La formació de governs de coalició entre la dreta i l’extrema dreta ja no és un tabú en la política espanyola. Després d’un temps caracteritzat per l’ambigüitat i les declaracions contradictòries, des d’Alberto Núñez Feijóo i la direcció de Génova fins a les organitzacions territorials dels conservadors, el PP normalitza l’aliança amb Vox, malgrat que es continuen produint esgarrapades i controvèrsies dialèctiques. Però més enllà del fet, els pactes a Extremadura per fer presidenta María Guardiola i a l’Aragó per investir Jorge Azcón, donen moltes pistes de com seria aquesta nova majoria PP-Vox en cas que assolissin el poder a l’Estat.
“Prioritat nacional”: arrelament o nacionalitat?
El text dels acords a l’Aragó i Extremadura inclouen aquest apartat: “Promoure l’accés a totes les ajudes, subvencions i prestacions públiques inspirant-se en el principi de prioritat nacional, que procuri l’assignació prioritària dels recursos públics als qui mantenen un arrelament real, durador i verificable al territori”. Sobre el paper, no hi ha referència a la nacionalitat sinó que els pactes al·ludeixen a factors com els anys d’empadronament, de cotització o de vincles familiars.
El redactat està pensat per no topar de forma immediata amb la legalitat. El PP es troba còmode en el concepte d’arrelament, que de fet ja ha de beneficiar en la majoria dels casos, per lògica, a la població de nacionalitat espanyola. Si el redactat correspon més al discurs d’un PP dretanitzat, però, el concepte de “prioritat nacional” sí que és plenament de Vox i propi de l’extrema dreta europea. Un govern presidit per Feijóo amb Santiago Abascal de vicepresident faria seu -disputes de lletra petita a banda- el lèxic dels ultres francesos.
Vox no inventa res: “Les français d’abord”
Com en moltes altres coses, tampoc en extrema dreta Espanya inventa res. El lema Els espanyols primer que ara repeteix Vox el va expressar per primer cop a Europa el líder del Front Nacional, Jean Marie Le Pen. Va ser en una entrevista televisiva el 1985, quan Le Pen era vist com una figura exòtica i marginal. Però aleshores ja havia sortit de l’obscuritat. Les français d’abord va ser el títol d’un llibre seu, tot i que els seus biògrafs expliquen que l’autèntic pare del concepte de “preferència nacional” va ser Jean-Yves Le Gallou, exponent de l’anomenada nova dreta i intel·lectual de capçalera de la branca més extrema dels ultres francesos.
Desregulació, Família i Agricultura
Quins ministeris tindria Vox en un executiu de coalició de Feijóo? Els governs formats a Extremadura i l’Aragó donen pistes. En el cas de l’Aragó, l’extrema dreta assumeix la vicepresidència de Desregulació i les conselleries de Serveis Socials i Família, Agricultura, Ramaderia i Alimentació, i Medi Ambient i Turisme. Un cas similar és l’extremeny: Vox gestionarà una vicepresidència de Desregulació, Família i Serveis Socials, i la conselleria d’Agricultura i Medi Natural. D’aquesta manera, els d’Abascal escenifiquen com volen ser definits: hostils al combat climàtic i favorables a l’afebliment de l’Estat i als valors tradicionals.
La catalanofòbia, punt fort
Un govern Feijóo-Abascal es caracteritzaria per una oberta hostilitat envers tot senyal d’identitat diferenciada de l’espanyola. El pacte aragonès explicita “alliberar l’Aragó de la imposició del català”, i anuncia la reforma de la llei del patrimoni cultural i la supressió de l’Institut Aragonès del Català. Aquesta hipotètica majoria ultraconservadora traspua catalanofòbia. El mateix Azcón ha criticat Salvador Illa per demanar que la renovació de la regularització que s’ha de fer en un any impliqui el coneixement del català.
El gust per les guerres culturals
Una coalició amb l’extrema dreta obligarà els conservadors a intensificar el component més reaccionari de la seva gestió, especialment en aspectes de memòria històrica i valors. Tornant al pacte aragonès: l’acord inclou la supressió immediata del Programa per a l’Ensenyament de la llengua àrab i la cultura marroquina, que s’aplicava als centres educatius de primària i secundària. També s’hi inclou -no és cap sorpresa- una referència implícita a ETA, amb la introducció de la història del terrorisme en els plans d’estudi.
La política exterior, més a prop de Trump
Les grans línies de la política exterior que seguiria un govern Feijóo-Abascal són dels aspectes més incerts. Perquè Feijóo és un polític amb interès escàs per la política internacional, on sempre ha anat amb peus de plom. Però Vox sí que té un full de ruta, que és la via Orbán de fer seguiment dels Estats Units de Trump. El problema és que aquest model acaba de ser humiliat a les urnes hongareses. El que es pot donar per descomptat és que amb el PP i Vox a la Moncloa, s'acabarien els gestos de coratge davant l'Israel de Netanyahu.
