La Junta Electoral Central (JEC) ha donat 24 hores més al president de la Generalitat, Quim Torra, perquè retiri tots els llaços grocs dels edificis públics de cara a les eleccions del 28-A. I, com a novetat respecte a l'anterior ultimàtum a Torra, ara l'adverteix explícitament que pot ser perseguit penalment. Però quines conseqüències pot tenir per a Torra una eventual negativa?

Tot i que la nova resolució no explicita per quin delicte podria ser perseguit Torra, fonts de la pròpia JEC ja van indicar la setmana passada que una negativa a retirar els llaços podria desembocar en un procés per desobediència. Una eventual condemna a Torra per aquest delicte podria comportar-li la inhabilitació per al càrrec, però no una pena de presó. 

El tipus penal de la desobediència està recollit a l'article 410 del Codi Penal, que resa que les autoritats o funcionaris públics "que es neguin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior" incorren en una pena de "multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys".

Les mateixes fonts de la JEC recordaven també el cas de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, condemnada a sis mesos d’inhabilitació i a una multa de tres mesos per no haver despenjat l’estelada durant les dues campanyes electorals del 2015. Segons aquestes fonts, com en aquell cas, un incompliment pot obrir la porta que la Junta Provincial rebi noves denúncies. Si aquest òrgan hi veu un simple incompliment pot obrir un expedient administratiu, però si hi veu indicis de delicte de desobediència pot traslladar la qüestió a la Fiscalia perquè aquesta impulsi -si ho creu oportú- un procés penal.