Roca, assegut a l'extrem esquerre de la imatge i Solé Tura al dret. Foto: ArLTLa història encara que sigui recent té sorpreses. I sorpreses gairebé inversemblants com el cas de Jordi Solé Tura, PSUC, i Miquel Roca i Junyent (Grup Parlamentari Català), "pares constitucionals" de l'actual ICV-EUiA i CiU que, lluny del que diuen ara els seus hereus, van ser tossuts opositors a integrar el dret a l'autodeterminació a la Constitució espanyola.
Així ho demostren el diari de sessions del Congrés de Diputats del 16 de juny de 1978 (pàgines 3427-3435) , el dia en què la comissió constitucional de la legislatura constituent -encarregada d'elaborar la carta magna- debatia una esmena per incorporar el dret a l'autodeterminació en el text. Un projecte que tant al llavors diputat del PSUC com al diputat nacionalista els va fer el mateix efecte que si al diable li ensenyen una creu.
Com s'incorporava?
El diputat d'Euskadiko Ezquerra, Letamendia Belzunce, defensava incorporar una esmena que desdoblava l'article 149 de la Constitució. El text proposat determinava: "El derecho a la autodeterminación de los pueblos del Estado español supone, de acuerdo con el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, ratificados en su día por aquél, el que los mismos establezcan libremente su condición política, pudiendo, en consecuencia, optar entre seguir formando parte del Estado o separarse pacíficamente de éste y constituir un Estado independiente" .
A més afegia dues addendes amb les que especificava com exercir aquest dret. En primer terme, només ho podien fer les comunitats autònomes constituïdes d'acord amb el títol VIII de la Constitució. En segon lloc, la consulta la podia convocar la cambra només per majoria absoluta. En tercer terme, el guanyador del referèndum seria l'opció que obtingués la majoria absoluta de cada circumscripció. En quart terme, el referèndum es podria convocar cada dos anys i, per últim, si guanyava la secessió l'esmena prèvia que l'Estat espanyol "reconocerá al nuevo Estado y le transferirá la totalidad de las atribuciones que integren su plena soberanía" .
Ni Solé Tura ni Roca i Junyent
Però la idea no va convèncer als ponents catalans, a diferència del que les seves formacions hereves defensen avui dia. Jordi Solé Tura, que posteriorment seria un factòtum del PSC-PSOE, va assegurar que "el planteamiento de una enmienda de este tipo es puramente ideologista, y aquí no estamos haciendo una Constitución ideologista" .
Una premissa per bastir l'argumentari del seu "NO" basat en què la constitució que s'estava elaborant havia de reflectir "las aspiraciones de la immensa mayoría de la población española " i així "dejar de lado aquellas cosas que pueden provocar divisiones o laceracions tremendas" . De fet, Solé Tura va assegurar que en el cas virtual que se celebrés la consulta la seva formació votaria "No" a la separació de Catalunya d'Espanya.
Una mica més delicat es va mostrar Miquel Roca, que en el moment del debat va marxar de la comissió perquè tenia una "reunió". Incorporat al debat després d'haver-se celebrat la votació, Roca evita donar explicacions sobre la seva oportuna desaparició. Ara bé, el diputat català pren la paraula per argüir: "No quiero entrar en disquisiciones teóricas sobre este problema, problema que a todos nos afecta. Lo único que quiero decir para despejar dudas es que yo no hubiese votado a favor de la enmienda del señor Letamendía. Nada más" . L'esmena va caure per 24 vots en contra, un a favor i l'abstenció del PNB. Així és la història. La defensa actual del dret a l'autodeterminació no ve de tan lluny.
