Al document es fa un anàlisi dels canvis polítics que hi ha hagut des de l'anterior Congrés de Lleida del 2004, fent esment de les causes del 'fracàs' de l'estratègia política de la direcció actual. Així mateix, es fa un repàs a la situació actual, amb un nou estatut que mostra els límits de la Constitució de 1978, les amenaces de la pèrdua d'identitat nacional i de la decadència econòmica.
També s'apunten els motius de la 'incapacitat' d'ERC de respondre a aquesta situació, principalment a causa de les diferències substancials entre la base social d'ERC i la direcció, la lectura 'esbiaixada' dels resultats del referèndum i el segon tripartit. Finalment dins d'aquest primer bloc es parla del contrast entre les mobilitzacions sobiranistes i la davallada electoral i la reacció de la direcció del partit després dels desastrosos resultats del 9 de març.
El segon bloc parla dels eixos polítics i estratègics en que s'ha de basar la renovació a ERC. Aquesta renovació cal basar-la, segons expliquen, en les propostes de proclamació unilateral de la República Catalana, quan hi hagi una majoria parlamentaria, el contrast dels projectes de futur de la República Catalana i del Regne d'Espanya i la denúncia de l'espoli fiscal. En aquest apartat de la ponència es fa un repàs a l'ordenació i a les agressions sobre el territori de la nació. També es fa ressò del model econòmic i de propostes que portin a millorar la renda i, per tant, a un model de més justícia social. Els tres darrers apartats estan dedicats al model audiovisual, la política educativa i la gestió de la immigració.
En els altres apartats de la ponència es fa referència a l'estratègia en el conflicte amb l'Estat, com cal enfocar la política europea d'ERC i, en l'aprofundiment de la democràcia dins del partit, en clau interna.
La ponència fa propostes per als pròxims quatre anys, destinades a recuperar la credibilitat i les sigles històriques del partit. I, finalment, també parla de la internacionalització del cas català i de com crear complicitats amb associacions i entitats sobiranistes.
També s'apunten els motius de la 'incapacitat' d'ERC de respondre a aquesta situació, principalment a causa de les diferències substancials entre la base social d'ERC i la direcció, la lectura 'esbiaixada' dels resultats del referèndum i el segon tripartit. Finalment dins d'aquest primer bloc es parla del contrast entre les mobilitzacions sobiranistes i la davallada electoral i la reacció de la direcció del partit després dels desastrosos resultats del 9 de març.
El segon bloc parla dels eixos polítics i estratègics en que s'ha de basar la renovació a ERC. Aquesta renovació cal basar-la, segons expliquen, en les propostes de proclamació unilateral de la República Catalana, quan hi hagi una majoria parlamentaria, el contrast dels projectes de futur de la República Catalana i del Regne d'Espanya i la denúncia de l'espoli fiscal. En aquest apartat de la ponència es fa un repàs a l'ordenació i a les agressions sobre el territori de la nació. També es fa ressò del model econòmic i de propostes que portin a millorar la renda i, per tant, a un model de més justícia social. Els tres darrers apartats estan dedicats al model audiovisual, la política educativa i la gestió de la immigració.
En els altres apartats de la ponència es fa referència a l'estratègia en el conflicte amb l'Estat, com cal enfocar la política europea d'ERC i, en l'aprofundiment de la democràcia dins del partit, en clau interna.
La ponència fa propostes per als pròxims quatre anys, destinades a recuperar la credibilitat i les sigles històriques del partit. I, finalment, també parla de la internacionalització del cas català i de com crear complicitats amb associacions i entitats sobiranistes.
