La mesa del Parlament no ha admès aquest dijous a tràmit una proposició de llei reguladora de la sobirania nacional. I és que segons fonts consultades per ACN han explicat que aquesta proposició no compleix la legislació de la iniciativa legislativa popular, ja que no es pot regular sobre quelcom que la Generalitat no en tingui competència. Les mateixes fonts han assegurat que no hi ha hagut votació, però els partits sí que s'han posicionat al respecte.
Així, els únics que s'han mostrat favorables a admetre-la a tràmit han estat els de CiU, Ramón Camp i Antoni Castellà, mentre que el president del Parlament, Ernest Benach, els representants del PSC Higini Clotas i Lidia Santos, i el del PP català Rafa Luna han dit confiar en l'informe elaborat per l'informe del Parlament. El membre de la mesa d'ICV-EUiA Jordi Miralles no ha estat present a la reunió.
El text presentat per la comissió promotora formada per Roger Granados, Miquel Àngel Gràcia, David Vinyals, Joan Vives i Víctor Tarradelles. La proposta, que va entrar a la campanya el 4 de març, manifesta que 'Catalunya és una nació' i 'els seus ciutadans' són 'els titulars de la sobirania nacional, i en tal condició' tenen 'el dret a exercir-la com millor' els hi sembli 'en cada moment'.
En aquest sentit, recorda que el Parlament va declarar el 12 de desembre de 1989 que 'Catalunya forma part d'una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l'Estat (...)', i 'manifesta que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979'.
La proposició de llei també ressalta que el dia 1 d'octubre de 1998, el Parlament de Catalunya, 'en el marc de la celebració del cinquantè centenari de la Declaració universal dels drets humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat'. Finalment, cita que el projecte d'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 'defineix Catalunya com a nació i fa nombroses cites als drets nacionals de cita innecessària en aquest text per ser de tots conegudes'.
En aquest sentit, recorda que el Parlament va declarar el 12 de desembre de 1989 que 'Catalunya forma part d'una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l'Estat (...)', i 'manifesta que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979'.
La proposició de llei també ressalta que el dia 1 d'octubre de 1998, el Parlament de Catalunya, 'en el marc de la celebració del cinquantè centenari de la Declaració universal dels drets humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat'. Finalment, cita que el projecte d'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 'defineix Catalunya com a nació i fa nombroses cites als drets nacionals de cita innecessària en aquest text per ser de tots conegudes'.
