Carles Puigdemont no té rival dins del
Consell de la República. Revalidada la presidència, aquest divendres ha presentat el seu "govern" en un acte a Ribesaltes, a la Catalunya Nord,
just l'endemà que el Tribunal Suprem hagi decidit quedar-se la causa contra ell per Tsunami Democràtic. Amb la presentació dels nous "consellers" a l'exili, que han fet la primera reunió presencial, el Consell dona el tret de sortida a la legislatura dels pròxims dos anys. Puigdemont ha dit que el "govern" és "continuista", amb elements nous per afrontar la nova etapa.
El president a l'exili ha agraït la feina feta a les persones que han deixat de formar part de l'executiu i als que han accedit a continuar. "No és una feina agradable i et posa una diana al damunt", ha admès. S'incorporen tres persones noves:
Josep Andreu, exalcalde de Montblanc i exmilitant d'ERC, i president d'Estat Català;
David Caldeira, professor de Llengua i Literatura a Secundària, exregidor de la CUP a Arenys de Mar i militant de Poble Lliure; i
Maria Antònia Font Gelabert, professora de Secundària i activista per la llengua a les Illes. "Són tres perfils plurals des d'un punt de vista ideològic i territorial", ha resumit Puigdemont.
Al "govern" hi continuen
Toni Comín, com a vicepresident,
Lluís Puig,
Toni Castellà,
Aurora Madaula,
Montserrat Corrons,
Mercè Jou i Teresa Vallverdú. En marxen
Guillem Fuster, Carme Garcia i Lluís Llach. Els dos primers han participat de l'acte "de traspàs". Amb la tria del nou "govern", acaba el procés de reestructuració del Consell de la República, que es va iniciar a principi de curs i que no va estar exempt de crítiques. "Aquest és el primer govern nomenat pel president del Consell elegit directament pels registrats", ha explicat Comín.
Qui són els membres de la cúpula del Consell?
Carles Puigdemont
President de la Generalitat durant el referèndum de l'1-O, lidera el Consell des de la seva fundació. Tot i no ostentar cap càrrec a Junts, n'és el principal referent -polític i moral- i s'ha encarregat de negociar la investidura de Pedro Sánchez amb el PSOE. Aquesta negociació s'ha fet, precisament, sense tenir en compte el mandat dels afiliats del Consell, que van votar a favor de
bloquejar la tria de Sánchez. En tot cas, Puigdemont continuarà sent la cara visible de l'entitat des de l'exili, i aquests dies afronta el dilema sobre la decisió de si fa costat a l'amnistia, una llei que col·lideix amb l'ofensiva judicial del Tribunal Suprem, que l'ha inclòs en la causa per terrorisme de Tsunami.
Toni Comín
Conseller de Salut durant el referèndum sota el paraigua d'ERC, l'aterratge a l'exili el va anar decantant -política i personalment- cap al món de Junts. És eurodiputat, com Puigdemont, i
té previst tornar-se a presentar com a número dos de la llista fent costat a l'expresident. Al Consell hi continuarà fent de vicepresident, amb projecció pública i defensa pública de la confrontació. Una
amnistia el podria retornar a Catalunya, i ha participat en les reunions que ha mantingut Sumar amb els exiliats, com quan Jaume Asens i Yolanda Díaz es van desplaçar a Brussel·les.
Lluís Puig
Conseller de Cultura durant l'1-O, va aterrar al Govern quan quedaven només dos mesos i mig pel referèndum. Tot i haver-hi estat tan poc temps, porta a l'exili des del 2017, quan va aterrar a Bèlgica amb mig Govern. Des de fa mesos ha canviat d'advocat: ara li porta la defensa l'exconseller
Miquel Sàmper -abans ho feia Gonzalo Boye-, un nom que en les últimes setmanes ha estat al focus perquè va estripar el carnet de Junts quan el partit va
votar en contra de l'amnistia. Com feia al Govern, Puig s'encarrega de la carpeta de cultura dins del Consell.
