11
de novembre
de
2019, 11:27
Actualitzat:
13:15h
Albert Rivera ha llançat la tovallola. El líder de Ciutadans ha anunciat avui la seva dimissió al capdavant de la formació en la reunió que ha celebrat la direcció, convocada ahir amb urgència davant el desastrós resultat electoral. Ciutadans va passar ahir de 57 escons i la condició de tercera força a l'estat a tan sols deu diputats, unes xifres molt pitjors del que ja auguraven les enquestes.
Rivera: "Deixo la política"
En una compareixença davant dels mitjans, Albert Rivera ha posat en valor la seva trajectòria, des que va començar com a cartell electoral d'una marca nova que va sorgir de zero. Ha afirmat que "el centre polític existeix", però que ell ha d'assumir la seva responsabilitat pels "mals resultats". Ha anunciat també que renuncia a la seva acta de diputat al Congrés: "No puc assumir ser diputat només per una nòmina". Ha repetit la frase que ha anat pronunciant en la campanya: "No podem dividir els espanyols en rojos i blaus".
Rivera ha anunciat: "Deixo la política", tot dient que hi ha vida després de la política i que ara tocarà a altres adoptar i assumir les grans decisions polítiques que el partit haurà d'afrontar. Ha afirmat que continuarà en la vida pública i que ara tindrà més temps per a la seva família. Ha acabat la seva intervenció exclamant: "Visca la llibertat!".
La situació de Rivera era insostenible. En pocs mesos, la formació unionista ha passat d'aspirar a liderar la dreta espanyola i fer el sorpasso al Partit Popular -cosa que va estar a punt d'assolir el 28-A- a una deriva sense aturador cap a la irrellevància.
Ciutadans estava avisat d'uns resultats dolents, però fins al final confiava en què pogués salvar els mobles. Probablement, una vintena de diputats hagués estat suficient per evitar una sortida humiliant de qui fins fa poc ambicionava la Moncloa. L'evidència del fracàs i el fet que perdessin el seu escó bona part dels dirigents del partit, molts dels qui havien acompanyat l'aventura política de Ciutadans des de fa anys, com José María Espejo-Saavedra, Juan Manuel Villegas o Juan Carlos Girauta, deixava poc marge de maniobra a Rivera.
Un escenari ple d'incògnites
Ara s'obre un escenari nou, ple d'incògnites. La primera és què passarà ara a Ciutadans i quina evolució seguirà. La sortida de Rivera canviarà l'estratègia de la formació? Entrarà aquesta en un estat agònic, recordant el que va passar amb unes altres sigles que tenien també molta ambició de sortida, com el CDS? Què passarà amb Ciutadans al Parlament? Preservarà la seva cohesió? Intentarà algú del sector crític, també molt debilitat, fer-se amb el control? Les preguntes s'acumulen sense resposta davant la magnitud de l'enfonsament.
Rivera: "Deixo la política"
En una compareixença davant dels mitjans, Albert Rivera ha posat en valor la seva trajectòria, des que va començar com a cartell electoral d'una marca nova que va sorgir de zero. Ha afirmat que "el centre polític existeix", però que ell ha d'assumir la seva responsabilitat pels "mals resultats". Ha anunciat també que renuncia a la seva acta de diputat al Congrés: "No puc assumir ser diputat només per una nòmina". Ha repetit la frase que ha anat pronunciant en la campanya: "No podem dividir els espanyols en rojos i blaus".
Rivera ha anunciat: "Deixo la política", tot dient que hi ha vida després de la política i que ara tocarà a altres adoptar i assumir les grans decisions polítiques que el partit haurà d'afrontar. Ha afirmat que continuarà en la vida pública i que ara tindrà més temps per a la seva família. Ha acabat la seva intervenció exclamant: "Visca la llibertat!".
La situació de Rivera era insostenible. En pocs mesos, la formació unionista ha passat d'aspirar a liderar la dreta espanyola i fer el sorpasso al Partit Popular -cosa que va estar a punt d'assolir el 28-A- a una deriva sense aturador cap a la irrellevància.
Ciutadans estava avisat d'uns resultats dolents, però fins al final confiava en què pogués salvar els mobles. Probablement, una vintena de diputats hagués estat suficient per evitar una sortida humiliant de qui fins fa poc ambicionava la Moncloa. L'evidència del fracàs i el fet que perdessin el seu escó bona part dels dirigents del partit, molts dels qui havien acompanyat l'aventura política de Ciutadans des de fa anys, com José María Espejo-Saavedra, Juan Manuel Villegas o Juan Carlos Girauta, deixava poc marge de maniobra a Rivera.
Un escenari ple d'incògnites
Ara s'obre un escenari nou, ple d'incògnites. La primera és què passarà ara a Ciutadans i quina evolució seguirà. La sortida de Rivera canviarà l'estratègia de la formació? Entrarà aquesta en un estat agònic, recordant el que va passar amb unes altres sigles que tenien també molta ambició de sortida, com el CDS? Què passarà amb Ciutadans al Parlament? Preservarà la seva cohesió? Intentarà algú del sector crític, també molt debilitat, fer-se amb el control? Les preguntes s'acumulen sense resposta davant la magnitud de l'enfonsament.