
Fa cosa de dos mesos, als passadissos del Parlament, assegurava a Nació Digital que no "s'empadronaria a Barcelona". Era una manera de dir que no apostaria per ser l'alcaldable de la capital catalana. Però sense deixar gaire espai de temps, recordava que sempre estaria "al servei del PSC".
Certament, durant les darreres setmanes, Montserrat Tura s'ha deixat estimar. Ha permès sense cap mena de rotunda negativa que el seu nom sigui objecte de tota conxorxa. La principal conjectura ha estat ser la número dos de José Montilla a les eleccions al Parlament, després que Antoni Castells abandonés el seu lloc a la llista. Tura es mantindria i esdevindria moneda de canvi del gasós sector catalanista del PSC.
A més Tura també ha fet bondat. L'exemple més clar va ser el seu vot en contra de la prohibició dels toros a Catalunya en el darrer ple del Parlament. Decisions però que no han amagat certes declaracions que posaven en dubte la "lleialtat" del PSOE vers el PSC.
El joc de tres en ratlla de la consellera no respon a una clara estratègia. Per exemple, aquest diumenge Tura no va assistir a la Festa de la Rosa del PSC a Gavà que comptava amb la presència de José Luis Rodríguez Zapatero. Tura ha justificat la seva absència "raons personals de pes", segons les seves paraules en una entrevista a RAC-1. La consellera ha assegurat que aquests motius no tenen res a veure amb el fet que pugui haver discrepat "més o menys d'algunes relacions amb el PSOE", i ha argumentat que hi havia una representació important dels consellers del govern, en referència a Marina Geli, Joaquim Llena i Mar Serna.
Tura, però, no ha desaprofitat l'ocasió per tornar a insistir que "no sap si serà la número 2". Si Tura és l'altre part del ticket electoral el PSC pot tenir diverses lectures: marxa enrere de Montilla, marxa enrere de Tura o assegurar una persona amb experiència i respectada que articuli, ateses les enquestes, una dura oposició parlamentària.