Si els ciutadans se senten allunyats de la política l'acarament entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez d'aquest dilluns no ha ajudat a resoldre el problema. Estar sols al plató de l'Acadèmia de la Televisió, amb Manuel Campo Vidal de moderador, havia de permetre un intercanvi d'idees més fluït que els debats multitudinaris, però ni tan sols aquest format ho ha permès. Més que un cara a cara, el que hi ha hagut és un diàleg de sords, en què cada candidat arribava amb un guió predissenyat i s'ha esforçat per imposar-lo.

El debat ha estat frustrant, fins i tot, en clau catalana. El procés independentista havia de garantir, com a mínim, un intercanvi profund d'idees sobre com encaixar Catalunya a Espanya, però no. Campo Vidal, a qui se li ha escapat la discussió de les mans des del principi fins al final, ha intentat introduir la matèria diverses vegades, agafant-se a la pregunta formulada pel director de La Vanguardia. Però ni així. El candidat del PSOE ha intentat dues vegades no entrar en la qüestió catalana fins que no ha tingut més remei. I ho ha fet de forma descarada, parlant de corrupció quan la pregunta era ben clara.

"Què pensa del concert?", ha preguntat Rajoy a Sánchez quan finalment s'ha abordat el debat català. "El basc, el respecto", ha respost el secretari general del PSOE. "Jo també", ha continuat el candidat a la reelecció, tot afegint una nova pregunta: "Vol el pacte fiscal que proposa Mas?". "No, esclar", ha estat la segona resposta del líder socialista. D'aquesta manera, han exemplificat una de les incoherències que fan trontollar des dels seus inicis l'estat espanyol sorgit de la transició. Possiblement, ha estat un dels moments de la història democràtica en què això ha quedat més clar.

Rajoy guanya en espanyolisme

El candidat del PP ha guanyat la batalla territorial, parlant en termes estatals, no només perquè l'ha volgut abordar i ha forçat Sánchez a parlar-ne, sinó també perquè ha estat més clar. Sense córrer riscos, seguint el seu estil habitual, ha insistit en el seu missatge habitual de les "quatre coses innegociables": "La unitat d'Espanya, la sobirania nacional, la igualtat de tots els espanyols i el compliment de la llei". No només això, sinó que ha titllat la reforma constitucional que planteja el PSOE d'"eslògan electoral".

Pedro Sánchez ha assegurat que defensa "una Espanya unida i en convivència". L'únic moment incisiu ha estat quan ha acusat el Partit Popular d'atiar l'independentisme, agafant-se al 47% de votants que van donar suport a opcions sobiranistes el 27 de setembre. Seguidament, ha defensat la seva proposta de reforma assegurant que cal delimitar les competències estatals i autonòmiques, així com el finançament. La reforma, ha afegit, "no convencerà però sí persuadirà la majoria dels catalans".

El taló d'Aquil·les

Costa de dir qui ha estat el guanyador del cara a cara. Rajoy no ha estat mai un líder carismàtic, però Sánchez ha estat incapaç de presentar una opció fresca i renovadora. El punt feble de l'actual president espanyol ha estat la cara indefinida amb què es mirava el seu adversari. Era com si se li fes pesat escoltar cada intervenció del candidat socialista. I el pla en què se'ls veia sencers li ha fet molt mal. El peu li anava com una moto i transmetia una sensació de nerviosisme que trencava la imatge de seguretat conservadora.

El principal taló d'Aquil·les que ha mostrat Pedro Sánchez ha estat la insistència amb què tallava les explicacions de Rajoy. Com en els debats anteriors en què ha participat, aquesta pràctica ha ratllat la mala educació. El seu pitjor moment ha estat quan ha acusat el president espanyol d'afavorir les pràctiques corruptes i de cobrar sobresous, afirmant que "no és una persona decent". "No he cobrat un sobresou mai", ha sentenciat el líder popular, tot acusant Sánchez de "roí, mesquí i miserable".

El debat, a més, s'ha convertit durant el primer bloc en una sopa de xifres sobre macroeconomia, pensions i altres àmbits. Una barreja de números exposats de forma precipitada i amb l'únic objectiu de desgastar l'adversari. Mentre Rajoy presumia d'haver evitat el rescat d'Espanya per part de la Unió Europea, Sánchez l'acusava de fer una reforma laboral que aboca "dones i mares de família a cobrar 300 euros per treballar deu hores al dia". Un debat, en resum, poc motivant i difícil d'entendre. Si algú n'ha sortit guanyant, de ben segur, són els líders absents: Albert Rivera i Pablo Iglesias.