El 14 de juliol de 1789, després d'una jornada de cacera, Lluís XVI va escriure una única paraula al seu diari personal: "Rien". Unes hores abans, les masses revoltades havien pres la Bastilla, marcant l'inici d'un procés revolucionari que acabaria amb el propi rei de França a la guillotina.

"No podemos estar sin hacer nada", va dir ahir Alícia Sánchez-Camacho, en sortir de la seu central del PP. "Rien", fa dos segles a París. "Nada", ahir a Madrid. Aquell règim francès també va ser advertit per un dels seus, el ministre de Finances, Jacques Necker, que només per això va ser destituït de manera fulminant. Alícia Sánchez-Camacho sap que el règim espanyol, tal i com està, no aconseguirà que la societat catalana retorni a la submissió i el silenci. I, com aquell francès, també ha estat desautoritzada immediatament pel simple fet de dir-ho.

L'Espanya política està massa esclerositzada per moure's. I, per si fos poc, el café para todos va clonar un grapat de minimadrids que no permetran que Catalunya se'ls espolsi del damunt. És lògic; sense els catalans, aquestes petites corts locals deixarien de tenir utilitat política i les autonomies acabarien oblidades en algun racó de la història. Tot està falcat.

"Rien", "nada"... Res. L'Onze de setembre de l'any passat va caure la Bastilla a Barcelona i ells ni se n'adonen, ni se'n pensen adonar... I a Versalles, despreocupadament, els cortesans ballen un minuet.