Israel Katz s'ha convertit en el termòmetre més precís de l'escalada de tensió entre Espanya i Israel pel reconeixement de l'estat palestí, que arribarà aquest dimarts en el consell de ministres. Katz, ministre d'Exteriors del govern que comanda Benjamin Netanyahu, ha apujat encara més el to contra Pedro Sánchez i els qui l'acompanyen a la Moncloa. "Els dies de la Inquisició han acabat, qui ens faci mal, rebrà el mateix dany com a resposta", ha assenyalat en un tuit que, com ja ha anat fent en els últims dies, també s'encarrega de citar Alberto Núñez Feijóo, líder del PP. El reconeixement palestí i el xoc diplomàtic -que se suma al que té obert Sánchez amb el president argentí, Javier Milei- arriben en el moment de crisi reputacional més acusada per a Israel després del bombardeig contra un camp de refugiats a Rafah que ja ha causat quasi una cinquantena de morts.
Les paraules sobre la Inquisició de Katz i l'amenaça explícita del govern d'Israel, de moment, no tenen cap resposta per part d'Espanya, ni tampoc de Noruega i Irlanda, els estats que s'han coordinat amb la Moncloa per reconèixer l'estat palestí com via per promoure la pau al Pròxim Orient. Tampoc Sánchez, que ha rebut el president ucraïnès Volodímir Zelenski a la Moncloa, ha volgut entrar en aquestes consideracions. Sobre el vídeo publicat pel ministre israelià amb el missatge que Hamàs dona les gràcies a Sánchez, també hi ha hagut silenci. En la compareixença al Congrés en què va posar data al reconeixement palestí, el president del govern espanyol va defensar la desaparició de Hamàs.
De moment, en què més s'ha concretat el xoc diplomàtic entre l'Estat i Israel? El govern de Netanyahu ha prohibit al consolat espanyol a Jerusalem prestar serveis a persones que resideixin sota autoritat palestina, és a dir, en aquelles zones de Cisjordània amb presència de les forces israelianes. Les últimes actuacions de l'exèrcit hebreu, en tot cas, no han servit precisament per calmar els ànims. Ja abans del bombardeig al camp de refugiats de Rafah, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va parlar obertament de "genocidi". Sánchez no ha fet servir aquestes paraules, però encara cuegen tant les paraules de Robles com el "des del riu fins al mar" pronunciat per Yolanda Díaz la setmana passada.
Com és habitual en aquests casos, des de la dreta ha optat per la crítica frontal a la Moncloa. Dolors Montserrat, candidata del PP a les eleccions europees del 9 de juny, ha retret a Sánchez que el reconeixement "unilateral" de Palestina sigui per "tapar" la "corrupció" -la que presumptament esquitxaBegoña Gómez, dona del president espanyol- i l'aprovació de la llei d'amnistia. Jordi Cañas, que presta l'últim servei a Ciutadans com a candidat a l'Eurocambra, ha enviat una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per "denunciar" les paraules de Díaz i també les de Robles. El suport robust de l'elit europea a Israel s'ha anat difuminant amb el pas dels mesos, fins al punt que s'ha decidit convocat Katz en el marc del conveni d'associació comercial que tenen les dues parts. Ho ha anunciat Josep Borrell després d'un moviment consensuat.
Si bé l'ofensiva terrorista de Hamàs de l'octubre passat va generar solidaritat amb l'estat hebreu, les actuacions militars cada vegada més dures han sacsejat la comunitat internacional. El punt d'inflexió va arribar quan la fiscalia del Tribunal Penal Internacional va demanar la detenció de Netanyahu -i del líder de Hamàs- per crims de guerra, i s'ha fet encara més gruixut desorés que el Tribunal de l'Haiaordenés l'aturada dels bombardejos d'Israel sobre Rafah. Davant de tot plegat, Sánchez ha posat la directa per reconèixer Palestina perquè, segons ha dit al costat de Zelenski -que li ha fet costat-, "ha existit, existeix i existirà". Encara que comporti conseqüències diplomàtiques.