Política

Quant costa treure un regidor a les eleccions municipals?

Per obtenir representació a qualsevol consistori del país cal obtenir un 5% dels vots, mentre que el nombre d'edils a l'ajuntament varia segons els habitants del municipi

ARA A PORTADA

El català a Europa exposa els límits del «cobrar per avançat» Oriol March
Quins països bloquegen l'oficialitat del català a Europa? Oriol March
«Ara hi ha més països a favor del català, però ja hem donat tots els arguments» Lluís Girona Boffi
L'opa al Sabadell, en mans del consell de ministres: i ara què? Pep Martí i Vallverdú
El Govern s'activa per tenir una presència reforçada a l'Àsia: la Xina i l'Índia, prioritàries Bernat Surroca Albet

Nació

Publicat el 21 de març de 2023 a les 18:30

Actualitzat el 23 de maig de 2023 a les 12:53

[municipalsinformacional]
La nit del pròxim 28 de maig, amb motiu de les eleccions municipals, molts candidats hauran de treure la calculadora. Alguns hauran de fer sumes per veure si arriben a convertir-se en alcaldes i d'altres, més humils, es plantejaran com a objectiu el sol fet d'entrar al consistori. Per entendre-ho, repassem a continuació alguns dels principis a tenir en compte pel que fa al repartiment de regidors.

Quin percentatge es necessita per tenir representació als ajuntaments?

La famosa barrera electoral -el percentatge de vot total que cal per aconseguir representació- serà una de les protagonistes del recompte de la nit del 28 de maig. Als comicis municipals, els comptes són molt simples de fer: obtindrà representació en un consistori, almenys amb un regidor, qualsevol formació que aconsegueixi superar el 5% dels vots. Dit d'altra manera, cal aconseguir com a mínim cinc vots de cada 100 per ser regidor. Es tracta d'un percentatge més elevat que el 3% habitual en la resta de comicis, tant al Congrés dels Diputats com al Parlament.

Quants regidors hi ha a cada ajuntament?

Els regidors que hi ha a cada ajuntament es calculen segons els habitants del municipi. Per això, l'última actualització del cens a cada ciutat o poble pot ser determinant per decidir si guanyen o perden representants. Aquesta és la correlació entre regidors i habitants:

Fins als 100 habitants: tres regidors.
De 101 a 250 habitants: cinc regidors.
De 251 a 1.000 habitants: set regidors.
De 1.001 a 2.000 habitants: nou regidors.
De 2.001 a 5.000 habitants: 11 regidors.
De 5.001 a 10.000 habitants: 13 regidors.
De 10.001 a 20.000 habitants: 17 regidors.
De 20.001 a 50.000 habitants: 21 regidors.
De 50.001 a 100.000 habitants: 25 regidors.
Més de 100.000 habitants: 25 regidors, i se'n suma un més per cada 100.000 habitants de més.

Aquest últim cas, el dels municipis que sumen un regidor de més pel nombre d'habitants, només passa a Sabadell, Badalona, Terrassa i l'Hospitalet de Llobregat, que tenen 27 regidors -per superar els 200.000 habitants-, i a Barcelona, que en suma 41.

Com s'aplica la llei D'Hondt a les municipals?

Com passa en totes les eleccions que se celebren a l'Estat des de 1977, el càlcul de representants es fa a través de la llei D'Hondt. El procés consisteix, en primer lloc, en eliminar del recompte qualsevol formació que ha quedat per sota del 5% del total dels vots. Un cop superat aquest percentatge, s'ordenen els partits polítics de major a menor segons el nombre de suports obtinguts. La xifra final de vots de cada partit s'ha de dividir pel nombre d'escons que es reparteixen a cada consistori. Així doncs, s'ha de fer la divisió entre dos, tres, quatre, cinc i totes les vegades que calgui fins a arribar al nombre d'escons definitiu. En cas d'empat, s'endú el regidor la força que hagi estat més votada.