La teoria decolonial és el seu àmbit de treball i és considerat un referent sobre colonització i postcolonització. Amb una visió crítica sobre el món occidental, apunta contra la política exterior dels Estats Units i no amaga les seves simpaties per règims com el bolivià i el veneçolà. També opina sobre la situació a Puerto Rico i la realitat catalana, que segueix amb interès.
- És considerat un referent de la teoria decolonial. Detalli per als no entesos què explica aquesta teoria.
- Explica que el món ha estat organitzat en els darrers 500 anys a través de l'expansió colonial europea per tot el planeta, una expansió civilitzatòria amb un procés violent de destrucció d'altres civilitzacions. En aquest procés es van constituir jerarquies de dominació global en el que es coneix la civilització moderna occidental que són jerarquies destructives de la vida.
- Aquestes jerarquies no estan superades?
- Bé, a través de l'expansió colonial europea es va crear l'organització internacional del treball, es va crear la jerarquia d'estats centrals imperials i perifèrics, es va crear el racisme, el patriarcat de la cristiandat, la destrucció ecològica planetària que estem patint, fruit d'un sistema capitalista veraç però també de la dualitat cartesiana. En el llibre identifico fins a 16 jerarquies de dominació. Dit d'una altra manera: el món que tenim avui és resultat de 300 o 400 anys d'expansió colonial europea.
- Quan diu patriarcat de la cristiandat a què es refereix?
- A un sistema patriarcal que ve de la cristiandat, que es va globalitzar. No existia patriarcat en les civilitzacions de les Amèriques o a l'Àfrica abans de l'arribada dels europeus. No existia racisme. Ni capitalisme.
[blockquote]"Si no organitzem un nou sistema civilitzatori, tenim els dies comptats en el planeta terra"[/blockquote]
- Què és la dualitat cartesiana?
- Tota tecnologia té la seva cosmogonia, no existeixen tecnologies neutrals. La dualitat cartesiana és fruit de la idea absurda que els humans vivim aquí i les altres formes de vida estan al marge de la vida humana. Des d'aquesta visió, es pot crear tecnologia que destrueixi l'entorn i la vida humana continuarà. Totes les civilitzacions anteriors tenien una idea en comú: eren holístiques, que l'home està dins d'un cosmos i la vida depèn de la coexistència amb la natura. Continuem vivint en una estructura colonial, malgrat que formalment el colonialisme no existeix. Una idea important és que no estem només en un sistema econòmic, sinó civilitzatori. El capitalisme és el sistema econòmic d'una civilització moderna occidental, que és una civilització de mort. No és un projecte emancipador, com ens volen vendre. Per al sud global, és una civilització de mort.
Ramón Grosfoguel. Foto: Adrià Costa
- Quin paper té en la seva visió el xoc entre les superpotències per l'hegemonia?
- Hi parlo en el llibre. L'epíleg està dedicat a la guerra d'Ucraïna. Històricament, hi ha hagut potències imperials que es disputen la dominació econòmica, política i cultural des del 1492. Això no és nou. Les guerres han estat una cosa inherent a aquest sistema, que ha destruït totes les altres civilitzacions. Per això no hi ha xoc de civilitzacions, perquè no en queda cap fora de l'occidental. Tots hi som dins.
- I quina alternativa veu vostè enfront aquesta civilització?
- L'alternativa és organitzar un nou sistema civilitzatori. Si no, tenim els dies comptats en el planeta terra.
- Hi ha països o moviments socials que creu que estan gestant una alternativa?
- Sí, clar. Hi ha els moviments indígenes d'Amèrica Llatina, hi ha governs que estan plantejant altres vies, com el de Bolívia, el de Veneçuela. Ja sé que des d'una mirada eurocèntrica, els veuen de manera problemàtica, però estan fent una crida a un canvi davant el desastre civilitzatori. Aquí, quan dius Veneçuela molta gent salta de la cadira, però Nicolás Maduro mereix el Premi Nobel de la Pau.
- Home...
- Va evitar un bany de sang al seu país. Els Estats Units van donar suport a bandes paramilitars, que allí s'anomenen la guarimba. Jo ho vaig veure amb els meus ulls. L'estiu del 2017, Maduro va ordenar a la policia que no disparés contra aquests grups. Els mitjans d'aquí deien que era Maduro qui repel·lia i reprimia la gent. Tot era mentida, però Maduro va donar una resposta política a la crisi, amb una Assemblea Constituent. I es va desmobilitzar l'oposició.
