
El 1773, la Gran Bretanya, amb un forat enorme a les seves arques públiques, va pretendre collar la colònia nord-americana per mirar de refer-se econòmicament, imposant-li tot un seguit d'impostos abusius. L'imposat sobre el te va ser la gota que va fer vessar el got, fins al punt que, el 16 de desembre d'aquell any, els colons nord-americans van decidir dir prou i van abocar-ne al mar tot un carregament rebut al port de Boston.
Al cap de dos anys, esclataria la Guerra d'Independència nord-americana, que arribaria al seu punt àlgid el 4 de juliol de 1776, amb la proclamació de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. Una fiscalitat injusta va acabar desembocant en la independència.
Pocs anys després d'esdevenir un país independent, el 1783, l'Estat espanyol reconeixia Washington, i el 1797, els EUA van decidir obrir un consolat a Barcelona, essent "una de les missions diplomàtiques més antigues dels EUA", en paraules del cònsol general nord-americà a Barcelona, Greggory D. Crouch. L'objectiu? "Promocionar el comerç del tèxtil entre els Estats Units i Catalunya", va explicar ahir Crouch. Avui, 215 anys després de la inauguració del consolat, "hi ha unes 600 empreses nord-americanes a Espanya, aproximadament la meitat de les quals tenen oficines o presència a Catalunya". Fiscalitat i negocis, dos punts en comú entre els EUA i Catalunya.
"Negocis" és el que Artur Mas va mirar d'anar a tancar a Massachusetts fa quinze dies, un viatge que el consolat celebra especialment. "Ens complau que el president de la Generalitat, Artur Mas, i el govern de Massachusetts hagin signat un conveni de cooperació", va reconèixer Crouch, que també va celebrar qualsevol altre contacte que hi pugui haver entre els EUA i Catalunya: "També donem la benvinguda a tots els intercanvis entre aquestos dos països."
Ahir al vespre, al consolat general dels EUA a Barcelona, s'hi va celebrar la diada nacional nord-americana, el 4 de Juliol, que commemora la declaració d'independència de 1776, tenint ben present "el valor i el compromís dels 56 patriotes que es van reunir a Filadèlfia aquell 4 de juliol". La celebració va reunir part de la comunitat nord-americana establerta a Catalunya, així com més de 500 personalitats del món polític, econòmic i civil català.
El conseller de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder, el president de la Diputació de Barcelona Salvador Esteve, diputats al Parlament com Jordi Turull o Maria Senserrich (CiU), el delegat de l'Estat al consorci de la Zona Franca Jordi Cornet, el diputat al Congrés espanyol Carles Campuzano (CiU), dirigents intermitjos de CiU i PP, empresaris, el sociòleg Salvador Carlús, l'excandidat a la presidència del FC Barcelona Agustí Benedito, la presidenta de la FOCIR Mònica Sabata, l'adjunt al Síndic de Greuges Jordi Sànchez, el "conseller interrupturs " del CAC Salvador Alsius, l'historiador Joan B. Culla..., tots plegats fent cua a les diferents paradetes de roast beef, Dunkin' Donuts, pizzes i Jack Daniel's que omplien els jardins del palauet de Pedralbes on el consolat nord-americà hi té la seu. La classe dirigent catalana, vestida d'etiqueta, servint-se més quètxup al hot dog i xarrupant Coca-Cola.
Relleu al consolat
Aquesta va ser també l'última celebració del 4 de Juliol de Crouch com a cònsol a Barcelona, després de tres anys d'estada a la capital catalana, ja que d'aquí a un parell de setmanes se'n torna a Washington. "Hem gaudit viatjant per Catalunya: la Costa Brava, Sitges, els poblets de Girona, l'Empordà, les zones vinícoles del Penedès…", es va sincerar -utilitzant sempre el castellà, davant els comentaris d'alguns dels assistents que apuntaven que bé que hauria pogut pronunciar alguna frase en català. "Durant aquests tres anys hem seguit el debat Catalunya-resta d'Espanya, i des de la distància el continuarem seguint, perquè desitgem el millor pel futur d'aquesta meravellosa terra", va explicar.




