Eliseo Aja, Marc Carrillo, Carles Jaume Fernàndez i Pere Jover Presa són els quatre membres del Consell de Garanties Estatutàries que discrepen del Dictamen que ha avalat la constitucionalitat de la Llei de Consultes que el Parlament haurà d'aprovar el mes de setembre.
Els quatre consellers coincideixen en considerar que la llei fa passar garsa per perdiu perquè s'ha articulat una llei de “consultes” que pot servir per convocar referèndums. Amb més o menys intensitat, aquests consellers interpreten que el text prescriu “una consulta que materialment s'ha de considerar com un referèndum sense subjectar-se a l'esmentat marc” regulador d'aquests comicis. Per tant , veuen una vulneració dels preceptes constitucionals i estatutaris bàsicament descrits en els articles 149.1.32 CE i 122 de l'Estatut d'Autonomia.
De fet, veuen que la llei regula de “forma quasi mimètica” una sèrie d’aspectes que tenen un “clar paral·lelisme amb els elements que caracteritzen el referèndum, o bé s’incorpora una certa regulació que indueix a un equívoc clar en identificar-se amb aquells elements”.
Arguments "irrellevants i en alguns casos artificiosos"
Jover considera que els articles 3, 11 i 12 de la Llei consultes vulneren els articles 149.1.32 de la Constitució espanyola i 122 de l'Estatut. I retreu als altres membres del Consell que ho neguin fent servir "arguments" que qualifica d'"irrellevants i en alguns casos artificiosos". "El motiu substancial de la meva discrepància no és cap altre que el concepte de referèndum que utilitza el dictamen i la seva distinció de les consultes no referendàries", aclareix el vicepresident d'aquest òrgan consultiu. Jover recorda que, en l'article esmentat, "la Constitució exigeix unes condicions i requisits per a la convocatòria de referèndums, en particular la prèvia autorització per l'Estat, que en canvi no afecten les consultes no referendàries". "Aquesta consulta presenta totes les característiques d'un referèndum, malgrat la denominació que se li dóna", adverteix Jover.
"Referèndum simulat"
També Aja discrepa del dictamen en considerar que "es tracta d'un tipus de referèndum simulat, que manca de l'habilitació i de les garanties exigides per la Constitució i l'Estatut, i no es pot considerar com una simple consulta no referendària". "En la meva opinió és materialment un referèndum, malgrat que es dissimuli aquest caràcter sota la denominació de consulta popular no referendària", denuncia Aja en el seu vot particular. Per aquest motiu, coincideix amb Jover que la Llei de consultes violaria els articles 149.1.32 de la Constitució espanyola i 122 de l'Estatut. El vot particular d'Eliseo Aja també alerta que una consulta popular no referendària "no compta amb les garanties democràtiques del referèndum" i posa com a exemple "l'absència" d'una "administració electoral que té com a finalitat garantir la transparència i l'objectivitat del procés electoral i el principi d'igualtat".
"Vulneració parcial"
El conseller Carrillo, que va ser elegit a proposta precisament d'ICV, que dóna suport a la consulta, també ha expressat les seves discrepàncies amb el dictamen. En el seu vot particular, Carrillo parla de "vulneració parcial de la Constitució i de l'Estatut" i cita els mateixos articles 149.1.32 i 122. Carrillo critica que la Llei de consultes "aplica categories que són pròpies d'un referèndum a quelcom que prescriu que no ho és" i adverteix de la "manca de garanties sobre les dades personals que es contenen en la regulació del Registre de Població de Catalunya i del Registre de catalans a l'exterior".
Per últim, en el quart vot particular, el conseller Jaume assegura que la Llei de consultes "no té cabuda en el marc constitucional vigent". També parla de "simulació de referèndum o, si es prefereix, referèndum encobert sota la fórmula anomenada consulta popular no referendària".
