Tot i això, l'11-S continua essent una data important i significativa per a moltes catalanes i catalans, i les mobilitzacions que anualment es duen a terme per a reivindicar-la, una oportunitat per mostrar que l'independentisme segueix viu i combatiu.
És per això que des de les diverses ANC del Bages i el Moianès, no van dubtar ni un moment a organitzar -com cada any- autobusos per portar tothom que ho desitgés fins a la manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona. Sabien que la demanda que tindrien distaria molt de la dels anys en què el Procés estava més candent, i no s'equivocaven: "Enguany la resposta ha estat més modesta que la que vam tenir el 2022", assegura Josep Emili Puig, un dels coordinadors de l'ANC a Manresa i al Bages-Moianès. Afegeix que "potser si deixéssim obertes les inscripcions s'hi afegiria algú més", perquè "el que hem detectat des de l'any passat és que la gent va molt a última hora".
De 40 a 2 busos a Manresa i una excepció a Santpedor
Això, continua, es deu a la "falta de convicció i determinació" de la gent: "Abans, anar a la manifestació de l'11-S era quelcom que la gent ni es plantejava; ara, l'assistència depèn molt de si els plans que ja tenien els ho permeten". I és precisament aquesta reordenació de prioritats generalitzada que ha fet que per aquesta Diada, des de Manresa només surtin dos autobusos "quan en les bones èpoques n'havíem arribat a omplir quaranta", lamenta Puig, que també ressalta la "poca presència de gent jove" dintre dels inscrits.La disminució en la participació ha estat detectada en tots els municipis des d'on s'han organitzat autobusos, tret d'un: Santpedor, que n'ha omplert un de sencer. "Vam començar agafant un bus de 56 places com el que vam tenir l'any passat i l'hem hagut de canviar a última hora per un de 60 perquè no hi cabia tothom", celebra Jacint Valls, responsable de l'ANC en aquest poble bagenc. "Crec que les declaracions de Puigdemont de fa tres dies a Brussel·les han ajudat a mobilitzar més gent", diu.
"Els que som de pedra picada no fallem"
Des de la del 2010, que Jaume Juanola no s'ha perdut cap de les manifestacions emmarcades en la Diada. Fins i tot, assegura, "havia anat en alguna quan la independència no s'estilava tant". Seguint la tradició, doncs, enguany també hi serà: "Els que som de pedra picada no fallem", somriu, mentre afegeix que "de nosaltres depèn tornar a engrescar la gent que s'ha desinflat". I per això "hi hem de ser; per fer-nos veure, per mostrar al món que no hem perdut l'esperança i que no oblidem res del que ha passat", sentencia.Convençut que més d'hora que tard "recuperarem l'esperit del 2017", Juanola anirà a la manifestació "amb il·lusió i optimisme"; dues emocions que M.V. (s'estima més no dir el seu nom) no troba per enlloc: "Si hi vaig serà per militància i no perquè estigui engrescada", confessa. "Estic desanimada perquè els polítics no hi ha manera que avancin; la gent, quan se'ns ho demana, hi som, i per això penso que cal anar-hi perquè no fer-ho, seria donar la raó a qui ens vol enterrats".
[noticia]262262[/noticia]
"La necessitat d'anar-hi passa per sobre de la il·lusió"
"Cada dia que passa necessitem la independència amb més urgència", dictamina Joan Aurich, de Manresa. En aquest sentit, i amb el benentès que "un dels únics camins que la societat tenim per fer-nos sentir és el de la mobilització, no el podem desaprofitar".Conscient que el que es viurà dissabte a Barcelona "no serà una festa com ho havia estat anteriorment", Aurich no s'arronsa: La necessitat d'anar-hi passa per sobre de la il·lusió de ser-hi".
En una línia semblant s'expressa la santfruitosenca Neus Salaet, que explica a Nació que si aquest any va a la manifestació és perquè l'ha convençut el seu marit: "Hi anem precisament perquè estem molt empipats i perquè volem fer-nos sentir. Si ja no ens mobilitzem ni en un dia tan assenyalat com aquest, ja podem plegar". Per a Salaet, la Diada d'enguany ha de ser sinònim "de dir un No senyor! ben clar a les autoritats".
[plantilladiada]
