Què allunya i què acosta Colau i Maragall per a un pacte de govern

A partir del 26 de maig, amb els resultats electorals sobre la taula i alliberats ja de l'intercanvi de retrets de la campanya, els partits hauran de seure a negociar aliances de govern. De la incerta partida que es juga a Barcelona dos elements que queden clars són que s'han acabat les majories absolutes i que la candidatura més votada liderarà les condicions per pactar. Les enquestes redueixen el duel per fer-se amb l'alcaldia a dues possibilitats: Ada Colau o Ernest Maragall. Així mateix ho ha reconegut l'alcaldessa en el míting d'aquest diumenge al costat de Pablo Iglesias i Alberto Garzón.
 

.@bcnencomu i @Esquerra_ERC, que s'erosionen en campanya per la lluita renyida per l'alcaldia de Barcelona, volen un govern progressista però l'historial de diferències a l'Ajuntament i els fitxatges dels republicans no ajuden a l'entesa https://t.co/OnjHoQyFTK#municipalscatpic.twitter.com/3Pw58pXg1c

— NacióPolítica (@naciopolitica) May 19, 2019

Més enllà dels dards que per imperatiu electoral s'han intercanviat comuns i ERC -més palpables aquest cap de setmana-, hi ha un interès recíproc per part de les dues formacions per explorar una entesa. No serà senzill. Hi ha elements que promouen el pacte i d'altres que el dissuadeixen. Què pesarà més serà determinant perquè la balança es decanti cap a una opció o cap a l'altra.

D'entrada, els tripartits que han plantejat els dos possibles guanyadors s'han demostrat impossibles pels vetos creuats dels comuns i Junts per Catalunya (JxCat), per una banda, i dels republicans i el PSC per l'altra. Per tant, molt probablement el govern serà bicolor o d'un sol partit en minoria -el triomf se situa en el llindar dels 10 a 12 regidors- si no fructifica cap aliança, amb totes les dificultats que això implica.

TRES ELEMENTS QUE ALLUNYEN EL PACTE

1. L'aliança permanent d'ERC amb JxCat

ERC governa la Generalitat amb JxCat, una aliança que s'ha reproduït en els darrers anys coincidint amb l'auge del procés sobiranista. Per als comuns, aquest llegat és un llast tenint en compte que van néixer presentant-se com a un moviment per combatre la dreta i l'"hegemonia convergent", autora de les retallades durant la crisi. Sovint, Colau assenyala els republicans per considerar-los tenallats a l'hora d'impulsar polítiques i pressupostos d'esquerres des del Govern per culpa de l'aliança que tenen amb l'espai polític de Carles Puigdemont. La líder dels comuns ha acusat Maragall aquest diumenge de "traslladar les retallades i la paràlisi a Barcelona", pel seu passat al govern de Quim Torra.

Colau ja ha avançat que anar de la mà del partit de Quim Forn i Elsa Artadi és una línia vermella que no traspassarà

Tot i que Maragall voldria una entesa amb comuns i JxCat amb l'argument de forjar un govern de la majoria sobiranista, Colau ja ha avançat que anar de la mà del partit de Quim Forn i Elsa Artadi és una línia vermella que no traspassarà. Per als republicans no resultarà senzill desfer-se de l'aliança netament independentista. Al mateix temps, ERC també ha advertit els comuns que amb el cap de llista del PSC, Jaume Collboni, no hi té res a parlar. De fet, els republicans han estat en aquesta darrera setmana especialment bel·ligerants contra els socialistes arran de l'intent frustrat de Miquel Iceta fer fer el salt al Senat. Durant el míting central de campanya, Maragall ha alertat del risc que suposaria per a la ciutat un acord de Colau amb el PSC.  
 
2. El memorial de greuges del mandat a Barcelona

Aquest no ha estat un mandat fàcil per a Colau, que ha portat les regnes de l'Ajuntament amb tan sols 11 regidors, a excepció del període de 18 mesos -del maig del 2016 al novembre del 2017- en què va governar amb el PSC. Els comuns van intentar arribar a un pacte amb ERC, aleshores amb Alfred Bosch al capdavant, però mai hi va haver ni sintonia política ni personal. Els republicans van rebutjar formar part del govern i durant el mandat han protagonitzat grans discrepàncies amb Colau, com ara amb la connexió del tramvia per la Diagonal, una de les grans espines que els comuns tenen clavada, o més recentment amb la solució per al CAP del Raval. A tot plegat se li suma l'"ambigüitat" que des d'ERC atribueixen als comuns per, per exemple, no haver-se implicat prou en l'1-O garantint l'obertura dels col·legis, un dels retrets que Maragall ha fet a Colau en campanya. 

