Raül Romeva, escoltant Uwe Serdült, en la primera conferència del cicle Processos constituents al món. Foto: ACN
En aquest sentit, ha afirmat que "cada nova realitat exigeix un procés constituent" propi i, per dissenyar el català, la Generalitat ha organitzat aquest cicle, per conèixer experiències de "radicalitats democràtiques molt diverses, experiències molt novedoses" que evidencien que "la democràcia directa evoluciona en paral·lel a la tecnologia". "Les democràcies ja no són ni verticals, ni directrius, són participades i horitzontals", ha insistit.
De fet, el conseller ha recordat que "la construcció d'un nou país és una demanda de la gent i de la societat civil, que ha arrossegat les institucions i els partits". Per això, ha apuntat que el Govern inicia en aquest moment el disseny del procés constituent que ha de culminar amb el procés de redacció de la futura Constitució catalana. En aquest cicle hi participarà gent experta en els processos constituents, els quals "permetran fer una reflexió no tant en els continguts sinó en relació als procediments". És a dir, en com s'ha de fer aquest procés, més enllà dels posicionaments que hi defensi cadascú, el qual també s'hauria de canalitzar amb les iniciatives ja engegades per la societat civil.
La responsabilitat de fer-ho bé
En aquest sentit, Romeva ha destacat que "hi ha generacions senceres que no tenen aquesta oportunitat" i, per això, ha posat en valor les possibilitats de viure unes "etapa, moments i circumstàncies en què podem fer-ho". "Tenim la responsabilitat de fer-ho bé", ha insistit i, per això, aquest cicle ha de desembocar en el "disseny d'aquest procés constituent que ha de permetre representar la diversitat d'un país que es vol normal".
El doctor en ciència política i portaveu de Reinicia -que promovia un debat social per elaborar una Constitució- Jaume López serà el relator d'aquestes jornades, que el 15 de juny presentarà les seves conclusions. "En el segle XXI no es pot elaborar o reformar una Constitució des d'un despatx sense que la ciutadania en sigui corresponsable", ha defensat López, que ha apuntat que s'han triat exemples de processos "des d'un punt de vista de democràcia avançada" en què es combini la "democràcia representativa, la participativa o la directa".
Els referèndums, cada cop més presents
La primera conferència ha anat a càrrec d'Uwe Serdült, vicedirector del Centre for Democracy Studies Aarau de la Universitat de Zuric, qui ha assegurat que "els referèndums han vingut per quedar-se", ja que estan cada cop més assentats al món i "un cop l'element participatiu està inclòs en la Constitució, costa molt de treure, caldria votar en contra per treure'l i això no sol passar". Malgrat tot, ha apuntat casos fallits com els d'Hongria, on opina que l'"inici prometedor de la democràcia directa" s'ha anat pervertint, fins al punt que se celebren "referèndums amb resultat preestablert".
Sigui com sigui, ha apuntat que en nombrosos països es permet que la ciutadania revoqui l'elecció de càrrecs institucionals. Al Japó, per exemple, entre 1947 i 2012, hi ha hagut 1.518 referèndum revocatoris locals, en què la ciutadania fa caure del poder candidats elegits, fet que evidencia que "alguna cosa no funciona bé amb el sistema representatiu habitua". Tot i això, ha opinat que "els partits són crucials per la democràcia directa".
Així mateix, ha defensat que, a banda del fet en si de la votació, el referèndum hauria d'incloure una deliberació al parlament i ha rebutjat una "model romàntic de la democràcia directa o electrònica" que deixi de banda els partits, com ocorre a Califòrnia.
Malgrat tot, Serdült ha rebutjat donar indicacions de com haurien de desenvolupar-se els debats constituents catalans, ni recomanacions generals de les millors pràctiques possibles executades fins ara, ja que ha recomanat analitzar bé tots els exemples per trobar aquelles pràctiques que s'adeqüin a les necessitats i realitats del país. "No us puc donar receptes", ha assenyalat.
