcia, i ha de ser incontestable", ha afegit.

De la seva banda, Mas ha comparat el projecte europeu amb la salut. L'exlíder de CDC i del PDEcat ha subratllat que, malgrat les seves "mancances, debilitats i incomprensions", Europa i la salut només es valoren "quan no les tens o les perds". "Valoraríem encara més el projecte europeu si algun dia, i espero que no sigui així, no el tinguéssim o el perdéssim", ha avisat.

A la cloenda de l'acte, la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, encarregada d'organitzar l'acte, ha avançat que l'executiu aprovarà, "properament", un acord de Govern amb "tres grans demandes" per a Europa: el reconeixement del català com a llengua oficial de la UE; l'existència d’un mecanisme d’ampliació interna de la Unió; i la necessitat que la UE protegeixi els valors democràtics i l’estat de dret davant de possibles vulneracions.

En l'acte, a banda dels expresidents, hi han participat quatre dirigents que han ocupat escó com a eurodiputats en les últimes dècades: Joan Colom (PSC, 1986-2004), Concepció Ferrer (CiU, 1987-2004), Oriol Junqueras (ERC, 2009-2014) i Toni Comín (Junts per Catalunya, des del 2019). "El Parlament Europeu hauria de ser una institució fonamental. Lamentablement no ho és, per diverses raons: la seva feina està condicionada per altres institucions amb més influència", ha remarcat Junqueras, que malgrat ser escollit eurodiputat el 2019 no ha pogut ocupar l'escó. Sí que ho va poder fer finalment Comín, malgrat que l'Estat s'hi va oposar fins al final.

"Parlar d'Europa en una universitat com la nostra pot semblar superflu, però no ho és: és parlar del nostre dia a dia. No hi ha caixa de ressonància com aquesta", ha apuntat Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona. El 14 d'octubre del 1974, Pere Bosch i Gimpera, exiliat a Mèxic, va enviar una carta a Fabià Estapé, que en aquell moment era rector de la institució, en la qual defensava la vocació europeista de la UB. Aquella missiva va ser publicada en català a La Vanguardia. En aquell moment encara portava l'epígraf d'Española perquè s'estava a les acaballes del franquisme.