L'exeurodiputat d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) Raül Romeva ha anunciat aquest dilluns que abandona el partit, decebut per la decisió estratègica dels ecosocialistes d'apostar per "una Estat català lliure i sobirà" però dins d'Espanya. "Crec ICV ha incorporat en el seu full de ruta algunes escales tècniques que personalment crec que ja no calen", sosté. Des del seu punt de vista, l'opció que ara defensa ICV ja "s'ha intentat. Ho hem intentat. Molt. Potser massa i tot. I no ens n’hem sortit" .

"Donades totes les circumstàncies esmentades, el més coherent i honest, és que doni per acabada la meva etapa de militància a ICV", assegura. "Entenc que la fórmula trobada busca ser un compromís, però en aquest que s'ha adoptat no m'hi sento representat", explica. Sobretot perquè, entén, el que persegueix és "una Catalunya dins d'Espanya".

"Si no resolem de manera urgent i satisfactòria la situació paralitzadora que suposa el debat nacional, poca cosa podrem fer en totes les altres qüestions que tant ens preocupen a tanta gent, ja sigui en l’àmbit social, ecològic o no discriminatori (i que per a mi, que ningú ho dubti, són crucials, molt més que banderes, himnes o identitats)", raona.

"Toca enfilar el destí"

Segons Romeva, doncs, "ara ja toca enfilar el destí, posar-hi proa, i preparar-nos per suportar en les millors condicions possibles un viatge que preveig que serà dur i ple de vicissituds i d’inclemències", més que no pas optar per solucions intermèdies com l'adoptada aquest cap de setmana per ICV.

En un apunt al seu blog personal, es mostra partidari de fer cas a "la voluntat col·lectiva de construir, per la via democràtica, un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya que ens permeti transitar cap a una nova etapa, una nova era, un nou estadi en què puguem abordar els problemes comuns i les necessitats compartides en condició d’iguals, i no de manera subordinada". I raona, en un missatge dirigit als seus antics votants: "Se'n diu sobirania. Sobirania compartida, si voleu, però sobirania al cap i a la fi. La mateixa que a Grècia reclama el nou govern davant dels mercats i les institucions europees. La mateixa que reclama molta gent davant d’unes estructures que considera a-democràtiques i que en canvi condicionen de manera impune presents i futurs diversos."