PSOE i Podem busquen suports per a la investidura i el focus es troba en l'independentisme i, en concret, en ERC -que pretén pactar el vot amb JxCat-. Què permetrien els respectius electorats dels partits estatals que aquests pactessin? El referèndum desitjat pel sobiranisme no sembla a l'abast, segons l'enquesta "Percepció sobre el debat territorial a Espanya 2019" elaborada pel Govern, però sí altres opcions com el referèndum a tot l'Estat, més autogovern, el concert econòmic o un millor estatus del català.

Sigui com sigui, els votants del PSOE i Podem tenen clar que la solució ha de ser eminentment política i així ho asseguren un 55,4% dels primers i un 73,6% dels segons, situant els jutjats en una posició secundària o nul·la -es tracta, però, dels electorats de les eleccions estatals de l'abril, ja que l'enquesta es va fer abans dels comicis del 10-N-. I si es pondera el pes dels dos partits del futurible govern -els socialistes van obtenir el triple de vots que els seus socis-, la via política és avalada per un 60,1% dels electors de l'executiu.

Malgrat tot, el diàleg que s'hauria d'obrir, segons ells, s'hauria de circumscriure al marc de la Constitució. Ho creu un 56,8% del total, especialment entre els votants del PSOE (59,5%), entre els quals té més suports la mà dura (18,9%) contra l'independentisme que el diàleg sense límits (15%). En el cas de Podem, en canvi, la negociació oberta es troba pocs punts per sota del diàleg en el marc constitucional, amb un 41,7% i un 49% d'adhesions, respectivament.

Negativa al referèndum

Ara bé, hi hauria opcions de parlar sobre l'organització d'un referèndum a Catalunya? El suport entre els votants del PSOE és ínfim (22,1%), mentre que és molt majoritari entre els de Podem (67,2%). La mitjana de l'executiu, però, estaria decantada cap al "no", amb només un terç dels seus electors donant-hi suport.

Però, i si el referèndum es fes a tot l'Estat? L'independentisme ha rebutjat sempre aquesta opció, tot i que seria una via per comptar la quantitat real de suports a l'independentisme i, malgrat que la victòria global del "no" estaria cantada, el Govern podria intentar vehicular políticament la xifra assolida a Catalunya si li fos favorable. Un 49,4% de simpatitzants dels partits de govern ho veuria bé, per tan sols un 37,7% de contraris. En aquest cas, els votants del PSOE (50,4%) ho veurien millor que els de Podem (46,5%), els quals prioritzen el referèndum només a Catalunya.

[noticia]191425[/noticia]
La base social de l'executiu rebutjaria l'asseveració unionista conforme la unitat nacional no es vota, amb un nivell d'acord del 39,5% i de desacord del 46,1%. Seria, però, a causa de la posició nítidament contrària dels votants de Podem, ja que els del PSOE sí que comprarien majoritàriament aquest raonament, amb un 46,4% d'acord i un 37,8% de desacord.

Uns i altres, però, acatarien el resultat d'un eventual referèndum, si aquest es fes de forma legal i acordada. Ho admeten un 49,5% d'electors socialistes -un 43,6% ho rebutja- i un contundent 81,4% dels de Podem. D'aquesta manera, de mitjana, un 57,8% dels votants dels dos partits -ponderant els resultats- asseguren que acatarien el sentit de vot al referèndum, xifra que inclou per força part dels que no estarien d'acord en convocar-lo.

Una altra opció sobre la taula seria la reforma de la Constitució. Una opció que Pedro Sánchez havia plantejat fa anys però que ara sembla haver ajornat sine die. Els seus votants semblen dividits davant aquesta opció que serviria per augmentar l'autogovern de les comunitats autònomes, amb un lleuger avantatge dels que en són favorables, però els de Podem hi estan tan decantats que la mitjana dels electors de l'executiu hi seria favorable per un 52,8% a 39,2% de contraris.

Ara, què hauria d'incloure aquesta reforma? Prop de tres de cada quatre enquestats que van votar un d'aquests dos partits defensa limitar clarament les competències de l'Estat i les autonomies. Fins i tot admetrien blindar un model de finançament "en el qual les comunitats autònomes recaptin tots els principals impostos i que després en transfereixin una part al govern central per a finançar les despeses comunes i la solidaritat interterritorial". El que col·loquialment significaria generalitzar el concert econòmic i que va ser una de les principals reivindicacions del govern d'Artur Mas i d'amplis sectors del catalanisme en la legislatura 2010-2012.

Llengua i autodeterminació

Amb menys suports, les bases de l'executiu acceptarien "establir que les llengües oficials a les comunitats autònomes tinguin també un ús oficial i habitual a les institucions central de l'Estat", una altra demanda que en el seu moment va enarborar el catalanisme i que obriria la porta a l'oficialitat europea. Els votants del PSOE n'estan dividits, però els de Podem decanten la balança cap a l'acord.

Pel que fa al reconeixement del dret a l'autodeterminació, la situació no és tan negativa com podria sembla i, en realitat, és força més igualada que en la pregunta sobre si s'ha de convocar un referèndum. De nou, l'electorat de Podem hi està clarament a favor, i el del PSOE, en contra, però de forma menys contundent que en relació al referèndum. La mitjana ponderada entre els dos situaria l'aval en un 36,1% de les respostes i el rebuig en un 38%, situació que equivaldria a un empat tècnic.

La configuració del model d'estat, però, no hauria de canviar, segons l'opinió dels votants dels partits del futurible govern. Uns i altres creuen que Catalunya hauria de seguir sent una comunitat autònoma. Especialment els simpatitzants socialistes, ja que, entre els de Podem, un 47% defensa aquesta opció i el 30,7%, que Catalunya esdevingui un estat en una Espanya federal. El federalisme tindria, en el seu conjunt, un suport del 13,7% de la base social de l'executiu.

Davant la pregunta sobre si Catalunya hauria de ser independent, la resposta és de nou nítidament negativa. Tot i això, no és unànime, com es podria preveure, ja que un de cada deu electors del PSOE sí que ho voldria, així com quasi tres de cada deu de Podem. Curiosament, el suport a la independència de Catalunya té un percentatge de suports quasi idèntic en el gruix de votants de Podem a tot l'Estat (29,2%) que entre els d'En Comú Podem només a Catalunya (32,5%).