Els eurodiputats Raül Romeva, Maria Badia, Ramon Tremosa i Salvador Sedó. Foto: Arxiu ND/ACN.Alguns dels eurodiputats catalans han reclamat a la Comissió Europea (CE) que el coneixement de la llengua catalana també puntuï en els seus processos de selecció de personal. "És sorprenent que la tretzena llengua més utilitzada de la UE no sigui tinguda en compte, mentre que altres idiomes de fora sí que ho són", com l'àrab o el xinès, s'han queixat CiU, PSC, ERC i ICV. Per treballar en les institucions europees, ja sigui com a funcionari, interí o personal contractual o becari, "s'exigeix un elevat domini de les llengües de treball, així com d'altres llengües europees" i "conèixer-ne diverses, com és lògic, comporta avantatges en els processos de selecció". El català, però, no "puntua", lamenten.
Tremosa es queixa que no entén "per què dóna punts saber llengües no europees, com pot ser l'amazic o el rus, i en canvi no puntua saber llengües oficials d'un estat membre com és el cas del català i el basc". "Hem denunciat a la Comissió Europea aquesta absència i, mentre no siguem un Estat membre en igualtat de condicions, és una lamentable falta de respecte als ciutadans europeus, i més encara quan el català és llengua prioritària de les institucions catalanes", ha explicat l'eurodiputat de CiU.
Ramon Tremosa (CDC), Salvador Sedó (UDC), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV), Ana Miranda (del BNG, també en representació d'ERC) i Izaskun Bilbao (PNB) denuncien que "no tenir en compte el coneixement del català, el gallec o l'euskera va en contra del principi d'igualtat entre tots els ciutadans europeus". En una pregunta conjunta, els set eurodiputats demanen a la Comissió Europea i a EPSO (l'oficina de selecció de personal per a les institucions europees) "quins criteris d'avaluació apliquen en els processos de selecció per reconèixer el coneixement de les llengües cooficials dels Estats membres i, en concret, de la llengua calalana".
"Considera la Comissió Europea que la llengua catalana està suficientment reconeguda en els processos de selecció de personal, tenint en compte que, si bé no és llengua oficial de la UE, representa a més de 10 milions de ciutadans europeus?", pregunten Tremosa, Sedó, Badia, Obiols, Romeva, Miranda i Bilbao.
Els set eurodiputats recorden a Brussel·les que "la llengua catalana és la tretzena més utilitzada a tota la UE, amb més de 10 milions ciutadans que la parlen" i "com és la llengua cooficial de les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i País Valencià és la llengua habitual de relació amb les administracions públiques en aquetes poblades regions". Admeten que el català "no està reconegut oficialment per la UE" i entenen que "això depèn de la decisió dels Estats membres". "Però en canvi, el fet que el coneixement del català puntuï per entrar a treballar en les institucions europees, depèn totalment d'aquestes" (és a dir de la Comissió, de l'Eurocambra, del Consell, del Comitè de les Regions,...).
