Llum verda del Consell de Ministres a l'embargament d'armes a Israel amb una excepció. El decret presentat pel govern espanyol es reserva la possibilitat d'acordar "excepcions puntuals" de la mesura "d'acord amb l'interès general". El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha recordat que la normativa de comerç exterior en matèria de defensa recull aquest "interès general" en casos vinculats a la "seguretat nacional o política exterior". A banda, el decret viu de moment pendent del Congrés, on els suports, amb Junts com a actor necessari, no estan pas garantits.

Cuerpo ha reivindicat Espanya com un referent internacional en "l'augment de la pressió" contra Israel perquè posi fi a la invasió sobre Gaza. Si bé ha recordat que continuen condemnant el terrorisme de Hamàs i demanant l'alliberament dels ostatges, el govern espanyol ha posat èmfasi en els més de 65.000 morts i més de 165.000 ferits a la Franja. "Liderarem la iniciativa internacional fins que hi hagi una pau duradora", ha dit Cuerpo.

Les nou mesures d'Espanya contra Israel

• Decret que "consolidi jurídicament" l'embargament d'armes a Israel.
• Prohibició del trànsit a ports espanyols a vaixells que transportin combustibles per l'exèrcit israelià.
• Denegació d'entrada a l'espai aeri espanyol a tots els avions que transportin material per a les forces armades israelianes.
• Prohibició d'accedir a l'Estat a persones que participin "de forma directa en el genocidi" a Gaza.
• Prohibició d'importació de productes procedents dels assentaments il·legals a Gaza i Cisjordània.
• Limitació dels serveis consulars prestats a ciutadans espanyols residents en assentaments il·legals.
• Reforç del suport a l'Autoritat Palestina amb més efectius a la missió europea a Rafah i nous projectes a la Franja.
• Ampliació de la contribució espanyola a UNRWA en 10 milions d’euros addicionals.
• Augment de l’ajuda humanitària a Gaza per assolir els 150 milions d'euros el 2026.

El govern espanyol es compromet també a comparèixer trimestralment per explicar el funcionament i els efectes del decret. Cal recordar que Espanya ha estat un dels primers països europeus en impulsar el reconeixement de Palestina com a estat, un moviment posteriorment adoptat o en previsió de ser adoptat per la resta d'estats del continent.

De fet, aquest mateix dilluns Pedro Sánchez continuava amb la seva voluntat de situar-se com un dels líders europeus més contundents amb el genocidi a Gaza. El president espanyol ha proposat que Palestina sigui reconeguda com un estat de ple dret dins l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i que gaudeixi de "plena interlocució diplomàtica". Durant la seva intervenció aquest dimarts al plenari de l'assemblea de l'organització en el marc de la Conferència Internacional d'Alt Nivell sobre dos Estats, el dirigent socialista veu aquest pas com "el principi" d'un camí que ha de culminar en "una pau duradora" al Pròxim Orient.