Irene Rigau en la seva declaració com a imputada per l'organització del 9-N ha insistit en què el Govern de la Generalitat no va cometre cap il·legalitat. La consellera d'Ensenyament ha explicat les diferències entre consulta i procés participatiu. Ha dit que des del moment en què el Tribunal Constitucional, el 29 de setembre de 2014, va suspendre per unanimitat la consulta sobiranista, “el Govern va parar màquines”. Després, el 14 d’octubre, el president Mas va presentar una altra opció, un procés participatiu, sense obrir els col·legis electorals i a través de voluntaris.

Per donar força al seu argument, Rigau ha recordat les burles de tot tipus que es van fer des de mitjans polítics i mediàtics de Madrid contra el procés participatiu. Com dient que, si era tan ridiculitzable, per què es va presentar una querella?

Rigau ha explicat també que la conselleria mai va donar instruccions als directors d’escola. I s’ha referit al cas del centre escolar de l’Hospitalet, en què la directora no va autoritzar a obrir les dependències, i no es va obrir.

La consellera s’ha negat a respondre les preguntes del fiscal, i aquest ja no ha badat boca. Hi era present el fiscal en cap del TSJC, José María Romero de Tejada. Precisament el canvi d’actitud del fiscal en cap, que va passar en pocs dies de dir que no trobava matèria de delicte a dir el contrari, és el que  ha decidit als tres imputats a no respondre les preguntes de fiscalia. Tampoc respondran les de l’acusació particular.