L'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy va pactar amb l'exprimer ministre d'Andorra Antoni Martí fer caure un dels quatre grans bancs del país dels Pirineus, la Banca Privada d'Andorra, amb l'objectiu de perseguir els líders del procés. Segons ha avançat aquest dilluns al matí El món a RAC1, el motiu de la tria no era altre que ser l'entitat on els Pujol havien guardat els fons entre el 2010 i el 2014. A més, no era propietat de cap de les famílies vinculades des de sempre al sistema financer del país i la policia patriòtica sospitava que l'independentisme hi amagava milions d'euros.
"Tant els teus caps com els meus només segueixen les ordres del PG -president del govern espanyol, Rajoy-, que a la tornada del viatge al país veí el gener ja no va tenir dubtes sobre els plans que l'estiu passat li va plantejar el seu homòleg quan el va visitar i va confirmar que era la informació que tenia BPA la que podia posar en risc l'equilibri institucional d'ambdues nacions", diu un dels paràgrafs que va rebre el comissari José Manuel Villarejo de part del Centre Nacional d'Intel·ligència el març del 2015. Així, a diferència d'altres trames de l'operació Catalunya, la gestió per enfonsar BPA la liderava el CNI, i no el ministeri de l'Interior de Jorge Fernández Díaz.
El mateix correu electrònic també fa menció d'una altra peça clau de la trama, els Estats Units. L'agent del CNI explica a Villarejo com aconseguiran la informació de tots els clients de BPA. Ho faran amb l'ajuda de l'Oficina de Control dels Delictes Financers dels Estats Units, el FINCEN, que va emetre una alerta en contra del banc andorrà i la seva filial espanyola, Banco Madrid, després que els governs espanyol i andorrà els avisessin que BPA blanquejava diners de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa, de la màfia xinesa i d'oligarques russos, segons detalla el matinal de RAC1.
L'operació es va gestar entre l'estiu del 2014 i el març del 2015, moment en què el FINCEN va enviar l'alerta. Immediatament, els governs d'Espanya i Andorra van actuar per intervenir i liquidar BPA i extraure'n tota la informació dels clients. Un correu que el CNI va enviar a Villarejo el 16 de març, pocs dies després de la caiguda del banc andorrà, deixa clar que l'operació va ser un muntatge: "Et demanem que tornis a parlar amb el teu amic -un agent de l'FBI destinat a Espanya- perquè vegi els seus contactes i el FINCEN torni a emetre una altra alerta que reforci la del dia 10 per assegurar-nos que els del banc andorrà no aixequin el cap".
Intervenció bancària injusta
Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA), entitat amb cinquanta anys d'història que van acabar el 2015 després de les pressions de l'entramat organitzat al voltant de l'Operació Catalunya, va dir durant la comissió que investiga aquesta trama al Congrés dels Diputats que "se'l van endur per davant a ell i a 700 empleats". En un context de "guerra" per part de l'Estat, va dir, es buscava informació sobre comptes de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.
Miquel va lamentar les "coaccions" per "motius polítics espuris" que van portar BPA al tancament. "Vam ser víctimes d'un atac contra la nostra honorabilitat, a mans d'uns policies que estaven dirigits per uns polítics sense escrúpols ni moral. Si s'estudia el lawfare, els puc assegurar que el ministre Fernández Díaz va anar a classe i va aprovar la signatura", va indicar l'exconseller delegat del banc, que va passar dos anys en presó preventiva. "El que ens va passar fa deu anys els pot passar a vostès, o a qui vostès representen. Les amenaces, les extorsions i l'engany van propiciar una intervenció bancària injusta contra el BPA", va remarcar Miquel.
