El Govern, que transita entre el relat de "fer República" i la gestió del dia a dia, ha preparat la cita de tal manera que tingui contingut polític rellevant. La percepció és que la reunió no es traduirà en avenços concrets -així ho exposen fonts de Palau- i s'apunta que, com a molt, servirà per posar les bases d'una nova trobada a la tardor, en la qual sí que s'haurien de "materialitzar" acords. Almenys això és el que ha subratllat la portaveu del Govern, Elsa Artadi, aquest dimarts. El calendari, en tot cas, és complex: a Palau no descarten que la futura bilateral -ja amb qüestions concretes damunt la taula en clau competencial- coincideixi amb el judici contra la cúpula del procés al Tribunal Suprem, circumstància que obligaria a fer equilibris entre la reivindicació sobiranista i la mà estesa de diàleg.
Aquest diàleg, en tot cas, té una línia vermella per a la Generalitat: la defensa del dret a l'autodeterminació. "Els catalans han de poder decidir sobre el seu futur", ha apuntat la consellera de la Presidència en la roda de premsa posterior al consell executiu. La qüestió forma part de l'ordre del dia, així com també la situació dels presos i la repressió de l'Estat, però és improbable que l'executiu de Sánchez -la representació del qual estarà encapçalada per la ministra Meritxell Batet- s'avingui a parlar-ne. La vicepresidenta del govern espanyol, Carme Calvo, sosté que la reunió serà un senyal de "normalitat". "Es tracta que la política faci política", ha recalcat Calvo després d'una conferència autonòmica sectorial a Madrid.
â–¶ #Portaveu @elsa_artadi: “Hem de donar un cert marge al govern de @sanchezcastejon per veure què volen fer. Però hem de saber quina proposta tenen pels catalans i tenir en compte que no renunciarem al dret a l’autodeterminació” pic.twitter.com/NFKWOWyljo
— Govern. Generalitat (@govern) 31 de juliol de 2018
Al llarg de les últimes setmanes han estat diversos els actors polítics -el president Quim Torra, Jordi Sànchez, Joan Tardà i David Bonvehí, entre d'altres- que han situat el referèndum acordat com la millor solució per resoldre el plet català. Carles Puigdemont ha preferit centrar el seu relat en la derrota judicial de l'Estat i el projecte de la Crida Nacional per la República. El que es desitja a Palau, en tot cas, és que el PSOE posi damunt la taula una oferta política, de moment inconcreta, per tal de demostrar que Sánchez no és Mariano Rajoy. En cas que el líder socialista no mogui fitxa, l'estabilitat al Congrés dels Diputats -ja de per si fràgil, amb només 84 diputats del PSOE- se li pot acabar de complicar. Artadi ja ha recalcat que el Govern no esperarà un "temps infinit" i el mateix Puigdemont ja va advertir que el "període de gràcia" concedit a Sánchez s'acabava.
En tot cas, però, els missatges emesos per l'executiu aquest dimarts han estat de perfil baix. Artadi i el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, han acordat que sigui així per tal de no condicionar la trobada entre administracions. Maragall serà l'encarregat de presidir-la, i per part de la Generalitat també hi assistiran el vicepresident Pere Aragonès, la mateixa consellera de la Presidència i tres alts càrrecs més: Mercè Salvat -secretària general d'Acció Exterior-, Francesc Esteve -director del Gabinet Jurídic-, Ferran Mascarell -delegat a Madrid- i Aleix Villatoro, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament.
La part espanyola estarà liderada per Batet, que vindrà acompanyada de quatre secretaris d'Estat -Ignacio Sánchez (Política Territorial), Inés María Bardón (Hisenda), Pedro Saura (Infraestructures) i José Antonio Montilla (Relacions amb les Corts)-, de la delegada de la Moncloa a Catalunya, Teresa Cunillera, i de José María Pérez, secretari de la representació de l'Estat espanyol. La ministra Batet, en una entrevista publicada aquest diumenge a La Vanguardia, defensava que els catalans votessin un "acord polític", sense concretar quin, en el cas que aquest proposta generés un ampli consens.
Recursos al TC i finançament
La part catalana assistirà a la trobada, que arrencarà a les 16.30 hores i que es preveu llarga, amb un seguit de demandes en clau social. Es basaran, específicament, en les normes aprovades pel Parlament que han estat combatudes pel govern espanyol portant-les al Tribunal Constitucional. N'hi ha de tres tipus: les suspeses, les que estan pendents de sentència (amb mesures cautelars o sense) i aquelles que han motivat un recurs per invasió de competències per part de la Generalitat.
Aquest és un dels punts, en tot cas, que el Govern observa amb més optimisme perquè Sánchez ja es va oferir a revertir la situació de les lleis suspeses durant el debat de la moció de censura. Va ser el gest del líder del PSOE per obtenir suports de les forces independentistes al Congrés. En la bilateral també s'hi tractaran qüestions relacionades amb el finançament, i la part estatal també insistirà en la presència de la Generalitat en organismes multilaterals autonòmics, com ara la Consell de Política Fiscal i Financera -sense representant català en la cita d'avui- i la conferència de presidents.
Fa set anys, en la darrera trobada entre Estat i Generalitat, el debat se cenyia en la fórmula per incrementar la presència de l'administració catalana en els òrgans de gestió de l'aeroport del Prat. La discussió del 2011 sembla avui molt llunyana.