[blockquote]"Maduro va evitar un vessament de sang a Veneçuela el 2017, mereix el Premi Nobel de la Pau"[/blockquote]
- Quina anàlisi fa de la guerra d'Ucraïna?
- És una fabricació dels Estats Units. El que passa és que vostès, els europeus, estan perduts. Els EUA són un imperi en decadència que ja no pot competir amb altres en termes econòmics. Com ho fa per recuperar mercat europeu, on el 40% de les importacions ve de Rússia? Per això han provocat la intervenció de Rússia a Ucraïna. Van envoltar la Federació Russa amb bases de l'OTAN, quan s'havia acordat els anys 90 que l'OTAN no penetraria en els països de l'est. Europa va repetint que Putin és el dolent, però no s'adona que la punyalada per l'esquena li ha donat Joe Biden. El 2014, es va propiciar un cop d'estat a Ucraïna i milícies nazis han estat integrats a l'exèrcit amb la voluntat d'exterminar la població russa de l'est. I va començar una guerra contra el Donbass. El 2015, Rússia encara intenta negociar i s'acorden els tractats de Minsk, amb el suport de França i Alemanya.
Ramón Grosfoguel durant l'entrevista feta a l'Ateneu Barcelonès. Foto: Adrià Costa
- Però, segons aquesta tesi, si Putin ha caigut en aquesta provocació, seria bastant estúpid.
- El tractat de Minsk va ser violat per Ucraïna, que va continuar la seva guerra al Donbass, mentre es parlava de l'entrada a l'OTAN. Putin tenia al davant dues opcions: sacrificar la seguretat i privilegiar l'economia per evitar sancions o intervenir. Hem de posar-nos en el lloc de Rússia, que va viure la penetració gihadista al Caucas i els efectes que va tenir amb accions terroristes a Moscou. Aquí la clau és que els EUA han tret del mercat les empreses russes que exportaven a Europa i les han reemplaçat per empreses nord-americanes. Amb la guerra d'Ucraïna, els Estats Units han recolonitzat el mercat europeu. I aparten de pas a la Xina, ja que la ruta de la seda venia pel territori rus. Ara, els europeus estan comprant els mateixos productes que compraven a Rússia cinc cops més cars. A més, han forçat a tots els països europeus a destinar un 2% dels seus pressupostos a comprar armes a les companyies nord-americanes. I sense moure ni un sol sodat. Si això no és un escac i mat, ja em dirà.
- Ha quedat clara la seva posició. Vostè és de Puerto Rico i ciutadà nord-americà. Puerto Rico és una colònia?
- És una colònia nord-americana.
- Quina és la situació política a l'illa?
- Està governada per una mena de sindicat de Wall Street, que decideix quin és el pressupost. Primer es paga els inversors de Wall Street i després el que queda va als serveis, però s'han tancat centenars d'hospitals i escoles. Nosaltres no podem votar a les eleccions nord-americanes.
- Aquesta identitat li ha donat una mirada diferent per analitzar la realitat?
- És clar. Perquè no es pot afrontar cap dels problemes de fons que tenim davant sense afrontar el problema civilitzatori. Ens equivocaríem si ens quedéssim en el vessant econòmic o amb una mirada simplement anticapitalista. El discurs contra la dominació econòmica és important, però insuficient.
[blockquote]"La clau de la guerra d'Ucraïna és que els EUA han tret del mercat les empreses russes que exportaven a Europa i les han reemplaçat per empreses nord-americanes"[/blockquote]
- És fort el sentiment independentista?
- El sentiment nacionalista porto-riqueny és fortíssim culturalment, però molt feble políticament. Hem de pensar que l'economia de Puerto Rico es va destruir ja fa molts anys, és una extensió nord-americana. L'estructura econòmica està dominada per empreses nord-americanes del sector turístic i farmacèutic.
Ramón Grosfoguel: "El sentiment nacionalista porto-riqueny és fort culturalment però feble políticament". Foto: Adrià Costa
- La Cambra de Representants acaba de votar a favor d'un referèndum a Puerto Rico el 2023 perquè decideixi si vol mantenir l'actual estatus d'estat lliure associat, integrar-se plenament als EUA o la independència. Hi veu recorregut?
