L’aplicació del 155 i la repressió anterior i posterior als fets d’octubre de 2017 tenia un objectiu clar i meridià: desactivar l’independentisme i desallotjar-lo de les institucions. La primera part hom pot dir que la van aconseguir molt ràpidament, des del moment que els mateixos partits catalans van decidir parar màquines i no aplicar la legislació aprovada pel Parlament.

La segona part no va anar tan bé. Van estar a punt d’aconseguir-ho el desembre de 2017, quan el vot unionista es va concentrar al voltant de Ciutadans, que va quedar primer. El PP va gairebé desaparèixer i el PSC va quedar ben esquifit. La imatge de tots plegats manifestant-se en favor de la unitat d’Espanya i celebrant la repressió va convèncer l’electorat espanyolista d’apostar per la versió més extremada: Inés Arrimadas.

El 2021 el PSC va recollir bona part dels exvotants de Ciutadans, un cop desactivada del tot qualsevol possibilitat secessionista al país. Va guanyar les eleccions, però amb uns números insuficients per completar el desallotjament de l'independentisme de les institucions. Els partits independentistes, units més per l’espant que per l’amor, van tornar a pactar i van aconseguir mantenir la Generalitat fora de l’abans dels partits d’àmbit espanyol.

Però s’ha fet molta feina en aquest sentit –a la Diputació, a l’Ajuntament de Barcelona– per rematar la feina el 12 de juny. Segons les enquestes, aquest cop sí que el Palau de la Generalitat pot tornar a ser ocupat per un president unionista. Si el divorci independentista es manté, Salvador Illa podrà fer una subhasta inversa per pactar el Govern amb qui menys quota de poder li demani a canvi.

Però les partides no es guanyen abans de jugar-les, i els socialistes també patiran l’erosió de les setmanes que queden fins al 12 de maig. Si la desmobilització de l’electorat independentista pot castigar ERC i Junts, l’unionista també es pot quedar a casa en veure que la bomba que podia trencar l'Estat està més que desactivada i que la seva partida és la de mantenir o fer fora Sánchez de la Moncloa, no pas les eleccions catalanes.

Les enquestes diuen que la victòria d’Illa és ben probable, i que els dos grans partits independentistes competiran per al segon lloc. Però si els resultats del PSC i el PP són molt bons, podria fins i tot repetir-se la fórmula de Barcelona: vots gratis per evitar que governin els independentistes. D’altra banda, si l’independentisme torna a sumar, les pulsions internes per reconstruir ponts poden créixer dins dels dos partits en lluita fratricida des de 2017. Hi ha matx, encara.