Una imatge de la última reunió de la ponència de la llei electoral Foto: Marc Colomer/ACN
Només tres mesos ha durat la il·lusió. Els grups parlamentaris han certificat aquest dijous la mort de la ponència de la Llei electoral i s'ho jugaran tot a la ILP que ha promogut Ciutadans pel Canvi. ERC ha plantejat la possibilitat d'allargar els treballs de la ponència però s'ha constatat que cap grup es mouria de les seves posicions. Després de l'última reunió de la ponència, els grups han decidit no entrar en la crítica a l'adversari a l'espera que alguns grups com CiU i ERC decideixin si donen suport a la tramitació de la ILP, cosa que obligaria a obrir una nova ponència. Això sí, des de CiU, han constatat que és absurd tornar a obrir una ponència si ja ha fracassat la primera. ERC també dubta si té sentit "tornar a fer el ridícul". Els grups han entonat el rèquiem per la llei i ara entonen el cant de sirena de la ILP.
ILP, la salvació?
Després de sentenciada la ponència, ara la única possibilitat que es reobri és la ILP promoguda per Ciutadans pel Canvi que va rebre l'aval de més de 80.000 persones. PSC i ICV-EUiA ja han anunciat la seva intenció de facilitar-ne el tràmit parlamentari i votar en contra de les esmenes a la totalitat que amb tota probabilitat presentarà almenys el PP. De fet, el PPC ha reclamat des del principi al PSC que forcés CpC a retirar la ILP en considerar que pertorba els treballs per la llei.
En canvi, CiU i ERC no han volgut esclarir si pensen facilitar-ne el tràmit parlamentari. Fonts de CiU han assegurat que seria 'absurd' reobrir el debat parlamentari de la llei quan tots els partits ja han reconegut que no pensen moure posicions.
A més, tant CiU com el PP han recordat que l'objectiu de la ILP era pressionar els partits perquè iniciessin el debat al Parlament, cosa que ja s'ha fet sense cap resultat. Si bé ERC no ha dit encara què farà, sí que el partit valora que el tràmit de la ILP permetria una votació al Parlament que evidenciaria la manca de voluntat de CiU d'assumir allò que van proposar els experts el 2007.
El PSC ha traslladat a la ponència que els promotors de la ILP es posaran en contacte amb tots els grups parlamentaris per tractar sobre la iniciativa i tantejar si en permetran la tramitació parlamentària. Ara la Junta de Portaveus ha de decidir quan porta al ple la ILP per al seu debat a la totalitat. Ni CiU ni ERC no tenen intenció de fixar la seva posició fins aquest moment.
ICV-EUiA ja ha anunciat que la ILP és una nova oportunitat per aprovar una llei parcial que inclogui els elements de transparència i participació, però no de sistema electoral pròpiament dit, que compten amb el consens dels grups. Els ecosocialistes han recordat que l'impuls de la ponència es va produir precisament arran de casos de corrupció i han lamentat que es tanqui en fals precisament quan han aflorat nous episodis de suposades pràctiques corruptes en els partits, en clara referència a la presumpta trama de finançament irregular d'UDC.
Si per CiU l'escenari ideal seria ajornar el debat fins a la pròxima legislatura, ICV-EUiA ha recordat que si la ponència s'obrís de resultes de la ILP, els seus treballs no decaurien en acabar la legislatura, sinó que es podrien continuar amb el nou Parlament ja constituït.
En canvi CiU ha criticat l'interès del tripartit d'allargar el debat sobre la llei fins al final de la legislatura quan tots els partits ja han deixat ben clar que no pensen moure's de les seves posicions. CiU s'ha queixat que el tripartit l'hagi culpat del fracàs de la ponència, i ha reiterat que no pensen renunciar ni a una vuitena circumscripció pel Penedès ni a què Tarragona, Lleida i Girona mantinguin el mateix pes que amb l'actual sistema.
Crítiques a Colomer
En la darrera de les reunions de la ponència, els partits han tractat també les crítiques del president de la comissió d'experts per a la Llei electoral de Catalunya, Josep Maria Colomer, que aquest dimecres va acusar els grups de mentir sobre la causa real del fracàs de la llei.
Colomer va assegurar que el fracàs es devia a la negativa dels partits a desbloquejar llistes, com proposaven els experts, si bé totes les formacions parlamentàries han coincidit en considerar-ho fals. És més, es plantegen una declaració conjunta de la ponència per desmentir-ho, i insisteixen que el principal escull han estat les diferències a l'hora de conciliar la proporcionalitat i la territorialitat del model.
