L'entrevista d'Oriol Junqueras a Tele 5 va ser interessantíssima. Però no tant per conèixer la proposta política d'ERC -perfectament identificada aquí, increïblement desconeguda allà- sinó per percebre amb claredat la ignorància abismal en què viuen els mitjans de comunicació de Madrid. D'entrada, Isabel San Sebastián és un indicador terrible de l'estat de la professió a Espanya. Quatre cops va invocar Iugoslàvia, enmig d'expressions com "se matan", "derraman mucha sangre" o "sangrientos conflictos" fins que, al final, ella mateixa fa provocar el primer escac i mat de la nit: "¿Es necesario que usted me amenace?". Junqueras, per KO.

Els altres col·legues, ambdós del Grup Prisa, van muntar una societat expenedora de tòpics catalanòfobs i banalitats polítiques. Fernando Garea va insistir en allò de què per ser d'esquerres s'ha de ser espanyolista mentre, paradoxalment, feia un magma confús (ell i els altres) entre ERC, Pujol i Artur Mas. Però va ser Ana Terradillos (un híbrid inquietant entre periodista i guàrdia civil") qui es va lluir de debò. Va confondre Jordi Pujol Ferrusola amb el seu germà Oriol i va brillar amb llum pròpia quan va voler informar a Junqueras sobre un suposat malestar de les bases d'ERC ("me informao, me informao") amb el procés sobiranista. Que tot seguit afirmés, engoladament, que "la gente en Barcelona no quiere la independencia" ja només va servir per a què Oriol Junqueras s'ho passés bé humiliant-la amb un parell de xifres.

I així va acabar l'entrevista, imagino que amb un bon grapat de ciutadans espanyols asseguts al sofà amb una alarmant sensació de perplexitat respecte als seus mitjans de comunicació. Per si de cas, al següent video, el que informava de la Llista Falciani, li van col·locar Els Segadors de música de fons. Ei, ben ufans i ben superbs.