Per què la rellevància dels comuns està en dubte?

Els de Jéssica Albiach paguen cara la negativa als pressupostos i la concentració del vot en el PSC mentre es dilueix l'opció del tripartit d'esquerres que defensen

Propaganda electoral dels comuns al centre de Barcelona
Propaganda electoral dels comuns al centre de Barcelona | ACN / Gerard Artigas
12 de maig de 2024, 23:23

Nit electoral més agra que dolça a la seu dels comuns. Els de Jéssica Albiach han vist disminuïda la seva presència al Parlament, que passa de vuit diputats a sis. També s'han deixat 15.000 vots respecte al 2021. Els seus desitjos s'han complert i podrien sumar majoria absoluta en un hipotètic govern tripartit amb el PSC i ERC, però Pere Aragonès ja ha descartat aquesta opció i els republicans passaran a l'oposició.

Ara bé, la líder dels comuns ha estat molt clara en la compareixença posterior als comicis i no tira la tovallola. Ha lamentat que no han obtingut els resultats esperats, però que s'obria la porta a un tripartit. De fet, Albiach ha estat ràpida en trucar a Illa i transmetre-li que la sociovergència no és el camí que ha de seguir. La del tripartit i la suma del PSC amb Junts són les dues úniques fórmules que semblen viables si no es vol assumir una repetició electoral. "Nosaltres no fallarem en construir un govern d'esquerres", ha tancat Albiach.

En tot cas, què els ha faltat als comuns? En primer lloc, el "no" als pressupostos va ser el detonant de l'avançament electoral. Els de Jéssica Albiach van defensar l'oposició als comptes arran de les suposades intencions d'ERC i el PSC d'incloure-hi el Hard Rock. Aragonès va intentar convèncer-los que els comptes no destinaven "ni un euro" al macroprojecte al Camp de Tarragona, però l'acord no va ser possible.

El PSC capitalitza el vot a Sumar el 23-J

El que tampoc han pogut aprofitar els comuns és l'èxit de Sumar a les eleccions espanyoles. Cal recordar que, a Catalunya, els de Yolanda Díaz van aconseguir ser segona força el 23-J per sobre d'ERC i Junts en intenció de vot. Uns resultats històrics per l'espai polític a l'esquerra dels socialistes i que va servir per a la revalidació d'un nou executiu progressista a l'Estat.

Ara bé, la digestió d'aquells resultats no va ser bona. Els comuns van formar part de la crisi entre Sumar i Podem i van alienar-se al costat de Díaz. D'aquesta manera, es va certificar també el trencament d'En Comú amb Podem Catalunya, que aquesta mateixa setmana recordava que no tenen res a veure amb els comuns i que no demanaven el vot per a la formació d'Albiach als comicis.

Amb tot això, el que comença a posar-se en dubte és la rellevància política dels comuns. L'antiga ICV va aconseguir el seu rècord de diputats el 2012, amb 13 escons i, malgrat l'impuls del 15-M, l'espai política mai va sobrepassar els 11 diputats al Parlament. Després, els comuns només van poder treure vuit diputats el 2017 i el 2021, i ara n'han perdut dos més. Els resultats, com a mínim, obliguen a repensar el rumb i resistir al creixement dels socialistes.