“És igual un imputat que un milió, la solució [per a Catalunya] serà la mateixa que es va aplicar al País Basc”. La frase, pronunciada per un alt dirigent del PP al pati del Congrés, posa de manifest la nul·la voluntat dels populars de trobar sortides polítiques a un conflicte que continuarà cremant després de l’1-O. En cas d’impossibilitat de fer efectiva la independència, la judicialització del referèndum deixarà un llarg llistat de processos penals que prendran vida pròpia als tribunals -majoritàriament controlats per la cúria conservadora- i que obligaran els partits independentistes a mantenir posicions de màxims davant la imputació de centenars dels seus càrrecs. Més gasolina sobre Catalunya. Una hipoteca que es farà difícil de gestionar per a qualsevol govern de l’Estat que pretengui dialogar en el futur, ja sigui el del propi Mariano Rajoy o un altre, i que només respon al somni dels nacionalistes espanyols d’infligir al sobiranisme una derrota i una humiliació.

[blockquote]L’escenari ha portat Rajoy a activar la calculadora electora[/blockquote] 
De moment, l’elecció de la repressió com a arma política ja passa factura al president espanyol, que haurà de prorrogar els pressupostos i que ha perdut la capacitat de controlar el Congrés. No és només que el PNB li hagi comunicat pels canals informals –perquè no existeix cap via de negociació oberta- que no pot comptar amb els seus vots per aprovar els comptes del 2018, sinó que totes les forces (tret de Cs) articulen ja una oposició sòlida de rebuig a les seves polítiques. Els nacionalistes bascos prioritzen la bona salut del partit als pactes conjunturals que puguin assolir a Madrid, i han convingut que una fotografia ara amb Mariano Rajoy no només generaria rebuig entre les seves bases, que simpatitzen amb el dret a decidir, sinó que serviria amb safata bona part del seu poder a Bildu i sobretot a Podem, que ja li va prendre la cartera a les últimes eleccions generals.
 
Sense el PNB, i en només dues setmanes, Rajoy ha vist impàvid com la cambra derrotava una iniciativa d’Albert Rivera per avalar la seva resposta a Catalunya, i en canvi com obria les portes –amb el vot en contra de PP i Cs- a una Iniciativa Legislativa Popular per a la prestació mínima de 426 euros. Un any després de l’inici de la legislatura, el president espanyol pot comptar només amb 169 vots a la cambra, insuficients per fer prosperar qualsevol llei o per protegir-se de les envestides de l’oposició. Malgrat que PSOE i Podem són incapaços d’articular una alternativa –els socialistes no es poden permetre una moció de censura de la mà d’ERC i PDeCAT- les dues formacions estan disposades a fustigar el seu govern des de la cambra. Una situació que s’enconarà encara més després de l’1-O, quan Pedro Sánchez podrà abandonar el suport incondicional a les mesures adoptades a Catalunya i l’acusarà de ser responsable de la pitjor crisi política de l’Estat en 40 anys.
 
[blockquote]l’elecció de la repressió com a arma política ja passa factura al president espanyol, que haurà de prorrogar els pressupostos i que ha perdut la capacitat de controlar el Congrés[/blockquote]
L’escenari ha portat Rajoy a activar la calculadora electoral. El seu analista de capçalera, Pedro Arriola, fa setmanes que manega dades sociològiques. Calibra l’impacte a les urnes de la política de la mà dura, pensant especialment en una convocatòria avançada de les eleccions generals. Malgrat que Rajoy va dir públicament dimecres des de la Casa Blanca que “no està pensant” en aquesta possibilitat, el president té al seu abast pitjar el botó d’uns comicis que agafarien a contrapeu el PSOE i que no donarien marge a Ciutadans. La temptació: cridar a les urnes amb la bandera del “A por ellos, oé” que ja li ha funcionat anteriorment. L’èxit d’aquesta opció, però, dependrà de com es resolgui la jornada de diumenge. Una participació massiva i sense incidents limitaria enormement les possibilitats de Rajoy no només de culminar amb èxit l’aventura, sinó també de mantenir el PP a La Moncloa. I això és, precisament, el que han d’evitar els reforços policials que el Ministeri de l'Interior ha enviat a Catalunya.