Qui va ordenar les càrregues de l'1-O?

Qui va donar les ordres de carregar l'1-O? Qui era el màxim responsable del dispositiu policial? Aquestes són dues preguntes que les parts ja han començat a plantejar al judici de l'1-O al Tribunal Suprem, però que encara no han aconseguit una resposta clara. Els testimonis del govern espanyol del PP, fora del poder des del mes de maig, s'han espolsat responsabilitats, de manera que l'esclariment d'aquestes qüestions s'espera la setmana que ve -entre dilluns i dimarts-, quan els responsables tècnics i policials s'hauran de sotmetre a l'interrogatori d'acusacions i defenses. 

Durant aquesta setmana, ni l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, ni l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, ni tampoc l'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido han donat una resposta concreta. "Hi havia el senyor Pérez de los Cobos, també el responsable en cap de la Policia Nacional espanyola, també el general de la Guàrdia Civil, i també hi havia els Mossos d'Esquadra", ha puntualitzat l'exministre, fent referència als membres que van formar part de les diferents reunions de coordinació i la junta de seguretat. Tots ells, ha dit, van els responsables del dispositiu i van prendre les decisions durant tot el dia. Què va passar, però?

Zoido ha assegurat que ell "no sap" què feia l'operatiu, però s'ha recolzat en la "provada capacitat i professionalitat" dels agents i responsables, que finalment van decidir fer ús de la força durant el referèndum de l'1-O. L'exministre, però, no ha pogut justificar per què hi havia policies que colpejaven antireglamentàriament o, per altra banda, quins van ser els criteris per fer ús de les pilotes de goma: "Després d'haver rebut el llançament d'una tanca, va ser en la retirada quan es va usar l'arma per poder sortir d'allà". I ha afegit: "Ells estan capacitats per actuar en les més difícils circumstàncies, fins i tot quan són atacats i perseguits".

Zoido no ha pogut justificar per què hi havia policies que colpejaven antireglamentàriament ni quins van ser els criteris per fer ús de les pilotes de goma

L'exministre ha afirmat que Diego Pérez de los Cobos, llavors coronel de la Guàrdia Civil, tampoc li va explicar que s'havia de prioritzar l'efectivitat per sobre de la convivència ciutadana, tal com indicava l'auto del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de la magistrada Mercedes Armas, i ha justificat l'actuació policial davant la manca d'efectivitat de les actuacions de la policia catalana per impedir el referèndum. Si bé els 6.000 agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola s'havien traslladat a Catalunya per realitzar actuacions "d'auxili", assegura que en un determinat moment les ordres van canviar. 

No coneixien l'operatiu

Zoido ha defensat el seu paper com a responsable polític i s'ha desvinculat de qualsevol tipus d'intromissió en l'estratègia operativa de l'1-O. I de la mateixa manera que ho ha fet ell, dimecres també ho van fer Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. Per a l'expresident espanyol, la violència de l'1-O va ser conseqüència de no aturar el referèndum. Per tant, si el Govern l'hagués desconvocat, la ciutadania no hi hagués participat i no s'haguessin produït incidents. 

"Vam avisar obertament i en innumerables compareixences", va afegir l’exvicepresidenta, que va remarcar: "Els vam dir una i altra vegada que no seguissin per aquell camí, que era contradir la Constitució i trencava la convivència". A banda, va remarcar que "si no s'hagués cridat massivament la gent com a muralles a impedir aquells que estaven mandatats judicialment, algunes de les imatges no s'haurien produït". 

Sáenz de Santamaría va seguir la jornada de l'1-O des de Madrid, però assegura que el govern espanyol "no formava part dels operatius"

Sáenz de Santamaría va explicar que ella havia seguit la jornada de l'1-O des de Madrid, arran de les explicacions de la delegació del govern espanyol a Barcelona i el Ministeri de l'Interior. L'executiu espanyol, però, "no va portar cap registre de denúncies" i "no formava part dels operatius", que estaven dirigits per experts tècnics, va dir, coincidint amb la declaració de Rajoy.

Tant l'expresident com l'exvicepresident també van justificar l'actuació policial i van assegurar que els 6.000 policies enviats a Catalunya, així com diversos alcaldes i regidors del PP, van haver de conviure en un "clima d'assetjament massiu i sistemàtic", va puntualitzar Sáenz de Santamaría: "Jo vaig parlar amb alguns d'ells per transmetre'ls el meu suport perquè és molt dur viure el que estaven vivint". 

Testimonis policials clau

S'espera que els testimonis que declarin a partir del proper dilluns 4 de març aclareixin quins van ser els mecanismes establerts en el dispositiu policial de l'1-O, i sota quins paràmetres o condicions es va actuar i ordenar les càrregues policials. També quina va ser la comunicació que hi va haver amb els Mossos d'Esquadra, i per què els diferents cossos van actuar descoordinadament. També es demanarà sobre el criteri d'intervenir en determinats col·legis i no en altres -si hi podia haver motius de caire polític, per exemple-, i quins van ser els elements que van portar a considerar la pèrdua de confiança amb la policia catalana. 

Els interrogatoris de dilluns començaran amb la declaració del secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, l'encarregat dels plans estratègics de l'1-O -que van arrencar ja amb l'aprovació de les lleis de desconnexió el 6 i 7 de setembre del 2017-, i l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo. Dimarts serà el torn del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos -cap de l'operatiu-, i els caps de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya, Ángel Gozalo i Sebastián Trapote.