Roger Buch, durant la presentació del llibre 'Asfixiant la llengua', amb Rita Marzoa i Isidor Marí.

El politòleg Roger Buch publica el llibre Asfixiant la llengua. Crònica dels atacs del PP contra el català (Angle Editorial), en què repassa la "brutal ofensiva" del partit de Mariano Rajoy en contra de la llengua catalana, des de la llei Wert al tancament de Canal 9 o la invenció del LAPAO. "Espanya no ha entès que la llengua, la cultura i la identitat catalanes són quelcom important per als seus ciutadans", assegura.

- Després d'uns anys emfasitzant el discurs econòmic, el catalanisme torna ara a fer èmfasi en el component cultural i lingüístic de la reivindicació independentista?

- És que no marxem per la pela, marxem pels atacs que hi han hagut en molts àmbits, però sobretot el lingüístic. Si no fos per la llengua, no seríem una nació. Per tant, no seríem una nació discriminada econòmicament, sinó que simplement seríem una regió discriminada. La reivindicació econòmica és un element més, però aquí hi ha hagut un maltracte en molts àmbits, un menyspreu absolut cap al català, que ara el PP accentua encara més. La clau és saber si això és cosa del PP o d'Espanya en general.

- És allò de si PP i PSOE són el mateix o no, en matèria lingüística.

- Exacte. És evident que el PP i el PSOE no tenen la mateixa actitud envers el català, però si mires l'Estat, com a tal, aquesta ideologia lingüística la té molt assumida. L'Estat és castellà, i la resta de llengües com a màxim són "cooficials"

- Algun dirigent del PP s'ha pronunciat a favor del català?

- María José Catalá va ser voluntària lingüística, però res més. En general, els dirigents del PP, sempre que obren la boca, ho fan en contra del català, sempre ho fan per reduir-ne la presència pública. Si el català és hegemònic en un àmbit, reclament que hi hagi el dret a fer servir el castellà; si hi ha un règim bilingüe, usen sempre el castellà, i en l'àmbit en què el català pràcticament no es fa servir, ja no se'n recorden.

- El catalanisme va defensar prou un Estat espanyol plurilingüe?

- Va fer-ho amb poc èmfasi, i ara ningú ja no la demana, la catalanització de l'Estat. No s'ho creu ni el federalisme. De fet, l'últim interessat en catalanitzar Espanya va ser Pasqual Maragall. Ara, qui es diu federalisme, no ho és. No fan res per ser-ho. Per exemple, la Declaració de Granada del PSOE, des del punt de vista lingüístic, no aporta res, no hi ha cap canvi substancial en què el català passi a ser una llengua espanyola més, com el castellà. Qui es diu federalista, és perquè és anti-independentista, no aporta cap idea en la línia de Suïssa, o el Canadà, o Bèlgica, en què les llengües són cooficials a tot arreu.

- En aquest context, com s'interpreta l'aparició de Súmate, que demana la independència en castellà?

- Avui, a Catalunya, la meitat de la gent té el castellà com a llengua pròpia, i Súmate és la prova que a Catalunya no hi ha cap discussió lingüística. La majoria d'independentistes veu que no hi ha d'haver problema a Catalunya entre les dues llengües.

- I els independentistes que diuen que lluitaran per evitar que el castellà sigui oficial a l'Estat català?

- Sóc més de la tesi del president d'ERC. La majoria de catalans volen que hi hagi dues llengües oficials a la Catalunya independent. Són casos comptats, els que volen que no sigui així. De fet, es creu que, amb la independència, el català estarà millor, segur, perquè no tindrà un Tribunal Constitucional en contra, i tindrem més recursos amb l'Estat a favor. La República Catalana podrà destinar una part pressupostària important al foment de la llengua catalana, i això ja serà un gran canvi.

- Serà el moment d'atendre les demandes d'introduir el castellà a l'escola?

- S'ha de seguir amb el model que tenim ara, en què s'arriba a final de Primària parlant un català i un castellà perfectes. El castellà ha de ser d'obligat el coneixement. Ara, com s'ha d'ensenyar a l'escola, això ho haurà de decidir el Parlament.

- El "castellà perfecte" de Marta Rovira ha estat molt criticat a Madrid.

- Quin problema hi ha en el castellà de Marta Rovira? Si tots els escolars catalans tinguessin aquest nivell d'anglès o francès, estaríem encantats. No crec que hi hagi cap problema de comprensió i expressió del castellà a Catalunya. Rovira fa servir poquíssim el castellà i se li nota l'accent. I què? Tant de bo parléssim així en anglès.

- El llibre defensa la immersió a l'escola, però actualment hi ha zones del país en què no s'acaba d'aplicar amb gaire intensitat.

- Ara el catalanisme està a la defensiva. El català ha reculat a la justícia, al cinema... Però s'han aturat les denúncies per centrar-ho tot en l'àmbit polític. Ara tot se centra en l'estratègia política, perquè s'ha arribat a la conclusió que es necessita un Estat propi per protegir llengua. El català té estatuts de llengua regional, i el catalanisme vol que tingui estatus de llengua nacional.

- L'Estat català protegirà la llengua fora dels seus límits territorials?

- Dependrà de com es faci el trencament. D'aquí, la importància d'una sortida negociada, perquè hi ha un perill evident de dialectalització del valencià, del balear. Però sóc optimista. Un estranger que s'instal·li a Menorca, estarà més interessat en aprendre "menorquí" o català? Si el català és una llengua de prestigi, perquè és la llengua de Barcelona, estarà interessat en aprendre'l, i el reclamarà als poders públics.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=auzzOwCunBY[/youtube]