A tot plegat se sumen les diferències de relacions amb el govern de Pedro Sánchez. Els comuns aspiren ser, de la mà de Podem, soci prioritari del PSOE i governar en coalició. Van apuntalar, de fet, els pressupostos generals de l'Estat mentre que els independentistes no van acceptar-ne la tramitació, detonant de la convocatòria electoral del 28-A. ERC vol obrir un diàleg amb els socialistes sense que això impliqui renunciar al referèndum i demana gestos per desfer la judicialització del conflicte que no han arribat fins ara. Sense concessions, no estan disposats a posar fàcil la governabilitat a Sánchez.

3. Els fitxatges electorals d'ERC

En política, les relacions personals pesen, i el fet que els republicans hagin incorporat Elisenda Alamany com a número dos d'Ernest Maragall a Barcelona, així com Joan Josep Nuet a la candidatura del Congrés, ha caigut com un gerro d'aigua freda a les files dels comuns. Tots dos, que van marxar de l'espai de l'esquerra alternativa, per discrepàncies internes, són considerats per Catalunya en Comú uns "trànsfugues" i el partit de Colau ha lamentat públicament que ERC els hagi acollit en la seva òrbita.

Colau difícilment voldrà comptar en un eventual govern de coalició amb ERC amb Elisenda Alamany, que va sortir dels comuns per la porta del darrere

De fet, les relacions entre els dos partits han empitjorat arran d'aquest episodi. Els ponts d'Alamany amb Colau estan tan trencats que si la líder dels comuns revalida l'alcaldia no voldrà comptar en un eventual govern de coalició amb ERC amb qui va ser la número dos de Xavier Domènech a les eleccions del 21-D. Colau i Alamany difícilment compartiran responsabilitats a l'Ajuntament.

TRES ELEMENTS QUE ACOSTEN EL PACTE

1. L'objectiu de forjar un govern progressista

Colau vol un govern netament d'esquerres, i Maragall en reivindica un també de segell republicà i progressista. Tots dos coincideixen en la diagnosi que JxCat està ubicada a la dreta, amb la qual cosa l'acostament pot ser explorable. De fet, les diferències entre Maragall i Artadi han anat in crescendo durant la campanya, fins al punt de tenir, fins i tot, impacte en el Govern de la Generalitat en qüestions com el decret per regular els preus del lloguer, que els republicans volen veure aprovat el pròxim dimarts. 

Comuns i ERC coincideixen en la diagnosi que JxCat està ubicada a la dreta, amb la qual cosa l'acostament pot ser explorable

El distanciament personal entre Maragall i Artadi també pot afavorir que ERC s'acabi allunyant de JxCat. L'alcaldable republicà ja ha avisat aquesta mateixa setmana que l'"agressivitat gratuïta" d'Artadi, que ha llançat dards fins i tot a nivell personal, es pot acabar girant en contra dels seus propis interessos. Una de les possibilitats és que acabi deixant-la fora de la geometria de pactes, element que aplanaria les converses amb els comuns. En temes programàtics, ERC i Barcelona en Comú són molt a prop, per bé que en l'anterior mandat s'hagin frustrat acords per diferències en clau partidista.
 
2. La lluita compartida contra la repressió

Els comuns no són independentistes -Colau, tampoc- però es reivindiquen com a sobiranistes i defensen que la solució del conflicte català passa per la celebració d'un referèndum d'autodeterminació pactat amb l'estat espanyol. A més, han denunciat la situació de repressió que pateixen els presos i els exiliats, i assenyalen com a una injustícia el fet que se'ls estigui jutjant al Tribunal Suprem amb un relat "fals" per una rebel·lió que consideren que no s'ha produït.

La defensa del referèndum i la denúncia de la repressió són dos punts coincidents amb els republicans

La defensa del referèndum i la denúncia de la repressió són dos punts coincidents amb els republicans, encara que Colau no sigui partidària de la independència. De fet, les grans manifestacions per reclamar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats han comptat amb la presència de dirigents dels comuns, els principals representants dels quals -com la mateixa Colau o Jaume Asens, que fins i tot es va plantejar deixar la política per ser advocat de Jordi Cuixart- s'han reunit amb Oriol Junqueras o Raül Romeva a la presó.

3. La cerca d'una nova hegemonia de govern

Sota la premissa que cal muscular-se per negociar amb el govern espanyol i fer inevitable el referèndum i amb la proclama d'aplegar "el 80%" com a bandera, ERC busca ser el pal de paller de l'hegemonia sobiranista a Catalunya, motiu pel qual pugna amb l'espai de Puigdemont. L'escenari que s'obri a Barcelona pot acabar motivant un canvi de la correlació de forces i noves possibilitats d'aliança que passin per deixar enrere JxCat com a soci prioritari. El fet que els comuns puguin estar interessats en poder compensar la seva dèbil representació al Parlament amb guanyar pes en la governabilitat pot afavorir que s'estudiï la possibilitat que la capital catalana faci banc de proves previ. La sentència del judici al Tribunal Suprem podria provocar un avançament electoral a Catalunya a la tardor.