Què implica la victòria de Milei per a la dreta espanyola?

El triomf del dirigent ultra a l'Argentina farà del país llatinoamericà el laboratori d'un model de creixement sense estat del benestar, així com també d'una aliança entre els conservadors i l'extrema dreta

Milei i Abascal en una trobada entre tots dos dirigents a Madrid.
Milei i Abascal en una trobada entre tots dos dirigents a Madrid. | Europa Press
20 de novembre del 2023
Actualitzat el 26 de novembre a les 11:44h
La victòria del candidat d'extrema dreta Javier Milei a les eleccions presidencials de l'Argentina ha sacsejat l'escena internacional i ha desmentit les previsions que havien fet molts analistes després de la primera volta. Unes previsions basades més en lògiques polítiques europees que no pas argentines. Perquè Milei s'ha imposat d'una manera molt clara, assolint el 55% dels vots. Ho ha fet poc després que Jair Bolsonaro, un altre exponent del populisme de dretes, hagi estat derrotat per Lula al Brasil. D'aquesta manera, l'Amèrica Llatina no es desempallega de l'extrema dreta.

El triomf de Milei tindrà implicacions en política internacional i transcendeix la situació argentina. El fenomen impactarà, sobretot, en el camp de la dreta i envia senyals al bloc conservador espanyol, que s'havia posicionat amb matisos diferents al costat del candidat guanyador. Aquestes són alguns elements que convé tenir en compte per entendre els efectes de l'onada Milei a prop nostre.     


La dreta perd la por a pactar amb l'extrema dreta 

La primera volta argentina, el 22 d'octubre, va deixar el peronista Sergio Massa -d'alguna manera, l'opció de centreesquerra- en primera posició (36%), amb Milei en segona, fregant el 30%. Uns resultats que posaven en una posició decisiva la coalició Junts pel Canvi, que aplega partits que van del centre a la dreta conservadora i que va obtenir un 23%. En clau europea, l'opció de Junts pel Canvi hauria estat probablement el suport a Milei o alguna fórmula de neutralitat. Però no va ser així. El rebuig a la gestió peronista va fer decantar a la coalició de dreta moderada en favor de Milei, malgrat que els sectors més centristes (com la Unió Cívica Radical) es van negar a donar suport a l'ultra. 

Va ser l'expresident Mauricio Macri, de posicions nítidament dretanes i partidari d'una política econòmica neoliberal, líder moral de Junts pel Canvi, qui no va dubtar a fer costat al futur guanyador de manera explícita. Com també ho va fer la candidata presidencial, Patricia Bullrich. Milei, per tant, ha anat a les urnes a la segona volta amb un front cohesionat de dreta i extrema dreta que ha resultat electoralment imbatible. 

A Espanya, Vox, que manté relacions estretes amb La Llibertat Avança, ha mostrat la seva eufòria pel triomf de Milei, amb qui Santiago Abascal ha protagonitzat actes públics.

 
Arxivat a