- No, perquè als Estats Units no els interessa. Ja s'ha proposat diverses vegades abans, però el Senat ho ha bloquejat i ho tornarà fer ara. Els EUA són un país federal en què els estats tenen amplis espais de sobirania i si hi hagués referèndum, probablement acabaria imposant-se l'opinió de l'annexió. Aleshores, l'illa esdevindria un estat més amb molts drets. Un estat llatí, just quan la població blanca està a punt de convertir-se en minoria.
- Vostè és independentista?
- En el context de Puerto Rico, no. Si Washington veiés que guanyaria la independència, la donaria demà. Seria la solució ideal pels EUA, una colònia a la pràctica sense els costos de la colònia. Com és el cas de la República Dominicana. Perquè ara mateix Puerto Rico suposa un cost enorme pels EUA. Jo soc un sobiranista federal. Com veu, és una situació molt diferent de la de Catalunya i molt difícil d'explicar.
- I què fa algú com vostè en una de les grans universitats nord-americanes?
- Bé, hi vaig arribar com a continuació del meu treball acadèmic i d'estudis ètnics. En el departament precisament d'Estudis Ètnics de Berkeley hi ha hagut històricament una vinculació amb el moviment dels drets civils i de les minories racialitzades als Estats Units.
[blockquote]"El lideratge català no va estar a l'altura del seu poble"[/blockquote]
- És que precisament dir Berkeley transporta l'imaginari a aquella universitat rebel dels anys 60 i 70, durant les grans protestes contra la guerra del Vietnam. Amèrica ha canviat molt. Berkeley també?
- Berkeley ha canviat molt. S'ha fet més conservador en aquests 22 anys des que soc allí. La societat nord-americana, de fet, ha mutat molt. Hi ha un fet que s'ha de tenir present: aviat la població blanca passarà a ser minoria i els qui ara ho som passarem a ser majoria en uns 15 anys. Això ha generat una forta polarització perquè els blancs nord-americans estan reaccionant de manera defensiva i virulenta. És un imperi en decadència i molta gent no ho vol acceptar. I després tenen líders demagògics que generen esperança que es tornarà als vells temps.
- És el fenomen Trump.
- Sí, però també hi ha el fenomen Biden, que en principi s'hi oposa però acaba fent el mateix en el pla internacional: continua sancionant la Xina, provoca la guerra a Ucraïna, de la qual els europeus pagaran els plats trencats. És un conflicte que pot degenerar en una guerra nuclear, és molt seriós. I ara la provocació és donar suport a un règim amb nazis.
Ramón Grosfoguel: "La situació política a Catalunya és lamentable". Foto: Adrià Costa
- Això de repetir que són nazis forma part del relat rus. No creu que és un error abusar d'aquest llenguatge? Perquè és poc creïble. Una cosa és que hi hagi un batalló d'extrema dreta i una altra que els dirigents ucraïnesos ho siguin. Zelenski i els seus poden ser uns nacionalistes ucraïnesos, però nazis...
- Miri, els EUA van posar un president negre, Barack Obama, després que l'Administració Bush estigués del tot desprestigiada amb la guerra a l'Iraq. Van posar un negre a la Casa Blanca, donant un rostre multiracial al racisme imperial. Molta gent a l'Orient Mitjà va creure que amb Obama s'acabarien les guerres. Obama va ser un rostre per crear confusió al món. No va acabar cap guerra, al contrari. Però la Casa Blanca continua sent blanca. El mateix passa a Ucraïna. Posen un jueu al capdavant perquè la gent cregui que les acusacions de nazisme són falses. Però cal anar sobre el terreny i veure qui comanda les tropes. Zelenski és un soldat dels gringos.
- I com ha seguit l'evolució de la política catalana des de Califòrnia?
- Trobo que la situació política a Catalunya és lamentable. El lideratge polític sobiranista no va estar a l'altura històrica. I aquí els incloc a tots. Va ser una improvisació total. No tenien cap pla B. I va ser d'una ingenuïtat total i d'una irresponsabilitat com van gestionar el procés i l'1-O. I han acabat rendint-se a l'estat. El lideratge català no va estar a l'altura del seu poble. Per això han claudicat i han acabat barallant-se entre ells.
