Personalment, em preocupa poc que Fèlix Millet i Jordi Montull estiguin, o no, a la presó. Són dos lladres, sí, però, de fet, des que es va inventar l'estafa de l'estampeta ja sabem que la cobdícia humana és una força que combat l'ètica de les persones de forma desigual. Al capdavall, el que seria estrany és que no haguessin robat tenint un feix de bitllets de 500 euros a l'abast de la mà.

Per contra, el que m'horroritza és que el sistema institucional d'aquest país no tingui cap control a partir d'un cert nivell. En aquest sentit, persones com la interventora municipal de Santa Coloma de Gramenet, Maite Carol, i la regidora de Ciutat Vella, Ítziar Gonzàlez, són l'excepció que descriuen els sumaris dels casos Pretòria i Palau. Ambdues van intentar defensar els interessos públics en total aïllament i, a causa d'aquesta actitud, van ser apartades de les seves responsabilitats. Per a sempre més. En canvi, la major part dels càrrecs institucionals, que mantenien cordialíssimes relacions amb Millet o Luigi, continuen dins dels seus despatxos. Amb un punt d'inquietud, això sí, però sense cap remordiment.

En definitiva, aquesta societat necessita persones honrades com Maite Carol o Itziar Gonzàlez, però encara necessita més alguna mena de garantia en el vèrtex de les administracions. I que els expedients no vagin passant a base d'aquella mena de trucades amistoses que contenen la frase maleïda: "per cert, que t'ho has mirat, allò?"