L'Audiència Provincial de Palma ha anunciat aquest divendres que no aplicaria la denominada doctrina Botín en la infanta Cristina, que haurà de continuar al banc dels acusats com a cooperadora per dos delictes fiscals del cas Nóos. La germana del rei espanyol havia demanat acollir-s'hi. Què és l'anomenada doctrina Botín?

Té el seu origen en la resolució del Tribunal Suprem del 2007, en una decisió de l'Audiència Nacional que va decidir no jutjar al banquer Emilio Botín i altres directius del Banc Santander. En aquell cas, la Fiscalia i l'Advocat de l'Estat van sol·licitar el sobreseïment de la causa i l'Audiència va argumentar –i després ho va confirmar el Suprem- que la celebració d'un judici instat només per l'acusació popular obrava en contra de la legalitat. Necessitava, doncs, la implicació de la Fiscalia o l'Advocat de l'Estat.

Tanmateix, la doctrina Botín no sempre ha funcionat. Per exemple, l'any 2008 el Suprem va reinterpretar la seva pròpia doctrina i va fer seure l'expresident del Parlament del País Basc, Juan María Atutxa, amb només una acusació popular de Manos Limpias per no haver dissolt el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak, marca amb el qual es va presentar l'esquerra abertzale.

El tribunal ho va argumentar perquè quan el delicte afectava "béns de titularitat col·lectiva, de naturalesa difusa o de caràcter metaindividual" l'acusació popular és suficient per celebrar la vista oral.