Antoni Castellà
Diputat de Demòcrates al Parlament integrat dins la candidatura de Junts, Castellà és el portaveu del Consell i una de les figures que en forma part des de l'inici. Va començar la seva carrera a Unió, on va ser el referent del sector sobiranista -sovint enfrontat amb Josep A. Duran i Lleida-, i l'any 2015, davant la deriva dels democristians, va ser un dels fundadors de Demòcrates, que es van integrar dins la llista de Junts pel Sí. Després d'anar amb ERC als comicis del 2017, en els últims va anar amb Junts. Gaudeix de bona relació amb els actors del moviment independentista.
Aurora Madaula
Diputada de Junts al Parlament i secretària segona de la mesa. Va fer el salt a la política institucional el 2017, quan va formar part de la candidatura de Puigdemont a la cambra catalana, i ràpidament va fer-se molt propera a
Laura Borràs. En les últimes setmanes ha estat sota el focus després de denunciar "violències silencioses" dins del grup parlamentari de Junts, qüestió que està en mans de l'oficina d'igualtat de la cambra catalana i pendent de resoldre's.
Mercè Jou
En últims anys daurats de
CiU, Jou va ser diputada al Parlament i també alt càrrec de l'administració. Formava part d'
Unió, en concret del sector sobiranista liderat per Castellà, i també va fer el salt a Demòcrates. Forma part de la cúpula del Consell des de l'abril del 2023, quan es va remodelar l'entitat, i s'ocupa de la coordinació amb els òrgans interns.
Montserrat Corrons
Forma part del Consell des de l'abril del 2022, quan s'hi va incorporar per coordinar-se amb els
consells locals del Principat. Formava part, de fet, del consell local de Manresa.
Teresa Vallverdú
Advocada penalista, Teresa Vallverdú s'ha encarregat del
desplegament reglamentari de Consell en aquesta última etapa del Consell. Es va incorporar al "govern" el 2022.
Josep Andreu
Històric alcalde de Montblanc, s'incorpora al govern del Consell de la República després de tota una vida militant a ERC.
Va trencar amb el partit l'any 2020, denunciant un gir "autonomista", i se'n va anar a Junts. Ja feia temps, però, que es desmarcava del projecte d'ERC i l'aposta per l'estratègia de diàleg. Com a dirigent republicà ha estat al Parlament, al Congrés i al Senat. Va tornar a guanyar les eleccions a Montblanc, amb un nou partit, però un pacte a tres entre ERC, PDECat i independents
va apartar-lo de l'alcaldia, que ha ostentat entre 1999 i 2001, i de 2007 a 2023. És president d'Estat Català i també president de l'Associació de Municipis per la Independència.
David Caldeira
Exregidor de la CUP i militant de
Poble Lliure, és professor de Llengua i Literatura a Secundària. Ha estat regidor a l'Ajuntament d'Arenys de Mar fins l'any 2019, i uns dels promotors de la consulta sobre la independència al municipi. Membre de la direcció de Poble Lliure, una de les ànimes de la CUP, era dels que defensava que calia investir Artur Mas l'any 2015. Amb el "no" a Mas, va dir aleshores, la CUP "enterrava" el procés i s'alineava amb l'espanyolisme. El 2021 va fer el pas de presentar-se a l'assemblea de representants del Consell, una eina que, deia aleshores, podia servir per "acabar el que va començar l'1-O".
Maria Antònia Font
Activista per la llengua a les Illes Balears, també és una de les noves cares al govern del Consell de la República. Nascuda a Mallorca, treballa com a professora a Palma i ha estudiat Filologia Catalana a la UB. Fundadora d'Enllaçats per la Llengua, entitat per enfortir els lligams dels territoris de parla catalana, també ha estat responsable de normalització lingüística del sindicat majoritari d’educació a les Illes, l'STEI Intersindical. També ha fet de presidenta de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC).
