La ultradreta de Josep Anglada dorm amb l'enemic? A Berga, potser sí. El partit que “s'oposa rotundament a la Catalunya separatista i egoista dels Carod-Rovira i Pilars Raholas, per no parlar de personatges tan nefastos com Companys” ha fet un lloc a seva candidatura per a les eleccions del 22 de maig a dos independentistes militants d'Estat Català, un partit que al seu web oficial es defineix com a independentista d'esquerres.

Un d'ells no és la primera vegada que es presentarà a unes eleccions amb sigles diferents. Joan Bernat Ribot va ser alcalde de la Quar, un petit nucli urbà a tocar de Berga, entre el 1983 i el 1999, les primeres dues legislatures per CiU i les altres dues per ERC. I abans d'aquesta experiència, ja s'havia presentat a uns comicis per Alianza Popular. Mentre era alcalde, va anar a les llistes d'ERC al Parlament de Catalunya (el 1992 fou el número 13 per Barcelona). En deixar el càrrec, també va provar sort amb Estat Català al Parlament el 2003, en aquesta ocasió per la demarcació de Lleida, el 2004 a les europees també per Estat Català, i les darreres municipals a Berga amb aquest mateix partit. I entre mig, algun flirteig amb el Partit per la Independència de Rahola i Colom presentant-se com a cap de llista a les municipals de Berga del 1999, i amb el Partit Republicà Català.

“La meva primera opció era SI”

“Sóc independentista de tota la vida. Als anys vuitanta, quan era alcalde de la Quar, penjava estelades a Berga, i ens tractaven de bojos, i ara ho segueixo fent. Ja sé que la PxC no és independentista, però ha estat el partit que ens ha volgut a la seva llista”. Així de directe, Joan Bernat justifica la presència d'un militant d'Estat Català a les files del partit xenòfob ultradretà. Degut a un litigi intern entre les dues faccions d'Estat Català, l'oficial, on hi ha els veterans, i la facció estrictament d'esquerres, el partit no pot concórrer a unes eleccions amb aquestes sigles fins que no hi hagi una resolució judicial que atorgui les sigles a un sector o l'altre.

“Com que no teníem partit per presentar-nos, vam trucar a la porta de Solidaritat, però ens van dir que no encaixàvem amb el seu projecte. SI era la meva primera opció, i després amb Catalunya Acció tampoc no vam arribar a un acord. Finalment, PxC ens va obrir les portes”, explica Bernat. Malgrat que PxC no sigui independentista, a Joan Bernat no li causa incomoditat presentar-se amb aquestes sigles, tampoc pel to xenòfob: “nomé coincideixo amb PxC en el discurs sobre la immigració que fa Josep Anglada. Si cinquanta anys després d'arribar aquí molts espanyols no s'han integrat i no són capaços ni de dir bon dia, com ho han de fer els immigrants que arriben ara? I a sobre, amb la crisi no hi ha recursos per a tots i els d'aquí paguem les conseqüències de la gran onada d'immigrants que ens arriben”.

Joan Bernat assegura que no li preocupen les crítiques que pugui rebre pel fet de presentar-se amb PxC, perquè “si m'escoltessin els que em critiquen, veurien que tinc raó”. I no pensa pagar quota al partit d'Anglada.