19
de setembre
de
2020, 21:30
Actualitzat:
21
de setembre,
12:48h
"És molt probable que aquest procés acabi amb la meva inhabilitació", constatava el president de la Generalitat, Quim Torra, al gener. El temps pot acabar donant-li la raó, tenint en compte que el Tribunal Suprem pot confirmar de manera imminent la condemna emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del mes de desembre de l'any passat. Quan el veredicte s'executi i es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), Torra deixaria de ser president. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) preveu continuar en el càrrec fins a l'últim moment, amb dedicació exclusiva a la gestió de l'emergència sanitària.
S'obriran dues vies, quan el Suprem es pronunciï. La primera és la jurídica, basada en presentar recurs al Tribunal Constitucional (TC) abans de poder portar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Boye, en una entrevista a NacióDigital, es mostrava convençut el dia de la vista que té la "raó jurídica" i que la justícia així ho reconeixerà, si no és aquí, serà a l'altra banda dels Pirineus. En tot cas, el tràmit del TC s'allargaria perquè l'alt tribunal bloquejarà el recurs d'empara durant mesos -potser anys- abans de resoldre'l i obrir a porta a Estrasburg. Aquests recursos no deixen, però, en suspens la sentència i, per tant, Torra seria apartat del càrrec. S'activarà una segona via, la política, que derivarà en eleccions al Parlament a principis de l'any vinent.
Després de setmanes evitant concretar-ho, Torra va descartar el dia de la vista la convocatòria d'eleccions abans de ser inhabilitat. Tota l'oposició demanava comicis, i també el seu soci de Govern -ERC- li ha demanat consensuar una estratègia conjunta que passi per evitar que sigui un tribunal espanyol qui liquidi la legislatura. El president considerava que la situació sanitària desaconsella "una cursa electoral irresponsable" que "paralitzaria l'administració". És el Suprem, doncs, qui indirectament activaria els mecanismes. Segons els terminis establerts, això podria ser de cara al febrer, dos mesos més tard que si Torra convoqués abans de la sentència les eleccions.
El Govern, un cop apartat Torra, passaria a estar automàticament en funcions i el vicepresident, Pere Aragonès, assumiria la presidència per "substitució", tal com queda establert en la llei de la Presidència. Aragonès no tindria competències de president, per tant no podria ni convocar eleccions ni fer una crisi de Govern, ni tampoc presentar una qüestió de confiança al Parlament. La llei també estipula la capacitat d'un executiu en funcions, que està limitada. El Govern en funcions s'acostuma activar quan hi ha eleccions, per això l'article 18 estableix que ha de "facilitar el desenvolupament normal del procés de formació del nou Govern i del traspàs de poders".
En el cas en qüestió, la durada de l'executiu en funcions i la seva limitació de capacitats s'allargaràia. Segons l'article 27 de la mateixa llei, un Govern en funcions ha de limitar la seva actuació a gestionar el dia a dia dels assumptes públics i s'ha d'abstenir, llevat que ho justifiquin "raons d'urgència o interès general acreditat", d'adoptar altres mesures. Tampoc pot aprovar el projecte de llei de pressupostos ni presentar projectes de llei al Parlament ni dictar decrets legislatius. Per tant, no es podria presentar el projecte de pressupostos de l'any 2021 fins que no hi hagi un nou Govern, de cara a l'any vinent.
Els terminis per anar a eleccions
El president del Parlament, Roger Torrent, va dir dijous passat en una entrevista a Catalunya Informació que, en cas que no hi hagi cap candidat a la presidència, activaria el compte enrere cap a les eleccions. Entre que Torra sigui inhabilitat i els catalans escullin un nou Parlament hi haurà una sèrie de passos previs. En primer lloc, un cop l'alt tribunal comuniqui formalment la sentència i el president quedi apartat, Torrent té un termini de deu dies per fer una ronda de consultes amb tots els grups parlamentaris i veure si hi ha candidatures a la presidència amb suficient suport. Situant-se ja en l'escenari de la inhabilitació, Torra ha demanat que cap partit independentista presenti un candidat, però l'oposició podria organitzar-se per posar algun nom sobre la taula.
Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans, no descarta presentar-se a la sessió d'investidura, tot i que no tindria els suports necessaris i només serviria per fer-se publicitat de cara a les eleccions i denunciar que l'independentisme ha deixat el Govern en funcions en plena situació d'epidèmia. Tal com estableix el reglament del Parlament, si hi ha candidatura, el president convoca un ple d'investidura i es produeix una primera votació. Si no hi ha majoria absoluta, comença el compte enrere de dos mesos abans de la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions, que es farien 54 dies després.
En cas que no hi hagi cap candidat, Torrent ha dit que activarà el compte enrere, però això no està tan clar. El reglament diu que abans hi ha d'haver una votació fallida perquè comenci el termini de dos mesos. De tota manera, en un informe del febrer de 2018 fet en el marc de la investidura fallida de Puigdemont -que, com ara, va situar la política catalana als llimbs jurídics- va atorgar la facultat al president del Parlament d'activar el rellotge fent el que consideren un acte "equivalent" a una votació fallida. Com? Iniciant una nova ronda de contactes amb els grups per buscar un candidat amb prou suport o comunicant a la cambra la "constatació del bloqueig polític que impedeix que prosperi el candidat" arribant fins i tot a la convocatòria d'eleccions.
