Roosevelt, en una de les seves imatges clàssiques. Foto: Por FDR Presidential Library & Museum

El procés polític engegat a Catalunya per la manifestació de la Diada ha coincidit amb una voràgine, fa uns mesos impensable, d'informació catalana arreu del món. Rodes de premsa en tres llengües, corresponsals estrangers a la sala de premsa de Palau, i un servei d'informació creat pel Govern, són alguns dels exemples de la internacionalització del conflicte català amb Espanya. Una preocupació, però, que no és nova, i menys als EUA.

Fou durant els fets del 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola, que el departament d'Estat dels EUA va parar l'orella a Catalunya, i Barcelona es va convertir en un focus constant d'informació que arribava a Washington.

Així ho indiquen no només les editorials del l'època dels principals diaris nord-americans i els cables i dossiers que remetia el cònsul general Claude I. Dawson des de Barcelona a l'oficina de seguretat exterior del president Franklin Delano Roosevelt. Els documents que han estat desclassificats i relatats per la historiadora Aurora Bosch al llibre "Miedo a la democracia. Estados Unidos ante la Segunda República y la Guerra Civil Española" (Ed. Crítica, 2012), acrediten que la "Revolta Catalana" -així va definir el Fets d'Octubre la diplomàcia nord-americana- van preocupar i molt l'administració de l'històric president nord-americà. 

Els informes remesos un cop reprimida la revolta secessionista de Catalunya la descriuen com "l'element més perillós" del que passava a Europa. "Catalunya ha estat el centre més important de la revolució, qualsevol cosa depenia del que hi passava", assegurava l'ambaixador Bowers en un despatx emès quatre dies després de la revolta.

De fet, hores després de la proclamació de Companys, tant el cònsul nord-americà a Barcelona com l'ambaixador a Madrid, van informar Washington per cable de la "independència de Catalunya". Per altra banda, informaven que el govern de la República havia assegurat a l'administració nord-americana que "estava preparada per mantenir l'ordre i la unitat de la nació". 

La decisió de Companys no va sorprendre els serveis d'informació dels EUA ja que els informes anteriors, firmats per l'ambaixador Bowles i escrits pel conseller Hallet Johnson, detallaven el "conflicte dels rabassaires", "la situació raonable de la Generalitat de rebelió no armada" i "la voluntat de Lluís Companys, malgrat no ser indepedentista, de mantenir els secessionistes dins el partit i el govern de la Generalitat". Els informes, fins i tot, contraposaven la situació de la Generalitat a la d'un estat nord-americà que hagués vist reduïda la seva autonomia per una sentència del Tribuna Suprem.

A priori, la "revolta catalana" preocupava per la "greu crisi política que hauria suposat en aquells moments la secessió de Catalunya", sobretot per la potència del "sindicalisme anarquista". El llibre, que posa multitud d'exemples de la preocupació i el patiment que tenia Washington per la situació de Catalunya a mesura que avançava el conflicte armat, destaca "el penediment de Washington de no haver ajudat prou la república Espanyola i Catalunya com la seva abanderada".