S'obriran dues vies, quan el Suprem es pronunciï. La primera és la jurídica, basada en presentar recurs al Tribunal Constitucional (TC) abans de poder portar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Boye, en una entrevista a NacióDigital, es mostrava convençut el dia de la vista que té la "raó jurídica" i que la justícia així ho reconeixerà, si no és aquí, serà a l'altra banda dels Pirineus. En tot cas, el tràmit del TC s'allargaria perquè l'alt tribunal bloquejarà el recurs d'empara durant mesos -potser anys- abans de resoldre'l i obrir a porta a Estrasburg. Aquests recursos no deixen, però, en suspens la sentència i, per tant, Torra seria apartat del càrrec. S'activarà una segona via, la política, que derivarà en eleccions al Parlament a principis de l'any vinent.
Després de setmanes evitant concretar-ho, Torra va descartar el dia de la vista la convocatòria d'eleccions abans de ser inhabilitat. Tota l'oposició demanava comicis, i també el seu soci de Govern -ERC- li ha demanat consensuar una estratègia conjunta que passi per evitar que sigui un tribunal espanyol qui liquidi la legislatura. El president considerava que la situació sanitària desaconsella "una cursa electoral irresponsable" que "paralitzaria l'administració". És el Suprem, doncs, qui indirectament activaria els mecanismes. Segons els terminis establerts, això podria ser de cara al febrer, dos mesos més tard que si Torra convoqués abans de la sentència les eleccions.
El Govern, un cop apartat Torra, passaria a estar automàticament en funcions i el vicepresident, Pere Aragonès, assumiria la presidència per "substitució", tal com queda establert en la llei de la Presidència. Aragonès no tindria competències de president, per tant no podria ni convocar eleccions ni fer una crisi de Govern, ni tampoc presentar una qüestió de confiança al Parlament. La llei també estipula la capacitat d'un executiu en funcions, que està limitada. El Govern en funcions s'acostuma activar quan hi ha eleccions, per això l'article 18 estableix que ha de "facilitar el desenvolupament normal del procés de formació del nou Govern i del traspàs de poders".
En el cas en qüestió, la durada de l'executiu en funcions i la seva limitació de capacitats s'allargaràia. Segons l'article 27 de la mateixa llei, un Govern en funcions ha de limitar la seva actuació a gestionar el dia a dia dels assumptes públics i s'ha d'abstenir, llevat que ho justifiquin "raons d'urgència o interès general acreditat", d'adoptar altres mesures. Tampoc pot aprovar el projecte de llei de pressupostos ni presentar projectes de llei al Parlament ni dictar decrets legislatius. Per tant, no es podria presentar el projecte de pressupostos de l'any 2021 fins que no hi hagi un nou Govern, de cara a l'any vinent.
Els terminis per anar a eleccions
El president del Parlament, Roger Torrent, va dir dijous passat en una entrevista a Catalunya Informació que, en cas que no hi hagi cap candidat a la presidència, activaria el compte enrere cap a les eleccions. Entre que Torra sigui inhabilitat i els catalans escullin un nou Parlament hi haurà una sèrie de passos previs. En primer lloc, un cop l'alt tribunal comuniqui formalment la sentència i el president quedi apartat, Torrent té un termini de deu dies per fer una ronda de consultes amb tots els grups parlamentaris i veure si hi ha candidatures a la presidència amb suficient suport. Situant-se ja en l'escenari de la inhabilitació, Torra ha demanat que cap partit independentista presenti un candidat, però l'oposició podria organitzar-se per posar algun nom sobre la taula.
Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans, no descarta presentar-se a la sessió d'investidura, tot i que no tindria els suports necessaris i només serviria per fer-se publicitat de cara a les eleccions i denunciar que l'independentisme ha deixat el Govern en funcions en plena situació d'epidèmia. Tal com estableix el reglament del Parlament, si hi ha candidatura, el president convoca un ple d'investidura i es produeix una primera votació. Si no hi ha majoria absoluta, comença el compte enrere de dos mesos abans de la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions, que es farien 54 dies després.
En cas que no hi hagi cap candidat, Torrent ha dit que activarà el compte enrere, però això no està tan clar. El reglament diu que abans hi ha d'haver una votació fallida perquè comenci el termini de dos mesos. De tota manera, en un informe del febrer de 2018 fet en el marc de la investidura fallida de Puigdemont -que, com ara, va situar la política catalana als llimbs jurídics- va atorgar la facultat al president del Parlament d'activar el rellotge fent el que consideren un acte "equivalent" a una votació fallida. Com? Iniciant una nova ronda de contactes amb els grups per buscar un candidat amb prou suport o comunicant a la cambra la "constatació del bloqueig polític que impedeix que prosperi el candidat" arribant fins i tot a la convocatòria d'eleccions.